Clica per ampliar la imatge

No ens agrada esforçar-nos, així que si podem dir alguna cosa amb menys paraules, millor. Les abreviatures i els escurçaments són resultat de la necessitat dels parlants de comunicar-se més aviat. Amb aquest objectiu (i també per influència del castellà, no es pot negar) sovint elidim elements lingüístics que consideram innecessaris, com passa amb la locució adverbial no obstant això.

Aquesta locució normativament no es podia fer servir sense el mot això, però a la reforma de la gramàtica normativa de l’any 2016 es va admetre elidir aquest mot en els registres informals. Així que podeu respirar tranquils, perquè no hi ha cap problema si qualque dia deis Tenc temps de venir; no obstant, no vull (més enllà dels problemes que tindreu amb l’altra persona). Ara bé, en registres formals, cal emprar el mot això anteposat o posposat. Per tant, si us heu de dirigir a l’Administració, per exemple és adequat tant Falta invertir en educació; no obstant això, l’Ajuntament dedica el pressupost a promocionar el turisme com Falta invertir en educació; això no obstant, l’Ajuntament dedica el pressupost a promocionar el turisme. Ara bé, s’utilitzi o no el mot això, en aquest cas la locució sempre va seguida d’una coma.

Aquesta coma no es fa servir quan no obstant (sense això) s’utilitza com a locució prepositiva, és a dir, quan va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d‘una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat. Per tant, No obstant les queixes, l’Acadèmia escolta els parlants. També recordau que No obstant l’ús habitual de la locució sense el mot això, no sempre és adequat elidir-lo. A més, No obstant que la vessa ens vulgui posseir, cal no oblidar-se de posar la coma.