Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1332
"Fer un rodatge són vint-i-quatre hores diàries. Realment, fins i tot, somies amb el curt. En arribar a casa, malgrat ser jornades de dotze hores, estàs amb l'equip i xerres de com ha anat, de com es pot millorar demà... feim les reunions a casa… Jo diria que treballam les 24 hores…"




Com ja publicàrem en un anterior article, a finals de maig principis de juny s'ha rodat a Cala Agulla un curtmetratge amb rellevant presència gabellina. De fet són els amfitrions d'un equip de vint persones. Tot i que encara estan en un procés d'aprenentatge en saben molt i fan de tot. Na Marine és directora, guionista i actriu. En Toni és l'ajudant de direcció que tot ho controla (també l'encarregat del muntatge i l'script). Amb una mirada s'ho diuen tot. La compenetració és absoluta. Tenen molt clar el que fan i els objectius que volen aconseguir. Hem aprofitat una pausa en el rodatge per parlar amb ells. Traspuen il·lusió, ganes i cansament a parts iguals. Fan jornades de feina maratonianes i així hi tot s'esplaien amb nosaltres i conversam mentres esperen que es faci fosc per enregistrar una darrera escena. El cinema també és això. Viure un procés intensament, fins quedar rebentats. Acabada la conversa ja tenim ganes de veure els resultats. Però haurem d'esperar a sant Bartomeu o un proper article on ens expliquin el "making off". Tot i això recream l'entrevista amb diverses fotos.

- En primer lloc, com sorgeix aquest projecte?
- Marine: "Un hivern a Cala Agulla" sorgeix d'un interès per contar la veracitat de les coses, no deixar caure en l'oblit històries que són realment molt vitals d'explicar per intentar trobar un futur millor, tant de l'Illa com per temes que ens interessen molt com és el feminisme. D'aquest interès per no deixar caure en l'oblit el que ens motiva a nosaltres cada dia va sorgir contar aquesta història que engloba un poc tot això que volem contar.




- Es tracta d'un treball final de curs...
- Marine: Sí, es tracta d'un treball final de 2on d'ESCAC. Aquesta universitat ens incita a fer treballs... i no és que siguin treballs, són ajudes per a crear projectes i poder anar a festivals i intentar-los llançar. No es tracta d'un treball de classe que s'ha de fer i lliurar. Més aviat és que cada treball que feim darrere un càmera és una oportunitat que tens per la teva vida laboral.


- Quanta gent us heu traslladat aquí?
- Marine: Som un equip de vint persones i ens hem traslladat només setze, de les quals dues som de Capdepera.

- Amb quin pressupost us moveu?
- Marine: En un principi comptàvem amb el límit que teníem per Verkami, de crowfunding, tenint clar que d'aquest pressupost es descompta el tema de material, ja que tenim l'ajuda de la universitat. Així comptam amb uns dos mil euros, bé mil nou-cents, més les ajudes (que ens han vingut superbé) de part de l'Ajuntament, Cap Vermell i altres. Per tant ha apujat una mica el pressupost inicial.


- Quants de dies duis aquí fent feina?
- Toni: Des de divendres (28 de maig). Vam arribar el dijous i ens vam dedicar a dur tots els equips i fer les localitzacions, localització tècnica que dèiem, per mirar per càmera el que volem.
Divendres vam començar a gravar. Primer vam començar a Palma, a un pis, i seguirem el dissabte i diumenge. El dilluns vam començar a gravar a Cala Agulla, i estarem gravant fins dimecres. Sis dies de moltes hores de feina.

- Marine: Jo crec que mentiríem si no diguéssim que fer un rodatge són vint-i-quatre hores diàries. Realment, fins i tot, somies amb el curt. En arribar a casa, malgrat ser jornades de dotze hores, estàs amb l'equip i xerres de com ha anat, de com es pot millorar demà... feim les reunions a casa… Jo diria que treballam les 24 hores…


- Marina, tu fas de directora i Toni d'ajudant de direcció... Qui ha fet el guió?
- Marine: el guió l'he fet jo, amb l'ajuda de dos guionistes més.


- En el guió contemples totes les escenes, les dues en el cap...
- Exacte. Vaig viure un procés d'investigació bastant xulo. Per jo és la part més interessant del procés de direcció: la investigació prèvia al projecte va ser molt interessant. Cercar com era Mallorca en aquella època, com eren les dones, com patien, escoltant moltes històries de diferents famílies, i de les padrines...
Després ve el procés de fer el guió amb tot el que has pensat i descobert en la investigació i plasmar-lo en una història. Vam estar devers un mes escrivint el guió, primer jo tota sola i després amb l'ajuda dels dos guionistes que em varen ajudar a estructurar i enllaçar escenes, polir diàlegs... Després passarem a preparar el tema de les càmeres i com fer el rodatge.






