Estimats tots quan sou: l'Escolar és campió de lliga!
Sembla impossible, però, gràcies a l'esforç i compromís de tot un conglomerat de persones, avui podem llançar aquesta esperada i desitjada proclama. Una proclama més que merescuda i assolida a cop de sacrifici i a cop de victòria per un col·lectiu força implicat. Senyores i senyors l'Escolar avui ja és campió!
Per més que m'ho repetesc i per més que ho pens, no em sembla que pugui ser veritat. És un desig, un somni i un miratge fet realitat. Embargat per l'emoció que quasi no em deixa ni escriure ni pensar en claredat, rumií i vision, imaginàriament, tots els moments, bons i dolents, que han desembocat, feliçment, amb aquest èxit.
Quasi no m'ho puc creure. Després de quatre anys d'intentar-ho sempre, per un motiu a l'altre, no podíem assolir l'objectiu. Però, estimats lectors de Cap Vermell a la fi, al primer macht ball que hem disposat, l'Escolar ha aconseguit el campionat de lliga de segona regional d'una manera meteòrica, abans de dues jornades per acabar, magistralment i en tan sols una derrota. Som estats els màxims golejadors i els menys golejats de tot el grup i, amb el màxim golejador, en Toni Serapio, vestint de verd-i-blanc, a les nostres files.
Començant per tota la directiva i, de manera més especial, per en Bernat Palmer i en Bernat Martí, que han portat personalment i molt seriosament el pes del primer equip (una vertadera llàstima que no continuïn). Seguint per tots els jugadors de la plantilla, i quan diem tots, és perquè tots es mereixen encapçalar una llarga llista d'elogis que aquest indisciplinat cronista voldria fer. El cos tècnic format per l'incombustible Miquel Bordoy l'etern, abnegat i fidel ajudant. El massatgista Miquel Galmés tiritas que ha aviciat, ha treballat i ha posat a punt tots i cada un dels músculs dels nostres valents jugadors. En Pere Danús preparador físic que ha tingut a punt i en unes condicions físiques excel·lents, en tot moment, a tota aquesta il·lusionant plantilla. Capítol a part i, perquè n'estic molt content per ell, perquè s'ho ha treballat, perquè ho ha donat tot i perquè s'ho mereix. A més d'un gran entrenador també és una gran persona, n'Ismael Venera Romel, la guineu des Figueral. Ara mateix no sabria dir si era millor futbolista que entrenador o viceversa. És un crac! A tots vosaltres us vull traslladar la més sentida enhorabona que tots els lectors de Cap Vermell i jo mateix, estic segur, que us voldrien donar personalment.
Ara mateix, quan estic enllestint aquesta nova entrega, tota la plantilla, entrenador i preparador físic inclosos, estan celebrant en gran la victòria i l'ascens a la planta baixa de casa meva. Quina festada! De veritat fa goix i toca fort el coret veure a totes aquestes persones, unides per aquest nexe comú com és el futbol, i gaudir d'un èxit tan important dins les seves vides de futbolistes com el d'avui. Ho sé i ho dic per experiència que el dia d'avui i aquesta temporada no l'oblidaran en tota la vida. Al·lots gaudiu que us ho teniu ben guanyat!
Repassem, si així ho trobau oportú, el que el partit d'avui a donat de si. Han fregat la cinquantena de persones les que avui s'han desplaçat fins al municipal de Sa Pobla per animar i encoratjar al nostre equip. La directiva ha portat samarretes de l'Escolar per a tots el que l'han volguda lluir. Un àrbitre molt xerec. Però xerec amb avarícia. No entenc com la federació balear de futbol pot enviar un àrbitre de futbolí a xiular un partit a on un dels equips es juga el campionat i l'ascens. Però bé... així els hi va!
La primera part han estat els quaranta-cinc minuts de la camamil·la. S'ha notat massa la responsabilitat i els nervis que portava a sobre l'equip. L'objectiu pesava de bon de veres. Així ho han demostrat els onze que han sortit a jugar-se el llautó enfront d'un Poblense coer. Clàssic dibuix tàctic on el nostre millor ganivet, per circumstàncies de lesions, ha hagut de sortir a jugar per banda esquerra, la qual cosa ha fet, que les corregudes per banda del nostre jugador no fossin tan efectives o vistoses com a partits anteriors. De fet l'única ocasió que hem gaudit la primera part ha estat gràcies a una internada per banda d'en Javi Garcia que l'acabada amb un fort tir que ha fet lluir-se al porter local. Aquesta jugada i un pal que ens ha fet el Poblense han estat les dues úniques ocasions que s'han pogut veure per part d'ambdós equips. Tot l'altre han estat nervis i dubtes constants.
L'Escolar ha intentat jugar la bolla des de darrere, però, com he dit abans, la responsabilitat els tenia tenallats. No hem trobat la manera de trenar jugada cercant a Joan Sard, a Lluis Maya o Edu Flaquer. La pilota ens cremava als peus i hem abusat una mica dels balons llargs a les nostres puntes: Toni Serapio i Màrius. Ens costava triangular i la feble oposició del Poblense era suficient com per desestabilitzat el nostre toc de pilota que tant ens caracteritza. Malgrat aquest nerviosisme, l'Escolar en tot moment, ha tingut controlat el parit. La defensa de tres encapçalada per la contundència d'un seguríssim Miquel Martí s'ha mostrat solvent, segura i encertada en tot moment, cosa que, ha donat una mica d'estabilitat a un equip que es mostrava molt nerviós. La primera part ha acabat amb el zero a zero inicial.
