Tradicionalment les primeres celebracions al voltant de les festes de Nadal es feien el 6 de desembre, festa de Sant Nicolau de Bari o de Mira. En el context de les festes d'hivern, hereves de festivitats romanes tan arrelades con eren les Saturnals, sorgeixen les dignitats o autoritats efímeres que en les esglésies catedrals o monacals donaven lloc a l'elecció del Bisbetó, que s'escollia l’esmentat dia i que designava la seva cúria juvenil. Exercia el seu mandat durant la vigília i el dia dels Innocents, quan es vestia de pontifical, amb mitra, anell, guants i crossa d'autoritat. A la catedral de Mallorca el Bisbetó ja es documenta el 1343 i exercia el seu rol en la festivitat de Joan Evangelista: abans de cantar completes.

Als països nòrdics el portador de regals als infants serà sant Nicolau, que variarà amb el temps la seva indumentària fins que acabarà vestit de vermell gracies al màrqueting d’una coneguda marca de refrescs.


Però hi ha molts altres portadors de regals als infants, que han quedat eclipsats pel Pare Noel, que en realitat hauríem d’anomenar Pare Nadal, ja que Noel es la paraula francesa per designar el Nadal.

A Galícia qui fa el paper de repartidor d’obsequis serà l’Apalpador, Apalpa-Barrigas o Pandigueiro que és la figura mítica d'un gegant carboner que segons la tradició del Nadal gallec viu a les muntanyes de l'est de Galícia que baixa la nit del 24 al 25 de desembre a tocar la panxa dels infants per veure si han menjat prou durant l'any, deixant-los un grapat de castanyes, i eventualment algun regal.

A Astúries qui te encomanada aquesta comesa la nit de Nadal és l’Anguleru "El pescador d'angules”. D'acord amb l'imaginari, l'Anguleru viu durant tot l'any al Mar dels Sargassos, a prop d'Amèrica, cuidant les anguiles i les angules, fins que a l'hivern arriba a Astúries amb la seva llanxa (anomenada L'Angulina) la nit del 24 de desembre, moment que aprofita per pescar l'angula, vendre-la a la llotja i comprar regals per a les criatures asturianes. amb els diners dels guanys.

A les muntanyes de Lleó apareix la Vieya’l Monte que viu a una cova de les muntanyes, que te un forn on cou el pa que envia als infants i que actualment es l’encarregada de deixar els regals als infants la nit de Nadal.

El personatge de llegendes relacionades amb el sincretisme entre la mitologia basca i les tradicions cristianes locals, l'Olentzero o Olentzaro, és un gegant o gentil que es converteix al cristianisme, que donà pas a versions més modernes en que esdevindrà un carboner que vivia a la muntanya i que durant el segle XX va incorporar elements de les tradicions del Pare Nadal (Noel) i dels Reis Mag, convertint-se en un personatge que el dia de Nadal porta regals als nens.

A Andalusia el Tientapanzas d’Écija, toca la panxa als infants per saber si durant l'any han estat ben alimentats i, si hi estan, informaran als Reis per tal que els portin regals.

Les representacions antigues del Pare Nadal el mostren duent un tió que a Catalunya i Aragó és una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal.

En substitució, en aquest cas dels reis, a Itàlia, la Befana visita tots els nens d'Itàlia la nit del 6 de gener per omplir els seus mitjons amb caramels si són bons, o trossos de carbó si són dolents. La tradició diu que el nen de la família ha de deixar una garrafa petita de vi i un plat, sovint regional o local, per a Befana.



Biel Barceló