Així com veim la televisió quan estam cansats però la miram quan emeten el nou capítol de la nostra sèrie preferida, sentim la ràdio mentre conduïm i no l’escoltam fins que informen del trànsit. Per desgràcia, darrerament, encara que veure i mirar es troben bé de salut, de cada vegada es confonen més sentir i escoltar, els quals s’utilitzen com si fossin sinònims. Aviat hi haurà gent que farà com si escoltés ploure!

Sentir significa percebre un so, és a dir, que és un fet involuntari fruit de tenir un sistema auditiu funcional. Es pot sentir un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons, etc. En canvi, escoltar és una acció voluntària que significa parar atenció. Una persona escolta alguna cosa perquè està atenta i té desig de fer-ho: un conte, una altra persona, la ràdio, una cançó, una lliçó, etc. Per tant, sentim tot allò que escoltam, però no escoltam tot allò que sentim.



Per exemple, dubt molt que ningú s’aixequi cinc minuts abans per escoltar i gaudir del renou del despertador; allò que feim és despertar-nos (i maleir-lo) quan el sentim. Pot semblar que la diferència entre sentir i escoltar és inofensiva, però no hi ha res més ofensiu que explicar per telèfon a un amic un drama personal i que després d’una estona de xerrar et digui «sí, sí, te sent». Els teleoperadors basta sentir-los, però els amics se’ls escolta. L’única excusa per no fer-ho és que no hi sentis, ja sigui perquè l’audiòfon no té piles o perquè t’ha agafat una otitis sobtada.

Alerta aquí també amb dos verbs que tampoc són sinònims: sentir significa 'percebre amb el sentit de l’oïda un so', mentre que sentir-hi fa referència al fet de poder usar, o no, el sentit de l'oïda. Així, a mesura que ens feim grans, sentim menys les coses, fins que arriba un punt que ja no hi sentim.

En resum, anau alerta, perquè està bé que ens sentin, però no serveix de res si no ens escolten.