Director de ES MUSSOL a la seva darrera producció "La importància de ser Franck"



Salvador S. Sánchez
és el director de l’obra que aquesta setmana estrena ES MUSSOL. Un director insultantment jove, però a les dues frases ens n‘adonam que està sobradament preparat. Ha estudiat Comunicació Audiovisual i, posteriorment, Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona.

-  Salvador, com arribes aquí? Com i quan coneixes ES MUSSOL?
-  Si dirigeixo aquesta obra és gràcies a amics comuns que ens van posar en contacte. Llavors ens vam conèixer i vam decidir treballar junts. Tot i això, ja coneixia alguns dels components, perquè vaig viure a Capdepera tres anys i vaig estudiar quart d’ESO a l'institut del poble. Fins i tot vaig fer una petita substitució a l'obra Miles Gloriosus, d'Es Mussol, quan varen actuar a Artà. La meva família continua vivint aquí, però jo llavors ja vaig anar a Barcelona a estudiar i encara visc allà. Sobretot treballo en dramatúrgies, que és la meva especialitat, però no renuncio a dirigir i quan tenc una oportunitat com aquesta m’encanta poder fer-ho.


Perquè proposes aquesta obra?
-  Una vegada escoltades les demandes de la companyia de fer una obra divertida, una bona comèdia, vaig analitzar la trajectòria del que havien fet fins ara. Vaig veure que mai no havien fet cap obra d’Òscar Wilde, per això els hi vaig proposar aquesta peça. També els hi vaig proposar una obra molt diferent, de l'autor argentí Copi, però finalment varen triar aquesta. Crec que ha estat una decisió molt encertada, perquè és un clàssic del teatre, una obra plena de possibilitats i amb moltes capes de lectura. La importància de ser Frank és una de les obres més conegudes de Wilde. Una comèdia alegre, paròdia del drama realista, amb humor intel·ligent, irònic i a voltes absurd, que retrata de manera crítica l’alta societat anglesa del segle XIX a partir d’embolics amorosos. A més, és una obra que encara avui resulta molt actual, perquè al cap i a la fi, parla de les falses aparences i dels interessos que s'amaguen a totes les relacions.

- Què pot esperar el públic que vengui a veure l’obra?
- Crec que es divertirà molt i que marxarà a casa somrient, però també pensant. És una comèdia que a cada tres frases té una de genial. Té un ritme trepidant i una acció esbojarrada, encara no has acabat de riure per un gag quan ja està començant un altre. Tot i això, és més una obra de somriures inteligents que no de grans rialles.


-  Com veus la dinàmica d’aquest grup de teatre amateur?

-  És un grup d’una llarga trajectòria, i això es nota als assajos. L’altre dia, amb un company actor que ens va venir a veure, parlàvem que no és un grup amateur convencional, té un nivell més alt. De fet alguns dels seus components han fet incursions exitoses al teatre que anomenem “professional”. A més, la combinació d'actors i actrius amb experiència amb altres més joves els hi dóna molt d'equilibri i un nivell més elevat del que es pot esperar. D'altra banda, el fet de canviar de director a cada muntatge i poder experimentar diferents formes de treball els aporta un bagatge que es nota a l’escenari. Són actors i actrius amb “tables” i ho demostren en la seva manera de fer.


- Idò com se sol dir: molta merda! ...
...i que vagi molt bé!

Moltes gràcies i ens veurem al teatre