Autoritats, gabellines, gabellins i visitants.
Bones tardes i benvinguts.
Un any més, ens trobam aquí per encetar aquests dies tan esperats per tots: el mercat medieval.
Per jo és un honor dirigir-me a tots vosaltres en aquest lloc emblemàtic, on història i cultura s’uneixen per a crear un ambient únic i especial.
Qui vos parla és en Llucià Serra, i diré que vaig quedar molt sorprès quan el batle me proposà ser el pregoner del mercat medieval d’enguany. No m’ho esperava. Després de pair la sorpresa, vaig acceptar i esper sortir-ne.
Per començar, diré que si no fos pels músics que m’acompanyen, estic ben segur que jo, avui, no seria aquí, davant vosaltres.
Per tant, vos parlaré de música. Però tot i així, com no pot ser d’altra manera, he de fer referència al nostre estimat castell.
Tots nosaltres, des de la nostra infantesa, tenim records viscuts dins aquest recinte. Jo, per exemple, quan era nin, anàvem a l’escola a la plaça de l’Orient. Devíem tenir entre 7 i 9 anys. Un dia férem una filera que anava des del portalet fins aquí dalt, i ens anàvem passant teules per arreglar la coberta de la capella.
Un altre record que em ve al cap és quan pujàvem i no teníem altra curolla que pedregar les figueres de moro; n’hi havia moltes. Un dia ens hi aplegaren i ens feren comparèixer a la sala, o sigui a l’Ajuntament, on vàrem rebre una bona esbroncada, fins i tot crec recordar pagar una multa simbòlica. Coses d’al·lots.
Passats molts d’anys, on som ara mateix, em vaig casar amb na Marisa. Record que durant els preparatius de les noces el meu germà Pep carregà el Seat 600 matricula PM60064 amb dos reclinatoris de l’església i partí cap amunt. Passà pel portalet i fins aquí dalt, a tocar de les escales de l’explanada, perquè si no hauria arribat a la porta de la capella. Increïble.
És ben cert que quan fas una mirada enrere van sortint molts records.
M’agradaria fer un incís: en cap cas m’atreviré a contar res o part de la història del nostre castell. Per això hi són els historiadors, que hi fan la feina, i gràcies a ells coneixem d’on venim. El que sí m’atreviré a fer és una petició, tant a l’Ajuntament com al Patronat, al Consell i a altres organismes oficials: Per favor, no atureu la feina de seguir descobrint el nostre passat dins aquest recinte.
Per exemple, segons ens explica l’historiador i amic Pep Terrassa, els nostres avantpassats necessitaren uns 70 anys per acabar les murades. Idò bé, crec que és ben necessari que avui en dia i amb les eines que tenim a l’abast es vagi seguint la tasca de recerca i conservació d’aquesta fortificació.
Imagín que ningú negarà que el Castell és el nostre orgull. Per tant, tots estarem ben agraïts si continuam descobrint-lo i, sobretot, protegint-lo.
Com he dit abans, vos parlaré de música. Més concretament de la banda de música:
Hi vaig començar a tocar de ben jovenet. Crec recordar que era l’any 1965. Aleshores era l’únic al·lot i devíem ser entre 12-14 músics. D’aquest temps en tenc molts bon records.
En aquella època ja es feien la majoria d’actuacions que es fan ara: arribada dels Reis, Sant Antoni, Setmana Santa, el Corpus (avui en dia ja no es fa) o les festes de Sant Bartomeu.
Una cita ben assenyalada eren les carreres de cavalls. Record que agafava la caixa davall del braç i anava a peu de ca nostra fins al Camp Roig. Allà ens col·locàvem davall d’una figuera i al final de cada carrera, a l’entrega del trofeu al guanyador, tocàvem un pasdoble. Ho passàvem ben divertit. El vespre també tocàvem al teatre, que tampoc mai ha faltat per les festes.
Després venien les festes del turista, al setembre, de les quals m’agradaria contar una anècdota: Començàvem la volta -crec recordar- per l’hotel Aguait, després cap a Cala Rajada. Eren bastants els hotels on anàvem a tocar i, clar, a cada uns d’ells ens convidaven a beure. El resultat va ser que vaig ser l’únic que es va engatar, ja que no bufava cap instrument.
També record que férem diversos concerts juntament amb la banda de Son Servera, ja que les dues formacions contaven amb pocs músics.
I acabàvem la roda d’actuacions al mes de desembre, amb la processó de l’Esperança.
L’abril de 1984 la banda es va constituir com a associació amb el nom de Centre Cultural Banda de Música de Capdepera. La banda deixà de ser municipal. Amb els anys s’incorporaven nous músics, la majoria joves; per tant, anava creixent i augmentaven les actuacions. A l’estiu, per exemple, durant anys fèiem concerts cada diumenge a la plaça dels Mariners de Cala Rajada. Allà es congregava molta de gent, tant del poble com turistes.
