La ràbia continguda


(en relació a un article de Jaume Fuster)



La lectura de la carta de Jaume Fuster em té una mica perplex. Suposo que aquesta ràbia continguda, que es percep entre línies, no seria tal si la coalició amb nom que sembla un codi secret i aspiracions independentistes, hagués guanyat.

 

Els seus raonaments són una mica maquiavèl·lics, però infantils al mateix temps. Jugar amb números és fàcil. Afirmar que el 68,2% de la població espanyola no confia ni poc ni gens en la gestió del PP és una fal·làcia, és a dir, el senyor Fuster menteix. El fet que no es vagi a votar o es voti per una opció diferent, no duu implícita la desconfiança total de la qual parla en el seu escrit.

 

Seria just que jo afirmés que el 92,95% dels possibles votants balears rebutgen la presència en els comicis de la coalició pesemera? Seguint el raonament del senyor Fuster, podria ser així, però és fals perquè jo mateix no estic en contra del 100% de les accions i reivindicacions del PSM. De tot això podem inferir que qui això afirma, intenta burlar-se del lector d’una forma una mica barroera, dit col·loquialment, ens vol portar a l’hort, però la seva estultícia manifesta el delata.

 

Resulta també sorprenent que en un estat democràtic, com és Espanya, segueixi havent-hi gent que accepti a contracor, a hores d’ara, uns resultats electorals.

 

Respecte al dubte que el senyor Rajoy governi per a tothom, no veig en què es fonamenta per arribar a pensar que no ho faci així. En canvi, del que sí estic segur és que si governessin els seus admirats polítics independentistes d’Espanya i annexionistes de Catalunya, no ho farien per a tots, només ho farien per als quals poguessin expressar-se en català, com ja han demostrat quan han fregat un mínim de poder.

 

Per cert, Capdepera no està amb Catalunya, el País Basc i Sevilla al mapa del senat, és un detall, però compta. Veritat, senyor Fuster?


Paolo Zerbato Cano