Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta






 "Davant un defecte nostre o alguna cosa que som clarament conscients que és millorable, exigim a l’altra que accepti la nostra suposada manera de ser".





“Sóc així i punt!” Així acaben moltes discussions. Davant un defecte nostre o alguna cosa que som clarament conscients que és millorable, exigim a l’altra que accepti la nostra suposada manera de ser. És més, utilitzant aquest tipus de frases, ens quedem estancats i ens privem de l’oportunitat de créixer com a persones. Ens convencem que el canvi no és possible i ens limitem a la resignació.

En realitat, per molt que en algunes situacions ens pensem el contrari, no som esclaus dels nostres pensaments. És més, m’atreviré a anar encara més enllà: la nostra ment és la millor arma que tenim.

Com funciona el nostre cervell?

Per fer un bon ús d’aquesta arma, hem d’entendre com funciona. Primer de tot, hem de ser conscients del poc fiable que pot arribar a ser el nostre cervell. I, en segon lloc, hem de saber que el nostre cervell és vago. Utilitzarà els processos neuronals que menys esforç li suposi, és a dir, aquells que sempre ha empleat (perquè són els que ja té apresos). Ara bé, que sempre hagi funcionat així no vol dir que ens afectin positivament.

Molts patrons neuronals produeixen una sèrie de substàncies que resulten negatives per la nostra salut física i mental. Però la part bona de tot això és que està en les nostres mans provocar un canvi. Es pot rompre la cadena: modulant la nostra conducta i els nostres pensaments, podem ensenyar-li al nostre cervell nous camins més beneficiosos pel nostre benestar.

Com torejar el nostre cervell?

No te’n refiïs del teu cervell i aprèn a torejar-lo. A continuació, t’indico una sèrie de formes de modificar aquests processos automatitzats:

  • No tractis als teus pensaments com a veritats incondicionals. Un pensament no és la realitat, sinó la teva interpretació.
  • Observa el teu pensament: analitza si repeteix un determinat patró, si per exemple tendeixes a la negativitat, a la ruminació, a l’evitació o a la culpabilització.
  • Centra’t en el present, no en un futur hipotètic que encara no ha arribat.
  • Separa els pensaments de les emocions. Tu no ets els teus pensaments. Imagina’t que ets una casa i que els pensaments són els convidats.
  • Actua sobre el teu pensament. Si has identificat un pensament disfuncional, fes-li saber que no té lloc ocupant la teva ment amb alguna cosa alternativa: surt a córrer, crida a un amic, vés a visitar a un familiar, fes alguna cosa que gaudeixis.
  • Sents por o ansietat? Doncs fes justament el contrari del que et dictaminen els teus pensaments.

Si no et resulta fàcil aplicar aquestes recomanacions, a teràpia s’entrenen maneres concretes de modificar aquells processos neuronals que resulten disfuncionals a través sèrie d’exercicis personalitzats, adaptats a la problemàtica i a la personalitat de cadascú. Així que no dubtis en contactar amb el teu psicòleg perquè et guiï en aquest procés.

Impulsa’t cap al canvi

Sempre haver fet les coses d’una determinada manera no és un argument per seguir-ho fent. Qüestiona’t i no et conformis quan saps que pots ser una millor versió de tu mateix.

No permetis al teu cervell manar: ets tu qui decideix cap on girar la vela. “Sóc així i punt” ja no ens val com excusa.