Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 812

"Tenc una beca esportiva universitària completa, per jugar a bàsquet i alhora estudiar, en el meu cas psicologia. Jugaré la lliga universitària de la zona on es troba la universitat, NCAA D1 Robert Morris University de Pennsilvània."

















Té 19 anys. Arribà a Capdepera amb 9 anys i gràcies al bàsquet s'integrà en el municipi. És lluitadora i versàtil. Per la seva envergadura sempre destacà en categories inferiors. Però amb els anys ha demostrat que no sols era la constitució física sino un nivell de progrés constant en totes les facetes tècniques. De fet no s'arriba a la selecció juvenil femenina de Gran Bretanya i a jugar un europeu (notícia que Cap Vermell ja va publicar) sense ser de les millors. Ara parteix al bressol del bàsquet, als Estats Units. A la famosa lliga universitària americana. Entrenarà cada matí, com una professional i els horabaixes per estudiar....però hem volgut que sia ella mateixa que ens ho expliqui abans de partir,...i des del principi...


- Comenta'ns quan i com va ser la teva arribada a Capdepera'
- Vaig arribar a Capdepera amb 9 anys, i no xerrava ni mallorquí ni castellà. En principi no tenia interès pel bàsquet, de fet va ser mon pare qui em va animar a provar-lo, ho vaig fer i tot d'una em va agradar. Vaig començar a jugar a bàsquet amb nou anys, a pre-mini amb n'Ani Muñoz. I no era massa bona jugant, més aviat dolenta (rialles), però vaig anar millorant. Vaig jugar a Capdepera fins al primer any de cadet.



- On anaves a classes?
- Jo vaig anar a Artà fins segon d'ESO. Primer perquè no vaig tenir plaça a s'Auba (i vivim ben a prop) i a més a Artà tenien el British, i com no xerrava ni castellà ni mallorquí em va anar molt bé. En tres mesos ja parlava mallorquí i castellà sense problemes.

- Quins van ser els teus entrenadors?
- La primera va ser n'Ani, després Laura Flaquer amb en Dani i en Guillermo ( si no em deixo ningú!). Van ser els anys amb na Laura quan vaig millorar més, sobretot de tècnica.


- I quan arribes a cadet...
- Vaig anar a Manacor, allà vaig fer dos anys. El primer any era cadet i la temporada següent vaig combinar jugar a Manacor amb l'estada al Centre de Tecnificació de Palma.
Després vaig seguir en el Centre de Tecnificació i jugava al Sant Josep, a cadet, i van quedar campiones de Balears.

- I és quan entres a la selecció balear...
- No, la primera vegada que em van seleccionar va ser a mini de segon any, el 2014, quan jugava a Capdepera. Després vaig ser seleccionada quan jugava a infantil de segon any i a cadet de primer i segon any.


- Per què optares per la selecció anglesa?
- No va ser una tria pròpia. Va ser el meu entrenador, José Luis, del centre de tecnificació, que tenia contactes amb Gran Bretanya i a més jo no tinc la nacionalitat espanyola. Així el meu entrenador va parlar de jo i vaig haver d'anar un estiu a entrenar, em convocaren a més entrenaments i em seleccionaren per l'europeu a Montenegro amb la selecció anglesa (2018).


- Aquesta notícia la publicàrem a Cap Vermell, què ha passat des del 2018?
- Ha passat molt, molt. Vaig anar a Barcelona per acabar el batxillerat i jugar amb el Femení Maresme un equip molt bo, jugant amb les millors de bàsquet femení d'Espanya. Va ser l'any de la COVID i tot queda trastocat, però anàvem molt bé a la lliga. L'any passat vaig estar al Nottingham Wildcat a Londres, un equip professional de la lliga britànica, on entrenava l'entrenador de la selecció britànica sub-16. Allà vaig anar per seguir estudiant i preparar-me per anar als Estats Units. Ha estat difícil per la COVID, no es va cancel·lar la lliga, però resultava difícil entrenar, només tenien classes i partits, i confinaments. Ha estat molt rar, però bé.
I enguany me'n vaig a Amèrica.