Al descans la pissarra màgica de n'Isma ha mostrat el camí a seguir als nostres jugadors. Així ho demostra que, al minut quaranta-sis, quan sols feia un minut de la represa, en Joan Sard, de cap, ha rematat una pilota penjada dins l'àrea local, que ha acabat dins el fons de la porteria poblera. Els primers crits de campions s'han pogut escotar des de les petites graderies del camp. Pareixia que l'Escolar havia deixat els nervis a dins els vestidors. Però no... la tenalla de la responsabilitat no ha deixat desplegar el joc que tant ens caracteritza. El joc ha entrat dins un episodi d'imprecisions per les dues bandes i quasi pareixia més un joc de pati d'escola que un partit de futbol. El joc no era bo ni vistos, però la incertesa del marcador mantenia viva la flama d'un partit que no acabava de copsar.
A una de les nostres tretes de porteria, les quals cercaven a les nostres puntes, l'àrbitre de futbolí ha xiulat l'enèsim fora de joc en contra. Amb una de tantes, l'àrbitre assistent, cansat de veure el ridícul que feia l'àrbitre titular li ha dit: que de treta de porteria no existeix el fora de joc. I, amb aquestes, al minut seixanta-vuit, ha arribat el segon gol de l'Escolar. Un gol de llibre, un gol de complet veterà, un gol d'aquest que es mostren al curset d'entrenador, un gol d'aquests que surten per la televisió, un gol d'aquests que no es veuen i que quan es veuen no s'obliden en tota la vida. Amb una paraula un gol de pillo i d'una persona que sap de què va això del futbol!
N'Alexis l'aranya del figueral tenia la pilota a l'escaire dret de la nostra àrea petita enllestida per fer la treta de porteria. En Toniet Serapio, el cavallet de bastos l'amo i el més llest de tota la universitat, s'ha posicionat a sobre la retxa de l'àrea gran dels pobles. Concretament entre el porter i la defensa contrària, més sol que un espantaocells dins el rostoll. La defensa local amb la intenció de deixar amb més evidencia, si cal, la posició del nostre davanter, avançava la seva col·locació amb l'equivocada intenció de manifestar més clarament una hipotètica estada de fora de joc d'en Serapio. N'Alexis li pega una bona sabatada a la pobra pilota que emprèn el vol. El cuiro anava volant amb cara de males puces. Ha anat ultrapassant les línies de l'equip contrari, entre elles, la línia de defenses que, batzolarros i pensant que en Serapio estava en un clar fora de foc, han quedat tots aturats. La pilotada de n'Alexis ha caigut als mateixos peus del cavallet de bastos el qual amb un encertat control orientat ha romput la cintura i la sortida del porter patater. Els defenses blaugranes s'ho miraven bocabadats, com aquell que diu que d'un moment o l'altra l'àrbitre de futbolí, xiularia el corresponent fora de joc. En Serapio, un cop doblegat la feble resistència del porter local, sols ha tingut que empènyer l'esfèrica, la qual, minsament ha entrat dins la porteria local. L'àrbitre mirant al seu assistent, que tenia la banderola baixada, ha donat el gol per bo, així com havia de ser. Els jugadors del Poblense han quedat tots retratats, estarafil·lats i amb els calçons baixos enfront d'un gol de tiralínies.
Aquest segon gol a donat la tranquil·litat necessària com per acabar el partit fent un insultant rond per part dels nostres jugadors als jugadors poblers que no la veien ni l'ensumaven. A la graderia embogida per l'escàndol que suposava aquest segon gol s'escoltaven les arengues de campions, campions i a primera oe...
El partit ha acabat i la celebració per part de jugadors i afició ha començat. Ara mateix són les tres i trenta-vuit de la matinada i la festa encara continua fora signes d'acabar-se així com així.
Som de primera i tots els implicats de l'ascens s'ho mereixen en gran manera. Una temporada d'escàndol, malgrat les lesions i les adversitats, el nostre equip ha decantat la lliga de cap a l'estimada vall del garbelien. Diumenge que ve visitam el campet de pin i pon de l'Establiments, a on, sols ens jugarem l'honra del campió. Acabarem la lliga dins el Figueral celebrant-ho en gran l'èxit aconseguit pel nostre equip de l'Escolar.
Sempre he dit que el que no s'enamora del futbol és perquè no vol. Jo avui, i en van no sé quantes, m'he tornat a enamorar del nostre estimat Escolar. Escolar t'estim!
Pdt: I ara que hi pens... avui no he parlat del nostre entredit govern. Em sap greu ja! Però... sabeu perquè no he parlat d'aquests xots entrats en pastura que no saben pasturar? Doncs simplement perquè no es mereix ni una sola lletra més de la meva atenció. Des de República Dominicana (Paco Calderón) envia la més sentida enhorabona al nostre equip.
A reveure estimats meus tots quan sou!
