Cata i Laura Flaquer (Nürnberg, Alemanya)

"Ara els productes que estan a l’abast dels clients, estan tapats amb plàstic transparent (prèviament desinfectats), només les agafem nosaltres...

És nota la solidaritat, i els joves no deixen sortir als majors, com també venen veïns i amics a cercar la medicació d’altra gent.

En relació a les dificultats d’algunes persones, nosaltres hem ofert un servei a domicili als nostres clients més vulnerables i necessitats o que no poden sortir de ca seva o venir fins a la farmàcia. "

 









"La relació amb el pacient s'ha tornat una mica més "freda", entenent que a gairebé entre 1 i 2 metres de distància és complicat parlar de problemes de salut.
Ara, l'eterna pregunta és "teniu màscares? i guants?"




"Hi ha mancança i desproveïment d'alguns productes de primera necessitat, com per exemple, termòmetres, esperit, guants, mascaretes, etc... Van arribant en contagotes. No son fàcils d’aconseguir i quan arriben te n’adones que el preu ha sofert una pujada notable. i que són escassos i inclús limitats."











"La nostra feina sempre s’ha desenvolupat a peu de llit dels pacients, i això no ha canviat amb l’aparició del COVID. Els rentam, els donam el menjar, els vestim, els treim analítiques, els escoltam... som qui estam més temps amb tots ells. I ara, no és diferent. No podem deixar que aquest virus ens deshumanitzi.
Viure una pandèmia i trobar-te de sobte a la línia de foc sense saber què fer o com et pot afectar crea tanta incertesa que fa ganes partir a córrer. Però no ho podem fer, no? Els sanitaris som els que estam més exposats a aquesta pandèmia i ho intentam fer tot el millor possible. "







 "Tots i totes les mestres hem respost donant el 100% de nosaltres mateixos i mateixes. Hem fet un gran esforç, per adaptar-nos a la nova situació general i a la situació particular de cada un dels i les nostres alumnes i famílies, per poder arribar a tothom"












"Ara, molts clients ens telefonen o fan la comanda per whatsapp, alguns passen a recollir-la i ,una gran majoria, perquè els hi servim a casa donada la seva avançada edat".


"He de dir que nosaltres no ens considerem herois. Nosaltres venim a fer feina com cada dia: com ho fèiem abans, com ho feim ara i com ho farem demà."














"L'esgotament és més psicològic, tens una pressió social: tu estàs a la feina envoltat de COVID i després te'n vas al supermercat i t'has de posar guants..., i tot et recorda la feina. Poses la tele i més encara...Tornes a la feina i hi ha pacients infectats de COVID..., de sobte dus pacients que estan molt malalts, molt greus... No hi estam avesats. Ens hem format, però quan comences a fer una feina nova no estàs del tot segur de si ho fas bé o ho fas malament. I clar, sempre vius amb aquesta angoixa".





" ... ànims pel que queda de confinament, perquè és molt dur però que val la pena respectar-lo"


"Què passarà de cara al pròxim any?  El que tindrem és una part de població que ja haurà passat el virus i per tant tindrà immunitat i, aquestes persones que ja hauran passat, faran de tallafocs pels contagis".



Novembre de 2010. Recuperam, a mode d'obituari, aquesta entrevista en memòria d'aquest gran cantautor.

Aute: "Aquí tota la feina és de Joan. És un treball preciós. Jo sols venc aquí a fer de corista. A fer el coros i fer d’acompanyant de les meves pròpies cançons. Ja ho veus som, en Joan i jo, una parella un tant estranya".
Isaac: "Cal que la gent s’emocioni, torni a sensibilitzar-se per les coses belles i en aquest context el paper del cantautor és fonamental"

"Encara queda molt. Al manco a la meva residència i a Madrid queda molt. Encara som al principi. Ahir ho parlàvem amb l’equip directiu: ara som al principi de saber com organitzar-ho tot. Quan faci un mes que treballam amb aquesta metodologia de funcionament començarà a baixar...però de moment treballam que encara ens queda un mes més d’aplicar aquestes mesures extremes per veure resultats".










"Confinament i benestar psicològic són compatibles"







Quedar-se a casa les 24 hores del dia té, inevitablement una sèrie de conseqüències psicològiques que, si no hi parem atenció, poden convertir-se en un problema seriós. No volem alarmar, ans al contrari, volem parlar amb na Mélanie Perpiñá del Campo, la nostra psicòloga de capçalera, per tal que ens expliqui algunes recomanacions que podem prendre per no tornar “bojos” arrel d’aquest confinament.


"...quan va arribar el contagi a Capdepera (el 20 de juny) ja s’havia implantat el pla de sanejament a tot el territori, la qual cosa permet demostrar la bondat de les mesures que es varen prendre."


Rafel Perelló l'entrevista a la revista  CENT PER CENT

"En aquell temps nostre arribaven camaleons a Capdepera".

Parlam amb na Trini i en Víctor, pares d'Iker; un nin de tres anys que lluita contra el càncer

"Tenim un equip molt jove amb qualitat, i molta, però ens falta saber competir i ser un equip.
No és una retirada del futbol, o això espero, és prendre una decisió per, en un futur no llunyà, seguir gaudint d'aquest esport, sigui a Capdepera o a qualque altre equip."


"No hem perdut les ganes d'aconseguir l'objectiu proposat a principi de temporada"

Cazarabet conversa con... Jaume Fuster, autor de Celistre. Cala Rajada en blanc i negre (Documenta Balear)







Cazarabet és la web de llibres més important d'España. Amb seu a Teruel, entrevista cada any a més de cinc-cents autors.

 

SOM AQUÍ GABELLINS començà la seva activitat ara fa tres anys i sembla que hi són de tota la vida. Tal volta perquè els veiem i ens hi relacionam tan sovint, encara no els havíem entrevistat. Parlam amb José J. López, Esperanza Izquierdo i Toñi Cumbreras, que ara mateix tenen un gran projecte entre mans: SOM SOLIDARIS…