" Idò jo trob que l’expressió “caps de fava” (cabeza de haba, en castellà)  era suficientment ajustada  per donar entendre que peninsulars  i mallorquins que habiten  tots al mateix poble han de ser germans..."







 
El meu canet, de nom Croquet , un “cocker no-spaniel” (tal volta, mallorquí, no sé) em portà, l’altre diumenge al matí, a la plaça dels Pins de Cala Rajada perquè ens  havien dit que allí celebraven una  fiesta flamenca. Ignor d’on li ve aquesta afecció a Croquet,  però record que qui me'l regalà digué cosa sobre que el ca era un encreuament de “cocker”  i  “podenc  andalús de talla petita”. Per tant, deu tenir antecedents que el fan “forofo”  del  flamenc.

 I, la veritat, fou molt divertida aquella festa. Quan vaig llegir a Cap Vermell  una referència a la Misa rociera  què així mateix es va fer a la plaça,  la qual signava "un que va anar a la missa", em va estranyar  que digués que el capellà que oficiava la cerimònia havia parlat de llegums . Sembla que l’escrivent en qüestió  no volia ser més explícit per no ofendre sensibilitats, ja que pensava que no eren paraules adients.  Idò jo trob que l’expressió “caps de fava” (cabeza de haba, en castellà)  era suficientment ajustada  per donar entendre que peninsulars  i mallorquins que habiten  tots al mateix poble han de ser germans, han de formar una unitat, i  – segons diguè el capellà –  “si no ho entenem així és que som uns “caps de fava”.  Tampoc no està tan mal dit…, però, és clar, si el redactor és tan religiós, i home de missa, no és estrany que l’impactàs  l’expressió del sacerdot ni el desplegament que va fer de la bandera de Mallorca.

Com impactants, ja que estam parlant de tema eclesiàstic, són i seran aquests vitralls que tenen previst posar a l’església del Carme de Cala Rajada. En un escrit d’Antoni “Coix” referit a Pere Ferrer i  Lliteres es feia saber que,  pròximament,  també es col·locarà un vitrall amb la imatge de qui fou prelat del Papa, a la façana de la rectoria de l’església de Sant Bartomeu, a Capdepera. Per ventura, en Gustavo seria capaç de crear un de vitrall amb la figura del  distingit mossèn, malgrat pugui sortir un poc distorsionat, al mateix temps que es col·loquen els de Cala Rajada. El mes d’octubre passat, el rector ja digué en el Castell que era urgent  dur a terme aquest vitrall de la façana, però que necessitava més informació sobre el pare Ferrer, ja que, si no,  hi posaria la imatge de don Xavier, el bisbe Salinas.  Devia ser una broma, però us puc assegurar que, dir-ho, ho va dir… 

Esperem, idò, que l’insigne fill il·lustre del poble, el mossèn de can Cofeta, no s’enfadi  si posen, abans del seu,  els vitralls de Cala Rajada.  En Croquet  remenava la cua i saltava talment  com si ballàs flamenc…