Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 602

Llibre que presentarà amb Miquel Llull divendres dia 29 a les 19,30 h a la biblioteca de Capdepera 
 .



Qui és Albert Herranz?
És una pregunta difícil. Tal vegada la resposta més encertada és que som un mosaic, una sèrie de fragments que formen un jo. Vaig néixer a Estocolm, part de la meva família procedeix de l’illa de Bornholm, al carrer Torrecilla del Leal al barri de Lavapiés (Madrid) quan era petit em coneixien com el nieto de la María, a Es Molinar vaig aprendre el català, Santa Catalina em va donar una identitat, Algaida i les Illes Feroe sempre són amb mi. Em sent patriota de les terres petites, insignificants que quasi no surten als mapes—quan surten—amb les seves cultures i idiomes considerats microscòpics per al Gran Món que tot ho uniformitza, però que són com l’invisible plàncton imprescindibles perquè hi hagi vida a la mar del pensament humà.

Què és La cabellera de Posidó? És un assaig sobre una planta marina que qualsevol illenc coneix, ja sigui com a aquella taca negra que veim al fons la qual ens afanyam a superar nedant, el bosc ple de vida que comprovam si Ens submergim o aquella fulla morta i marró que pobla les nostres platges cada tardor. Parla sobre un ésser viu que ha modelat les nostres costes, ha omplert de vida la mar i és una gran aliada en la lluita contra el canvi climàtic.

Què vos trobareu si veniu a la presentació? Vos trobareu amb una història que comença milions d’anys abans de l’aparició de l’espècie humana que ens parla d’una planta que pot arribar a ser mil·lenària i que, senzilla i anònima, està darrera de molts dels trets que consideram característics de la nostra mar i costa. Farem un viatge per tota la Mediterrània, des d’Almería fins a Grècia passant per Alacant, Catalunya, Menorca, Còrsega i Sardenya i parlarem de com tot està connectat i com la situació actual del Mediterrani forma part d’una terrible baula que afecta a tot el món. Es tracta d’una història dins la qual som tots i que encara no té un final definit. 


Autor de la fotografia: Gérard Pergent