- Ja tenies intenció d'anar als Estats Units?
- Sí, jo havia mirat una universitat. Tinc bones relacions amb el segon entrenador de la selecció europea i estava preparat per anar-hi, però altra vegada per mor de la COVID no va sortir com volia. Per tant a principi d'any vaig començar a parlar amb altres universitats, a fer entrevistes, enviant vídeos de partits... i em van cridar de la NCAA D1 Robert Morris University de Pennsilvània. Jugaré a la lliga universitària, que té un gran nivell d'exigència. Jo tenc una beca esportiva universitària completa, per jugar a bàsquet i alhora estudiar, en el meu cas psicologia. Jugarem la lliga de la zona on es troba la universitat.

- I després? Els draft's? (rialles)
- Uf! No sé. S'ha de millorar... Després de dos anys bàsquet universitari es pot optar a passar a professional, però has de tenir una imatge i jugar molt, molt bé. Jo crec que ara no estic en aquest nivell. Són quatre anys de carrera universitària, i és cert que et pots presentar al draft abans, però és complicat. Els equips trien entre els millors.
Jo de moment pens en fer els meus estudis, jugar i millorar... i si puc passar a professional bé, tant sigui a Estat Units com Europa. Ja veurem d'aquí a quatre anys, jo estic disposada a tot.

Per a jugar a la WNBA o a l'Euro-lliga s'ha de ser una estrella.

- Normalment de què jugues?
- Escolta-aler, de dos o tres. Realment puc jugar de tot, però crec que enguany jugaré de tres.







- Quina és la teva millor virtut?

- Jo crec que som molt versàtil. Jo crec que encara estic en el procés, cada any he millorat en coses diferents, per tant pens que encara m'he de definir. Estic en fase de formació.
Pens que defens bé, també m'anticip bé quan jugo de tres i em defenso bé en el tir, però som conscient que he de millorar.

Per la meva constitució puc anar als rebots i, a més, estic acostumada a jugar dins, però crec que he de canviar per jugar d'escolta, o d'aler o tiradora.

- I les mancances?
- Els bots. Des de petita, per la meva alçada, sempre he estat dins l'àrea pels rebots i no he practicat prou els bots.



- Ara te'n vas i quan tornes, per Nadal?
- No sé, no te pinta de ser així, ja que només tenim una setmana de vacances per Nadal. Jo vaig estar allà dos mesos, de principi de juny fins a l'agost, i m'ha agradat molt. Depèn de cada persona, però crec que serà una gran experiència: fas formació, jugues, tens una bossa econòmica per les despeses bàsiques... i coneixes molta gent d'altres països.
Crec que serà molt intens.

- Un tema delicat, les lesions... Tens por de les lesions?
- Afortunadament, jo no m'he fet cap lesió forta (i toc fusta!), però a la universitat on vaig ens fa dur turmelleres per tot (entrenaments, partits). He de tenir cura amb els genolls, mai he tingut res però em protegeix.

- Has impartit qualque campus a Mallorca'
- No, jo vaig venir just per una setmana i ho he pogut allargar un poc. Per tant no ho tenia previst. Esper que el proper estiu pugui ser, depenent dels entrenaments i disponibilitat. Allà és molt dur entre estudis, entrenaments i partits. A la divisió on estic són molt exigents i a l'estiu també tenen programes d'entrenament, que a altres divisions no en tenen. Enguany com no han hagut partit de selecció europea, em van cridar per anar a entrenar durant l'estiu...



- Tindràs poc temps, pel que es veu...
- Sí, però ens cuiden molt i tenim activitats com les comunitàries. Enguany ja n'hem fet, anar a adobar una escola de nins petits o ajudar a famílies.
Encara no tenim la planificació del curs, però em faig una idea: cada matí entrenament fins dels dotze o l'una, dinar i a l'horabaixa tenim les classes. I encara he de dedicar un temps a estudiar. Em quedarà poc temps. He de dir que estic acostumada, en el Centre de Tecnificació de Palma, també tenia un alt nivell d'exigència, a més dels estudis. T'ha d'agradar molt el bàsquet i tenir constància. Hi ha moltes joves que arriben a la universitat i ho deixen perquè no poden amb la pressió. Jo, almanco, crec estic acostumada.

-I el futur... tu et veus com entrenadora?
- No (taxativament) no em veig entrenant. Si no aconseguesc ser jugadora professional vull ser psicòloga, pot ser lligat a l'esport. Però ja veurem...





- Esperem que et vagi molt bé i ens tinguis informats del que fas per allà. Sort Becky!