Tot i que just acaba d'entrar als quaranta i sempre hem sabut d'ell per referències (sempre bones). Teniem aquesta entrevista pendent que no acabava de materialitzar-se i que millor que aprofitar l'avinentesa del seu nomenament com a preparador físic de la selecció femenina de futbol sub16 i sub23 pe fer una llarga conversa. En Jaume traspúa senzillesa i professionalitat. Proper. Tècnic. És un plaer parlar amb ell...

- Aquesta entrevista l'havien planejat en tres blocs: parlar de futbol en general comentar la teva trajectòria personal i també de l'Escolar . Tu marxares ben jove de Capdepera...
- Sí. Vaig anar a estudiar, vaig venir amb vint-i-tres anys, vaig estar tres o quatre anys a l'Escolar i vaig partir al Mallorca amb vint-i-vuit anys. Allà vaig estar quatre anys i vàrem anar a la Xina amb trenta-dos anys.

- Tu vares a jugar per Barcelona...
- Va ser quan estudiava, al darrer any de juvenil i vaig anar a estudiar a Lleida i vaig jugar amb l'Escó de juvenil, amb el Balaguer a tercera, amb en Vicente (que en pau descansi) que era professor de l'INEF de futbol a Lleida i entrenava al Balaguer. Vaig fer les pràctiques al Balaguer i vaig quedar a jugar un any allà.
En tornar a Mallorca vaig anar un any al Manacor duguent un equip de cadet, l'Olímpic, i jugant. Després vaig tornar a l'Escolar fins que vaig anar al Mallorca.

- Què has estudiat?
- He estudiat a l'INEF, tinc tres títols d'entrenador i un màster a Barcelona.

- De passar tots aquests anys per les banquetes tens molta experiència. Sembla que la visió com a preparador físic no és igual que la d'entrenador, per ventura més involucrada en els partits...
- Sí el preparador físic està en un "segon plànol" durant els partits, però en el dia a dia, durant la setmana el preparador és el que du la major part de la sessió. A la preparació juntes l'entrenador, el segon entrenador i analistes, en els equips professionals, i el preparador físic fa la feina juntament amb ells, però du el pes més important del dia a dia. En els partits és la mà de l'entrenador la que comanda.

- De la teva experiència què és el que trobes més destacat en la dinàmica dels equips?
- Jo sempre m'ho he dit i m'ha servit d'experiència, com a preparadors físics som uns gestors de l'esforç i dels esportistes. Al final es tracta de conèixer el jugador, gestionar el seu esforç i un poc guiar-lo en l'entrenament. Sabem les necessitats de joc, sabem que en el futbol professional els jugadors estam entre els 10 i mig i dotze o tretze quilòmetres per partit i això s'ha de gestionar durant la setmana per arribar el cap de setmana en les millors condicions possibles. Si té passes en intensitat durant la setmana hi ha més risc de lesió, per tant, hem gestionat l'esforç i que no hi hagi sobre-entrenament per tal que hi hagi el menor risc possible. Som gestors d'aquest grup humà, gestors del seu esforç.


- I el preparador físic és el que gestiona més la relació en el grup...
- El preparador físic té unes relacions amb el grup més properes que l'entrenador, millor dit de segons quins entrenadors. Depèn de quins entrenadors, n'hi ha que són molt propers als jugadors, i els hi treuen el màxim essent propers, i d'altres tenen clar que comanden que tenen el seu rol, i els treuen el màxim des de la llunyania.

- Hi ha diferència en preparació física en funció del sistema de joc que plantegi l'entrenador?
- Totalment. És diferent. Un entrenador que decideix jugar des de darrere amb transicions ràpides, o un defensiu que està darrere en bloc i surt a contraatac... el tipus d'esforç que precisen uns o altres són diferents, el quilometratge que hi ha d'un partit a l'altre també és diferent. Els entrenadors físics s'han d'adaptar.
És cert que darrerament el cos tècnic va junt l'entrenador. Un equip professional quan contracta un entrenador du el seu segon entrenador de confiança, el seu entrenador físic també de confiança, inclús l'entrenador de porters i l'analista. Depenent del tema econòmic et deixaran dur l'un o l'altre, però el cos tècnic mínimament estan vinculats a l'entrenador.

- La gent del club quina funció té?
- Jo vaig començar com a part de l'equip del club, i sempre m'he trobat amb el preparador físic de l'staff i el del club. Jo estava en el filial del Mallorca, va venir el Xapí Ferrer i va dur en Pepe Alves i n'Alfonso com a segon i tercers entrenadors. Per circumstàncies se'n va anar en Xapi i Pepe passà de primer entrenador, jo estava de preparador físic i vaig pujar. Després vingué en Vicente Moreno (després de passar en Sergi, n'Olaizola, en Fernando Vázquez...) amb el seu preparador físic i jo vaig quedar com a preparador físic del club. O sigui érem dos preparadors físics. I com a preparador físic del club feia prou feina. N'hi ha molta feina. Jo per exemple estava com a responsable del tema de «preventiu», en el gimnàs i duia el control de GPS i l'altre estava més en tema de camp. La feina es distribueix en diferents parcel·les: hi ha un encarregat de força, un encarregat de camp, un de prevenció de lesions. Ara com n'hi ha més partits i més control de les càrregues i de l'esforç, el que abans feia un preparador físic ara es distribueix. Els equips grans, Barça o Madrid, tenen uns quants entrenadors físics (el Barça en té quatre...).

- I mira quantes de lesions tenen...
- El futbol és un esport multifactorial que depèn de molts de factors, no només d'un.

- Després hi ha el tema dels representants ... Tu en tens de representant?
- No. Quan vam anar a la Xina amb en Sergi va ser el representant d'en Sergi que va agafar tot el cos tècnic. Jo tenia relació amb en Sergi i les condicions les vaig tractar amb ell.



- Ara seràs el preparador físic de la selecció femenina de futbol sub16 i sub23.
- Ara comencem una col·laboració. Les seleccions fan aturades FIFA i per aquestes fan staffs. Hi havia una vacant per col·laborar amb la selecció femenina sub23, ho farem i després es valorarà si seguim o no, i com. Tot ha estat per relacions amb altres companys que són a la federació i m'informaren de la vacant, vam presentar un currículum i va haver-hi sort. No és per representants com per relacions. Quan vaig anar a Bolívia també va ser per relació personal amb un company que em digué que faltava un preparador físic i me'n vaig anar cap allà.

- A la teva edat ja has entrenat a Europa, Amèrica, Àsia ... Quines diferències hi ha de veure el futbol, de caràcter sociològic?
- Principalment el tema de professionalitat. A Europa està més professionalitzat el tema del futbol que a Àsia i Amèrica. Almanco en Bolívia és més precari, i això queda reflectit a tots els àmbits de la vida, tant pel que fa a les instal·lacions, infraestructures, professionalitat ... tot va relacionat amb la forma de viure. A la Xina és diferent, és més per qualitat futbolística. Inverteixen poc en futbol base, en formar a jugadors i això fa que arribin a categories superiors i no tinguin un bagatge important, per tant, han de potenciar les lligues amb gent de fora.

- Es dona la imatge que a Amèrica, i incloem a Bolívia, que el futbol és una forma de sortir de la pobresa.
- Tant a Bolívia com a la Xina tenen limitat el nombre d'estrangers que juguen, per això per exemple a Bolívia arriben a primera divisió jugadors que aquí arribarien a primera REF. En els equips per normativa són tots d'allà manco tres fitxes que poden ser jugadors de fora, tant a primera com segona divisió, i això aquí no passa. Si ets vàlid jugaràs i si no t'hauràs de cercar les castanyes a un altre lloc.


- Pel que fa a la preparació de la selecció tu tindràs informació prèvia de les jugadores o actuaràs segons el que vegis?
- Nosaltres vam tenir una reunió amb l'staff de la selecció i ja hem preparat amb el que es vol fer feina. Important el tema de recuperar, perquè dilluns farem el primer entrenament elles vindran d'haver jugat dissabte o diumenge. El primer que feim amb les al·lotes és recuperar, les que han jugat menys minuts hem de fer un entrenament compensatori, l'endemà farem un entrenament conjunt, preparació de partit i jugar. Nosaltres amb el GPS miram el que fa cada jugadora i feim un report a cada equip d'origen de què han fet a la selecció i xerram amb els seus preparadors físics. És una feina molt individualitzada, treballem cada una de les jugadores. Als entrenaments hi ha una primera part de 45 minuts amb jugadores que duen feina del seu club, i feim el que duen, i a més nosaltres feim una tasca preventiva que és molt important perquè no vagin sobre fatigades de feina.
És important no sobrecarregar, si féssim una preparació intensiva de primer a darrer dia per ventura quan tornin als seus equips no es trobaran en condicions de jugar al cent per cent a la seva lliga.

- No totes les jugadores tenen el mateix nivell... Malgrat jugar la majoria en primera divisió hi ha moltes diferències entre els equips.
- Gairebé totes juguen a la primera divisió femenina. És cert que a primera divisió n'hi ha equips molt competitius, però els altres també tenen jugadores joves molt competitives. Encara em falta conèixer les al·lotes.

- Qui formau l'equip tècnic?
- La seleccionadora és na Laura del Rio, el segon entrenador, l'analista, l'entrenador de porters, l'encarregada del material, l'equip mànager, dos físios i un metge. Som un bon equip, l'staff complet som dotze professionals.


- Pregunta gairebé obligada? S'ha notat la crisi de la selecció femenina?
- Ara ho veurem! Ho desconec, cada staff té una forma de preparar l'equip i desconec que feien i com duien el grup.


- Passem a l'Escolar, tu encara continuaràs formant part de l'equip d'entrenadors?
- Bé, ajudaré fins on pugui. S'ha format un staff amb n'Isma i en Xisco. Jo no puc tenir vinculació amb cap club, he hagut de llevar la meva fitxa d'entrenador, per tant, passaré un segon pla, però si puc donar una mà en la coordinació o ajudant al primer equip ...

- N'Isma agafarà el timó?
- Sí. Tinc molt de respecte cap a n'Isma, ha fet molt bona feina en el club i els jugadors del primer equip estan a mort amb ell, i per en Xisco també. Fins ara quan dèiem una cosa un o l'altre, com estàvem tots allà implicats, els jugadors complien igual. El grup de jugadors és bo.

- Diuen que hi ha possibilitats de pujar enguany...
- No se sap. S'ha d'anar partit a partit, com es diu. No conec massa els nous equips de la categoria, però vist lo vist tenim un dels millors grups de la categoria. S'ha de lluitar i d'intentar estar a dalt i competir a cada partit. L'any passat es va fer, llevat dels darrers tres mesos es va competir cada partit i enguany ha de ser igual.

- Atesa la teva experiència en el club ( has mamat l'Escolar des de ben petit) tu penses que el club du una dinàmica correcta? Quines mancances, quines virtuts li veus i cap a on hauria d'anar?
- D'ençà que estic ficat en el club, s'estan intentant dur les coses bé. Hem aconseguit en gairebé tots els equips (encara n'hi ha que ens falta) hi hagi dos entrenadors o entrenador i ajudant, la implicació de pares i entrenadors crec que és bona, escolten, estam fent una metodologia perquè hi hagi tres parts a l'entrenament que s'han de seguir si o si, de no fer entrenament perquè si, sinó que hi hagi una estructura de sessió... i crec que això pot ser bo pel club i a poc a poc amb els anys s'anirà veient una evolució.
Ara s'estan fent les coses almanco amb coherència. No es fan les coses ben fetes per tot, està clar, sempre hi haurà detractors o gent que ho vegi d'altra manera, però crec que s'ha de seguir aquesta línia que des del meu punt de vista és bona.

- Això pel que fa a l'aspecte esportiu, però n'hi ha la part social, l'Escolar sempre ha estat quelcom més que un club esportiu...
- De la part social estic poc. Jo mir més la part esportiva, jo som més per la feina de camp. Vist des d'enfora crec que la directiva està fent una bona labor perquè la gent del poble intenti ajudar.

- Creus que venen prou espectadors a veure els partits?
- Jo record quan era petit que amb mon pare, que era president, anàvem a veure tots els partits aquí i fora, a Palma, a s'Arracó... sempre amb el primer equip de l'Escolar. No érem els únics hi havia prou gent que seguia el primer equip.
Abans es posaven cartells en els establiments i ara tot funciona per xarxes socials. L'any passat vam comentar de tornar a posar cartells cada setmana que es jugui aquí.

- Un afegitó. Abans ens ho remetíeu a Cap Vermell i setmanalment es publicava el calendari dels partits de tots els equips. I tenia molt de seguiment...
- Per ventura s'hauria de tornar a fer. Ara per ara a l'Instagram de l'Escolar surten els partits que es juguen aquí durant la setmana.
El club és de tots, no només dels qui som ara. S'ha de valorar la gent que ha fet feina i ha fet créixer l'Escolar. És important que hi hagi espectadors a les grades i viure l'Escolar. Ara hem fet una associació de veterans de l'Escolar.

- Tu d'aquí a uns anys té veus de president de l'Escolar?
- No! De president, no (rialles). Sempre estarem ajudant en tot el que faci falta, però de president ha de ser gent que tingui personalitat, do de gents, un cert tarannà ... Jo mentre estigui per aquí ajudaré una forma o altra al club

- Recordem una frase d'en Valdano "EL futbol és el més important del manco important", Què penses?
- El futbol mou molt i té molt de poder, inclús en el futbol base. Hi ha nins que els poses el futbol pel mig i te el poder de dir "He d'estudiar que si no em lleven el futbol". Si realment la frase és bona, perquè el futbol té poder i té importància en a la societat, mou molt i és important, però n'hi ha altres coses més importants. A jo no em lleva el dormir, m'ho lleva la meva feina o quan tens un partit important pensar com ho puc fer per millorar, però com a aficionat no.

- De tots els entrenadors que has conegut, i són uns quants, quin és el que més t'ha marcat o del qui has après més?
- Ostres! Jo crec que de tots he agafat alguna cosa, però uns entrenadors que sempre tindré en gran valor són en Pepe Alves i Julián Robles, perquè vaig començar amb ells al Mallorca, en el futbol professional, i vaig aprendre molt d'ells, moltíssim. Jo crec que són els que m'han marcat més i m'han fet veure el futbol d'una altra manera.
En Pepe no està entrenant i en Julián els cinc o sis anys darrers duia el filial del Mallorca i enguany tampoc està entrenant.

- I el factor sort, en el camp de futbol sembla evident, però per triomfar a les banquetes també?
- T'ha d'acompanyar tot. Els representants són més pels entrenadors que no l'staff, si ets un entrenador més o manco bo i tens un bon representant cada any tindràs equip. Malgrat que et treguin d'un equip tindràs un altre. Després n'hi ha altres que han de picar pedra per poder arribar a categories mitjanes i els costa, i per ventura són més vàlids o tant com els qui es troben a dalt.

- Allò que diuen aquest és un bon entrenador o l'altre és un "entrenador de segona"...
- Jo no encasellaria els entrenadors. La veritat és que n'hi ha entrenadors de segona que a primera ho farien la igual de bé, crec que és més un tema de gestió de grup. Hi ha entrenadors que van de baix a dalt i aquesta gestió de grup en futbol professional no la tenen i li costaria fer-se amb el grup, en canvi, en el futbol amateur són uns cracs. L'important també és mantenir-te, pots tenir l'oportunitat i arribar al futbol professional i no poder seguir a dalt. Un entrenador ha de ser bo en moltes coses, no només en aspecte tàctic, o no només en l'aspecte psicològic o no només en gestió de grup. Ha de tenir un control de molts de factors rellevants, perquè els jugadors són uns "cabronets" i a la mínima et calen i veuen que aquest ha afluixat en això o altre.
La figura del preparador físic és diferent, és més sociable amb els jugadors, és més amigable i els hi trauràs més feina sent proper.


- Per acabar. Llegeixes Cap Vermell? T'agrada llegir les cròniques de l'Escolar?
- Si, vos seguesc, vaig llegint les notícies i les cròniques. Les llegesc, però de vegades m'he d'aturar i agafar alè i després seguir (rialles).

- Ja ens ho diuen que són molt llargues i ,més d'un, ha de fer una pausa i posteriorment seguir, però segur que hi ha equips de primera que no tenen unes cròniques tan acurades com les d'en Biel. Quan eres per Bolívia o la Xina també ens seguies?
- Allà és més difícil. A la Xina perquè l'internet el tenen controlat iestà capat, així que necessites una UVP per intentar accedir a internet perquè el tenen molt limitat. Et fan veure l'internet que ells volen, per veure una notícia externa necessites aplicacions específiques.

Moltes gràcies. I pel que vulguis!