Escolar 4 – Alqueria Blanca 1
Benvinguts siau, estimat i estimades amigues futboleres, tots quan sou!
Jornada tretze i horabaixa de fred; no són bromes, no! Feia uns quants d’anys que no patia tant de fred com avui dins un camp de futbol. En canvi, el vent ha anat a menys hi ha mancat. Molt poca gent al municipal gabellí.
Fidels a la cita, malgrat el fred.
Poca cosa hi ha per contar a aquesta crònica a les fosques, avui no crec que em pugui allargar massa; qualcú ho agrairà.
Anem, doncs, a buscar l’alineació: Rober a la porteria. Juan Pablo López de lateral dret. Hugo Sayago de lateral esquer. José Quintana i Franco de centrals. Lluís Maya i Javi Barrantes de pivots. Ruedas a banda dreta. Kelly Jackson a l’esquerra. Xavi Morales al centre del camp i Alejandro Niño a la punta de l’atac.
Substitucions: minut seixanta-tres entren Martin Facundo i Joan Ferrer; surten Alejandro Niño i Javi Barrantes. Minut vuitanta: entren Miquel Genovart i Hugo Massanet; surten Ruedas i Xavi Morales. No han jugat: Álvaro Vega, Joan Roc Llabata.
Cal dir que avui al primer equip s’han vestit fins a cinc juvenils, la qual cosa, celebrem amb força entusiasme. Fa unes poques temporades es vestien els lesionats cap als jugadors juvenils.
Molt prest s’ha posat de cara el partit pels interessos dels verds-i-blancs. Abans del minut dos en Kelly, rebentant la banda, ha fet una bona centrada dins l’àrea petita de l’equip rival. Allà hi havia, preparat amb la canya, n’Alejandro Niño que, amb un toc suau d’interior ha inaugurat el marcador. Al minut dotze, d’altra volta en Kelly matxucant el seu flanc i deixant amb evidència a la defensa visitant. Arriba amb la bolla controlada fins a la ratlla de fons, allà fa un centre mil·limètric que en Ruedas aprofita marcant un dos a zero força confortador. Fora fer pràcticament res més que dues jugades l’Escolar s’ha trobat amb el partit resolt. Tot seguit, en Xavi Morales, ha tingut el tres a zero al seu abast, però quan la porteria era buida de rivals el seu tret ha sortit defora.
A partir d’aquí l’Escolar ha tirat el ferretó i s’ha dedicat a viure de les rendes tan fàcilment aconseguides. L’Alqueria s’ha posat la granota de feina i ha passat de dominat a ser el dominador del partit. Bé, cal especificar, no és que l’Alqueria hagi dominat d’una manera aclaparadora el partit, doncs, li manca la prou categoria per fer-ho; però sí que ha posat una mica més de testosterona i orgull que no l’Escolar. Quan menys ens ho pensàvem, en Franco s’ha fet un embolic amb la pilota damunt la retxa de l’àrea gran que defensaven nosaltres. Tal situació l’ha emprada l’Alqueria per marcar el dos a un; corria el minut vint-i-dos. En Franco és un vertader especialista a ressuscitar els morts.
L’Escolar ha continuat amb el llaüt ancorat davant n’Aguait. El gol en contra no l’ha posat gens nerviós. L’Alqueria ha continuat tirant pilotes a sobre del seu atac per veure si el flabiol tornava a sonar.
Després de tretze jornades no esperàvem una gran revolució de joc a la segona part. No! Sabem que aquestes segones parts, on el físic no és el nostre punt fort, solen ser més que discretes. Si al físic li afegeixes un rival molt magre, ja tenim el còctel de la somnolència servit.
Al minut seixanta, en un contraatac de quatre contra quatre, ha sigut en Kelly el més llest de tota l’escola, el qui ha posat el tres a un al lluminós apagat del figueral. Al minut setanta-nou, d’altra volta, la piconadora d’en Kelly ha posat el definitiu quatre a un al marcador.
Resum: I tot continuat a media luz com diu el tango d’en Carlos Gardel, l’encontre d’avui ha sigut molt avorrit i molt fluixet. Amb total seguretat el més fluix de les tretze jornades disputades. Amb el fred dins els ossos i les morenes portant bufanda, el partit s’ha convertit en un espectacle insofrible i llarguíssim. El millor i de molt: en Kelly que ha intervingut en tots els gols. S’ha notat molt l’absència dels germans Sansó. Avui, malgrat intentar-ho, en Lluís Maya no ha sabut com fer-ho perquè aquest Escolar plegat de juvenils rutlles.
Però bé, sabem que no sempre es pot jugar com un voldria. El més important és la victòria i els tres punts que han quedat a casa. Victòria que serveix per pujar un lloc a la taula classificatòria i que frena la fuita dels equips rivals que tenim per davant nosaltres. Amb una paraula: el que no es conforma és perquè no vol.
El divendres que ve la directiva oferirà el sopar de Nadal al primer equip. És d’agrair que la directiva ens hagi convidat a compartir tan digna celebració. Però per la meva banda, malauradament, no hi podré assistir, perquè tinc pensat, si no hi ha res de nou, passar el cap de setmana per terres alemanyes. Suposo que el meu bon company Miquel Bestard serà un digne representant de Cap Vermell al sopar. De totes maneres moltes de gràcies per pensar amb nosaltres.
La catorzena jornada es disputarà el pròxim diumenge dins del camp de l’Arenal B. Com ja he dit no hi podré assistir. Així i tot, intentarem fer un escarit resum, per tenir-vos assabentats del que doni de si la següent jornada.
Senyores i senyors, la pròxima jornada més, i fora dubtes, molt millor.
Visca l’Escolar Victoriós!
Biel Torres/
fotos Best
