L'amic José Oliveros ens ha enviat quatre imatges de la Lluna preses a final de juny. Quatre imatges impressionants. No trobam paraules per comentar-ls així  que ls hem manllevades a quatre poetes. Lluna i poesia.

LLUNA 

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona. 

Núria Albó

Lluna plena

Què és de clara aquesta nit,
que una llum ben tota sola
dels niguls surt i agombola
un miratge exquisit.

Sé què vull, què necessit;
vull un xut de nit en vena,
amarar-me de serena,
estirar-me a descansar,
i poder-te respirar
alenant la lluna plena.

Miquel Àngel Adrover
Inèdit, 2015

Sa Lluna pagesa

Aquesta lluna pagesa
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa:
ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni mula
ni el bestiar que es recull.
Si avorrida, ho dissimula,
alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina
i els al·lots ja són al llit.
Na Xamena diu: "Au, vine"
a l'home mig adormit.

No fa cas de petiteses,
la lluna. Vol camp obert.
Sèquies, pins, camins, maleses:
tot ho mira amb aire expert.

Amiga de l'olibassa,
de la granota i el mart.
(Qui dorm i qui va de caça,
i qui mai troba que és tard.)

Vetlla el vent que sempre alena,
i la font que sempre neix,
i l'ona damunt l'arena
i, amb un badall, jo mateix.

Lladre i adúlter, a l'una,
volen anar d'amagat.
Es queixen: "Aquesta lluna!"
I troba una ombra el pecat.

La lluna de lloc es muda,
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.

UC
De l'àlbumm "En aquesta illa tan pobra"