De Llevant a Grècia pels refugiats fa una entrevista colpidora a un jove afganès, en Mohsen, qui va voler compartir la seva història amb elles.

Parlant de futsal amb Enzo Perel·la Terrassa



Autors de la instal·lació artística Tourist Recycler Day





Rocío Garcia Fernández, promesa del futbol femení. 
Dia 9 de setembre, l'Escolar li reté un senzill i sentit homenatge a Es Figueral.




President de l'Associació de Caçadors de Capdepera, fundada l'any 1950. 
Miquel és president de la societat des del 2 de setembre del 2016. Els altres càrrecs estan distribuïts de la següent manera: vicepresident, Pep Blanes; tresorer, Francisco García; secretari, Pablo Márquez; vocals, Manuel Pavón, Amador Artiques i Toni Siquier.

A les oficines de Miquel Riera, situades a la travessia Baltasar Coves de Capdepera, vam mantenir una llarga conversa amb el president de la Societat de Caçadors.



"A Mallorca tenim el nostre aeroport sense avions, que és el tren de Llevant"

El president del nostre parlament es defineix a si mateix com a “Mecànic ferreter d’ofici, pare i activista per la defensa dels valors democràtics, i diputat autonòmic de PODEM”. Molt correcte i afable en tot moment, ens deixà compartir un trosset del seu temps lliure i ens contestà a les preguntes que podeu llegir tot seguit:


“A la cuina em considero un artesà, no un artista”
Per Text: Anna Fernàndez/Clack | Fotos: Marc Giner/Clack
Una paraula recurrent que ja s’ha fet seva per enllestir cada recepta: brutal. En Marc Ribas és actualment el cuiner mediàtic de 
Cuines
, a TV3.

Per dedicar-se a la política han de tenir una fusta especial, però no va amb mi....

Fa un temps que volíem parlar amb Albert Llull, des de que deixà la seva activitat política al davant d’UCAP quedava una incògnita per resoldre. Certament, perquè no volgué assumir la batlia? Ens demanà que passàs un temps i ara ha trobar oportú parlar. Amb ell ens hem trobat i això és el que ens ha comentat.

José Manuel Paniagua a la Ironman d’Hamburg


Com havíem quedat, després de la prova d’Ironman ens posaríem en contacte per parlar amb ell. Així ho hem fet, després d’uns dies de merescut descans. Això és el que ens ha comentat de la seva experiència.

"Estem lluny de què el jovent creixi educant l'oïda en el jazz"


Text: Xavier Puig i Sedano/Clack Fotos: Pol Alfageme/Clack
L'adolescent que fa set anys va enlluernar mitja Catalunya amb la seva trompeta al costat de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band es troba ara immersa en presentació del seu primer disc amb projecció internacional. Habitual del teatre d'Artà. Tots aquells que ens agrada el jazz hem seguit la seva trajectòria.

El proper diumenge, 13 d’agost, un jove atleta gabellí (membre del Club Atlètic  Capdepera) participarà a l’Ironman d’Hamburg. Es tracta de José Manuel Paniagua Diaz.
Possiblement l’haureu vist qualque dia, amb els seus companys, córrer pels carrers i camins del municipi, preparant una o altra cursa.








Parlam amb Miguel Sarasate al seu taller d’Artà. Abans de començar visitàrem precisament el taller, una extensa exposició de la seva obra tant d'escultures com de pintures, algunes de les quals ja havíem vist al Centre Cap Vermell


Asseguts a l’original taula de vidre i metall que presideix la sala, iniciàrem aquesta distesa conversa

Autor de "L'Església del Mar"
"Intento reflexionar molt poc, les meves novel·les són d'entreteniment"

Textos: Xavier Puig / Clack, Foto: Pol Alfageme / Clack

Aquest estiu, a la parròquia de Cala Rajada hi viuen tres al·lotes centroeuropees. D’Ucraïna i Bielorússia. Són a Mallorca com a monitores del programa UN SOMRIURE PER TXERNÒBIL. Una ONG mallorquina, sense ànim de lucre, fundada el novembre de 2013 amb l’objectiu d’organitzar l’acolliment en famílies de Mallorca de nins i nines ucraïnesos i bielorussos afectats pel desastre de Txernòbil. Elles són n’Ecaterina, Snizhana i Marina.


 

Sandro Thomàs, SATH, serverí, és l’artista que ha pintat el mural SOMRIU a l'aparcament de Cala Rajada.Treballa amb molts d’al·lots però abans i desprès es troba moltes hores cara a cara amb el mural. Un mural d’una cara que s’ha de semblar a la real. A més, no és un mural de pintures planes, hi ha molts matisos, reflexes, textures...Ell amb els seus auriculars i capell, puja i baixa. Agafa distància i s’acosta. Infatigable. En dues setmanes va enllestir el mural.
Abans de partir parlàrem amb ell:

 



Dirigeix un exèrcit de voluntaris. És l'autora de la recepta del sopar del sopar mariner de peix nostre que organitza l'associació Festes del Carme. Ha viscut entre fogons i li agraden les provatures. La cuina és la seva passió i allò de cuinar per a més de 500 començals ho troba d'allò més normal. 

Just abans de començar el sopar, en plena feina, l'abordàrem per fer-li quatre preguntes a la protagonista del dia. Gens nerviosa. Com si ho hagués fet tota la vida, com els grans xefs...

"...volem ser totalment transparents que tot-hom pugui saber en qualsevol moment el que hi ha"



És un home de club, ha passat per totes les categories i càrrecs dins de l'Escolar. I ara, quan hi ha problemes, s'hi ha posat al davant. Amb la il·lusió d'aquell infant que es posa per primera vegada la camiseta de l'equip dels seus somnis, del seu poble.

Una entrevista d'urgència tot just ser nomenat president. Diu les coses pel seu nom. També hi ha seny. 

Aquestes són les primeres impressions: