Després de la revetla de Sant Bartomeu, el dia del patró de Capdpera  començà, com cada any, amb la Diana Florejada, amb la Banda de Música, pels carrers del poble. 
   A les 16,30, malgrat fer un sol que torrava el cul a ses llebres, un públic nombrós acudí al cós d'es Cavaller a presenciar les tradicionals carreres de cavalls de Sant Bartomeu. Enguany el programa comptà amb sis carrereres  i una d'especial per a genets infantils. Les carreres varen ser seguides amb molts d'expectació pel públic assistent, ja hem dit que prou nombrós. El regidor d'esports, Fernando Martínez, i la regidora de Festes, Carme Corraliza , varen ser els encararegats d'entregar els  premis als primers classificats de cada prova.





A l'horabaixa, va tenir lloc l'acte religiós de les festes, la missa solemne en honor de Sant Bartomeu.



L'ofici va ser presidit pel titular de la parròquia, mossèn Miquel Mulet, i concelebrat pels preveres Joan Servera, Pere Orpí i Antoni Amorós, tots tres lligats al nostre poble.



A la part musical, com sempre, la Coral Gabellina, que hi posà la qualitat reconeguda d'aquesta formació. Dirigí la seva titular, Elionor Gómez-Quintero, acompanyada a l'orgue per Maria Martí.



Al final, la presència de l'alfabeguera impregnà el recinte, i la seva flaire característica comparegué com un signe distintiu i insubstituïble de les festes de Sant Bartomeu.



I passem al teatre.
L'obra d'aquestg any, a càrrec de Pometes Teatre, Barrabassades 2, és la segona edició d'un altre espectacle ja presentat amb anterioritat.  I ja coneixeu allò de "segones parts mai foren bones". Els dos actors, els germans Miquel i Antoni  Fullana, intentetaren treure partit d'un text tan previsible com estantís, ple de tòpics sobre mallorquins i forasters, o sobre la corrupció. Text sense més pretensions que arrabassar la rialla fàcil del públic, ho aconseguí en comptades ocasions. Pometes Teatre ha duit a Capdepera algun vodevil per passar l'estona, que ha assolit la seva missió. Aquesta vegada, però, feren curt, molt curt. Interpretar teatre és una cosa, i escriure'n, una altra. No tot serveix. Les qualitats interpretatives dels germans Fullana, ben reconegudes, varen estar molt per sobre de l'obra que posaren en escena.