També sempre participàrem a les trobades de bandes que es feien patrocinades pel Consell de Mallorca i organitzades per la Federació Balear de Bandes de Música. Avui en dia es fa diferent, s’anomenen Cicles de Concerts i Festivals de Bandes de Música. Normalment, a cada concert, hi participen unes tres bandes d’arreu de tot Mallorca.
Podria seguir enumerant actuacions que fèiem, però seria massa llarg. Tot aquest temps la banda va ser dirigida per mestre Bartomeu Massanet “Carbó”.
Però com acostuma a passar, amb el temps hi ha alts i baixos. I la banda no fou l’excepció. El setembre de l’any 1998 es va fer una reunió amb l’Ajuntament per mirar de sortir d’una crisi. Aleshores hi havia una gestora i supòs que per cansament o altres motius que desconec no volien continuar. D’aquesta reunió no en sortí cap solució. I així va ser com un parell de pares que teníem els fills a l’escola de música, que en aquella època gestionava la banda, ens animàrem a fer una passa al davant i presentar-nos per constituir una nova junta directiva. I dit i fet: ens posàrem a fer feina, cercàrem més col·laboradors i cap endavant.
M’agradaria remarcar que tots aquests anys hem volgut tenir molt present l’article 2n dels estatus, que diu així:
“Són fins de l’Associació organitzar activitats culturals diverses i especialment la defensa i conservació de la Banda de Música, el foment i promoció de la música instrumental, actuacions en concerts i en general quantes activitats es puguin fer relacionades amb la música”.
Idò bé, aquesta va ser la tasca que ens marcàrem per dur a terme des del primer dia.
Amb el pas dels anys hi ha hagut molts canvis, i els directors no han estat cap excepció. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys com a president he conegut cinc directors diferents: en Ximo Esteve, que hi estigué molt poc temps. En Joan Martorell, que impartia classes de percussió a l’escola de música, i durant un temps dirigí la banda compaginant-ho amb la Filharmònica de Porreres, de la qual també era el director; i fou ell qui ens proposà en Joan Ramon Xamena, un jovenet també de Porreres que estigué amb nosaltres durant 8 anys. Amb ell, entre altres coses, organitzàrem un concert a l’església, el mes de maig del 2004, convidant músics que ja no estaven a la banda. Aconseguírem ser uns 60 músics. També va ser amb en Joan Ramon quan rebérem el premi Cap Vermell 2004.
Després agafà el relleu en Miquel Gayà, que en aquells moments dirigia la bandeta de l’escola de música i que va estar gairebé 15 anys al capdavant de la banda. Quinze anys donen per a molt, entre altres coses, destacar l’organització dels concerts de cap d’any, que varen ser tot un èxit.
Després d’en Miquel agafà la batuta en Marc Forteza, en uns moments molt difícils a causa de la pandèmia, i passat uns temps la banda s’ha normalitzat. A ell li desitjo els mateixos èxits.
Amics directors, sapigueu que he gaudit durant tots aquests anys de la relació estreta que hem mantingut amb vosaltres i n’estic molt agraït.
No vull deixar de fer menció a la Coral S’Alzinar, ja que durant l’any compartim actes. I com no pot ser d’altra manera, a la seva directora, n’Elionor. D’ella sempre en record que va ser la meva primera professora de solfeig, allà, al carrer Col·legi.
I finalment, als MÚSICS. Ells són els vertaders protagonistes, els que durant tot l’any hi són: assajos i actuacions. Són moltes hores que es comparteixen fent música. És gràcies a ells que la banda és ben viva. Així que no puc tenir més que paraules d’agraïment per a tots aquells músics que formen o han format part de la banda: Gràcies!
M’agradaria remarcar que tan sols he anomenat els directors, ja que són moltes les persones amb qui tots aquests anys he mantingut relació: companys de junta, músics, i molts més... però anomenar-los tots seria inacabable.
Abans d’acabar, si m’ho permeteu, vull fer una crida als pares i mares, als nins i nines: anau a l’escola de música. Allà podreu descobrir l’art de la música. Agafau un instrument i escoltau con fluctuen les notes, l’expressió del sentiment i l’emoció, el batec del cor...... No oblideu que sou el present i futur de la banda de música de Capdepera.
I ara ja sí! Aquests dies retrocedim en el temps per reviure l’època medieval; gaudirem dels productes gastronòmics, visitarem les paradetes dels artesans, veurem espectacles de carrer i, com no, gaudirem de la música: la medieval, la dels xeremiers, batucada i les marxes de la banda. Què seria de la festa sense la música? Així doncs, vos anim a gaudir plenament de totes les activitats que s’han preparat per al mercat.
Moltes gràcies a tothom per haver-me acompanyat.
Tan sols em queda dir: amigues, amics i visitants:
El mercat és obert!
Visca la música!
Visca Capdepera!
Llucià Serra Bonnín