Per Miquel Piris








José Parejo, assassí i marit d'Ana Orantes a qui va cremar viva l'any 1997



Per lluny o a prop que et quedi la infantesa, segur que recordes com, entre períodes més o menys llargs de felicitat, també hi havia pous de ràbia, por, impotència i tristesa. I si no és així, o tens la sort d’haver viscut al paradís o bé eres dels que castigaven a la resta amb el pitjor que duies a dins. He vist com, superada l’adolescència, alguns dels que acostumaven a maltractar altres nens es penedien i canviaven d’actitud. D’altres, molt probablement, continuen fent el mateix a la seva parella, els seus fills o a qui tenguin a mà.

Que per a molts la infantesa és un infern m’ho recorden casos recents com el de les bessones que es van precipitar d’un balcó a Sallent a causa de l’assetjament que patia una d’elles. O el d’una nina de 9 anys d’Oviedo a qui pegaven i insultaven alguns companys. La mare ho va denunciar amb una carta a la tutora, però el protocol antibullying no es va activar fins al cap d’un any. He viscut casos similars on l’assetjada ha hagut de ser la que deixi l’escola, no els assetjadors. I això passa massa sovint i arreu des de fa dècades perquè molts adults formen part d’aquesta màfia infantil que respecta l’omertà que imposen els assetjadors. El darrer pic que vaig veure com la filla d’uns amics havia de canviar d’escola per evitar un altre any d’assetjament, li vaig dir al director que si no trucava ell a la policia, ho faria jo. Massa tard.

El mes de novembre, sis menors varen violar una nina d’onze anys a un centre comercial de Badalona. Tres són inimputables perquè tenen menys de catorze anys i tots tenien antecedents, un d’ells per agressió sexual. Tots fills de famílies desestructurades. Per aquesta nina d’onze anys, com a societat, també hem fet tard.

Des de l’assassinat d’Ana Orantes hem evolucionat i sensibilitzat contra la violència masclista. Però queda molta per fer. Tenc la teoria, pentura equivocada, que el masclisme violent s’alimenta, en una part important, d’una herència cultural maligna transmesa dins de l’àmbit familiar. Si la policia o l’escola detecta nins assetjadors, els pares també haurien de ser posats en observació i, si fa falta, reeducats per evitar mals majors en el futur. Ens ho diuen els experts: els assetjadors infantils també solen ser víctimes.

Miquel Piris,
Periodista