Un partit injuriat, devastat, humiliat, té algun futur? No seria millor pensar en la dissolució quan queda encara una mica de dignitat per als més optimistes? Si ho prefereixen, podrien anomenar-ho refundació, que queda més elegant. Potser prefereixin agonitzar com va fer el CDS de Suárez en el seu temps. Allò evident és que la seva imatge ha estat tocada, i per molta voluntat que els seus pobres hereus hi posin, el seu futur com a partit-penell, que ha estat sempre, quedarà en els annals de la història.
Si jo fos un militant, no dubtaria de demanar danys i perjudicis per haver donat la meva feina i la meva imatge a un partit que ha resultat ser el que ja tots sabíem, menystenint de pas la meva persona.
Un partit que en els darrers temps ha anat donant batzegades d'una banda a l'altra, un dia era nacionalista, i al dia següent era regionalista (la diferència és lluny de ser nímia) no podia acabar bé de cap de les maneres. Un alt dirigent es declarava obertament i públicament espanyol, un fet únic entre els nacionalistes que pul·lulen per la geografia celtibèrica.
Uns fenòmens són els "uemites", que almenys opten a guanyar un premi, el Guinness al percentatge més gran d’imputats entre els dirigents d'un partidet (permeteu-me la llicència, donades les dimensions electorals de la formació, un 5%).
I compte, Íker Jiménez està a l'aguait, perquè el d'UM és digne de Cuarto Milenio, fantasmes arreu, aparicions i desaparicions en el govern, telequinèsia de fons, teletransportar d’esquerra a dreta, i tota una sèrie de fenòmens dignes d’estudi.
I em reafirmo en la pregunta amb què titulava la meva carta a Cap Vermell del 7 de juliol de 2009, encara que canviant el temps verbal. Algú votarà a UM?
En aquell temps em va respondre amablement el president de l'agrupació local del ja desaparegut partit a la nostra localitat. I no ens oblidem que per una carambola i un joc de sigles són els que governen Capdepera. "Ull a la dada", com deia aquell.
Paolo Zerbato Cano
Bangkok
