Un nou grup albira amb força en el panorama musical gabellí


En sentirem a parlar. Debutaren al Castell el més de juny, tornaren pel Carme i ara es presenten en societat. 
Són joves, musicalment formats, apassionats pel que fan i amb grans idees. Ho tenen tot per tirar endavant. Sonen bé, molt bé! 

Volen ser radicals, d'aquí el concepte death metal  "metall de la mort", però parteixen i conserven les arrels, d'aquí el folk. A partir del triangle guitarra-baix-bateria, hi afegeixen el violí, les xeremies-flabiol i els teclats. 

Són en Sergio Pérez, Tino Torvisco, Toni Serra, Adrià Torres, Lluc Barbón i Rodrigo Tenorio. Un sextet on el major te 22 anys i el més jove 15. 



Divendres 3 d'octubre es presentaren en concert a l'auditori del Centre Cap Vermell amb les cançons del que serà el seu primer disc.

 Són diferents. En tot. Una ambientació molt acurda. La presentació i posada en escena ens transportà a un paisatge gairebé èlfic.

 El metall a la recerca dels orígens. En plena natura. Una cuidada il·luminació feia la resta. Tot sembla espontani, però està molt estudiat, parlat i preparat. I, a més, llueixen uns impresionants cascs. Tot és a punt per anar de sorpresa en sorpresa.

Comença el concert i les cançons flueixen una rere l'altra, fora nirvis, el grup ben coordinat, amb presència damunt l'escenari, sembla que ho han fet tota la vida.

De fet, alguns tenen experiència contrastada d'actuacions en públic, però en cap moment es detecta aquella renúncia, aquell no saber que fer. Tot va rodat. Empastat. És una música diferent, però tampoc estranya.








Una anècdota, abans del concert, Cap Vermell els entrevistà (entrevista molt recomanable que publicarem molt aviat). En acabar els indicam que enregistrarem tot el concert, però que si alguna cançó no surt prou bé que ens ho indiquin i la llevarem. La seva resposta contundent i segura: "Totes sortiran bé, no té perquè fallar res. Tot està preparat i a punt".



I en aquest punt és quan sols ens queda proposar-vos un tast. Dues cançons. Una cantada, l'altra instrumental.



Com hem dit abans, en breu us oferirem el concert sencer. 

El cert és que el concert, de més d'una hora, se'ns va fer curt. Crearen complicitats amb el públic, els hi féren participar. Gaudiren i feren gaudir. No es pot esperar més. 



A més, a taquilla inversa, el públic paga el que vol després de veure l'espectacle. Tot un risc que no els anà malament. 



I a la sortida es desfermaren les emocions. Un bany de multituts entre amics/amigues i familiars. Són en Sergio Pérez, Tino Torvisco, Lluc Barbón i Rodrigo Tenorio. Recordau aquests noms i el de Sigramaça.



Sigramaça  és el derivat de "sigrimaça" una antiga paraula mallorquina que significa "carota", "cara lletja".