Compartit amb el plaer de contemplar les seves aquarel·les 


Aquesta és una crònica subjectiva i interesada. D'amics. Vagi per endavant, tot i que el lector ho pugui intuir o imaginar. No ens amagarem.

Aquells que gaudim compartint amistat amb Jaume, el qualificam d'home renaixentista. Capaç d'excel·lir amb senzillesa en tot allò que es proposa. Sabem de la seva capacitat en el maneig de la paraula, prosa o vers, podem recordar les seves gloses, els seus poemes o les seves narracions. Quan a la música, hi ha cançons que el poble s'ha fet seves i les ha convertit en vertaders himnes del municipi. Si parlam de gastronomia, és un vertader xef rere els fogons. En qüestions esportives, tots recordam els seu passat com a corredor o ciclista. Pel que fa a la seva capacitat social per engrescar a grups de persones al voltant d'un objectiu no hem d'anar més lluny d'aquestes pàgines o de les festes del Carme....i tantes altres qüestions que hauriem d'esmentar. Però avui hem de parlar de pintura. Una de les seves afeccions que ha desenvolupat els darrers anys.

En Jaume, a més de pintar a l'aigua, adesiara publica en un bloc, Jaume Fuster - El plaer de pintar, les seves obres. A finals de 2013 presenta per primera vegada al Centre Melis Cursach les seves aquarel·les. Ara ho fa al Centre Cap Vermell fins dia 14 d'agost.




A l'entrevista que li ferem amb motiu d'aquella primera exposició qualificava així la seva pintura:
"Crec que es tracta d’una pintura senzilla, de caràcter figuratiu, proper al realisme però  sempre intentant plasmar-hi un punt de vista personal. Ara bé, no vull – ni puc, ni en sé – que els meus quadres semblin una fotografia, l’hiperrealisme em sembla fred, despersonalitzat. En la mesura que això sigui possible, desitjaria que en els meus quadres s’hi notàs una manera particular de veure el nostre entorn".

En aquesta exposició trobareu una proposta variada de temes: marines, paisatges, natura, persones... la quotidianitat de la rosa del jardí amb gotes de rosada, les gallines del corral, o el raïm, les cireres o figues a punt de menjar.

I així ho diu l'autor: "Cerc la bellesa de les petites coses del cada dia, d'allò més proper i quotidià"





I compartir la bellesa amb els amics i coneguts és, tal volta, tot allò que un artista voldria aconseguir el dia de la inauguració, que es mostrava il·lusionat com un nin petit.




Acabades les festes del Carme, on l'escenari de més de 12 metres el pinta cada any, foren molts els que el dilluns del Carme arribaren al rebedor del Centre Cap Vermell per compartir amb ell aquest petit plaer, l'anècdota de cada quadre, sense preses, en un ambient relaxat.




Les imatges parlen per elles mateixes. Podeu veure el goig de l'autor i els seus amics.





En definitiva i tal com hem començat al titular: El plaer de pintar compartit amb el plaer de contemplar...








Podeu visitar el seu bloc, però en qüestions artístiques, sapigueu que res substitueix el directe, el plaer de contemplar l'obra en viu, emmarcada i il·luminada oportunament.

I, per cert, que ell hi serà cada dia de 19 a 20h.