- Quantes vegades arribau a repetir una escena?
- Toni: Depèn. Hi ha diferent formes de repetir una escena. Podem repetir una escena perquè no és bona per càmera, perquè no és bona per so, perquè no és bona per actors o perquè ha passat qualque cosa externa a nosaltres com ara gent que passa per darrere, un cotxe, un avió... som a un espai públic. O per gent que ens ve a veure. N'hi ha tants de motius que poden obligar a repetir una escena que no et mentiria si et digués que... així i tot trob que el rodatge va prou bé, pel que fa a tomes per escena, no repetim molt.
És una història dramàtica, i els actors i, especialment, la protagonista (na Marine) necessiten tancar-se en el personatge. En un primer moment jo miro si tècnicament és una presa bona i després ho mira na Marine (que dirigeix i actua), i confirma si per interpretació també ho és.
Com és una història tan personalment seva, a l'hora d'interpretar hi està molt ficada i no calen repeticions. Quan hem de repetir és per situacions de rodatge que presenten problemes i no es pot concentrar del tot i hem d'aturar o repetir, però quan està concentrada en el que ha de fer i sent el personatge tot l'altra dona igual. Ahir vam rodar l'escena final del curt, que és una escena molt emotiva i tots estàvem plorant darrere la càmera.





- Això que no hi havia música...

- Toni: No, sense música, però això és Cala Agulla amb una posta de sol espectacular no hi havia ningú... Va ser un moment preciós! Tots vam quedar amb sa pell de gallina.

- Marine: La veritat és que ha estat un procés molt xulo, i crec que tothom està molt content, descobrir un poc l'illa i és un tema que no s'ha tractat molt en el cinema. Aprofit per donar les gràcies a la gent del poble perquè s'han portat súper, superbé amb nosaltres... tant el Cap Vermell, com l'ajuntament, o gent que venia per aquí per demanar si volíem qualque cosa. Amics o no que venien a veure què fèiem. Un poc de problema ens ho hem trobat amb els turistes. Resulta curiós que la "tesi" que volem mostrar en el curt, del panorama "preturístic" és el problema que hem tingut en el rodatge: volíem fer una presa a l'altra banda de la platja i ens trobàvem amb música forta, gent de festa... una pena. Vull fer un curtmetratge contra això i em trobo això en el rodatge.


- I de temps, heu tingut sort?
- Toni: hem tingut molt bona sort, però el temps és una cosa que no podem controlar i ens adaptam. Per exemple ahir vam tenir una preciosa posta de sol, si hagués plogut també haguérem gravat. Nosaltres no estam tan professionalitzats i per això ens sabem adaptar a tot i per això som ràpids pel que fa aimprovisació. Si hem de gravar una escena i no es pot, na Marina canvia mira de canviar el guió i ens adaptam per superar els problemes que puguin sorgir. També hem canviat el pla de rodatge, canviam de dia les gravacions d'algunes escenes. Tot és com un puzle en el qual han d'encaixar les peces, i només pel temps sinó per molts de motius.





-Una vegada que heu gravat quant de temps necessiteu pel muntatge?
- Marine: Curiosament és una pregunta que ens han fet gent molt diversa. En principi farem una versió per final de curs perquè s'ha de lliurar. Però ja que hem estat ambiciosos amb aquest projecte, tan real, tan verídic, venir a gravar a Mallorca des de Barcelona (vulguis o no du molt de trull)... trob que és una molt bona idea seguir amb aquest punt d'ambició a post-producció. I parlo de banda sonora, un muntatge perfecte, colorimetria (treballar els colors), el nivell de so treballat... amb tot jo parlaria de finals d'estiu perquè estigui tot ben polit.

- L'estrenareu per Sant Bartomeu?
Tot dos: Ens agradaria. Seria superxulo! Estaria bé acabar-lo i poder-la projectar a les festes. Estaríem encantats. Seria impressionant!


- I el tema de la logística, moure setze persones no és fàcil... Com ho feis?
- Marine: entre els que setze que hem vingut (actors, equip tècnic...) i gent d'aquí podem arribar fàcilment a vint-i-cinc o trenta persones d'equip. A Barcelona ha estat complicat, però tenim l'equip de producció que s'encarrega d'això i ho han fet molt bé.

- I la família que ha fet?
- Marina: Sofrir! (Rialles) ) Ens han ajudat moltíssim. Per exemple la meva família ens ha deixat un apartament per nosaltres a l'agroturisme de s'Horta. Només tenim paraules d'agraïment per la implicació de ma mare, mon pare, el meu germà ... I la família d'en Toni també s'ha portat superbé. El que hem dit, amb la gent local tan familiars, amics o associacions estam molt contents.

- Toni: El que sembla mentida, fa cinc dies que som a Mallorca i no he pogut veure a la meva gent. Començam jornades a les set del matí i acabam a les onze del vespre i no podem anar a veure a ningú... jo no he pogut anar a veure ni a la meva padrina. És diferent venir a Mallorca a descansar i veure la família i amics, que venir per feina. No hem tingut ni un moment per nosaltres.






- En un equip tan gran, sempre poden sorgir "estires i arronses"... Hi ha hagut qualque tensió o tothom sabia què havia de fer i qui manava des d'un primer moment?
- Marina: Sincerament jo estic molt contenta (i crec que en Toni també). Tot l'equip s'ha bolcat en el projecte com en Toni i jo. Tots hem anat "a una" en tot moment.
Òbviament tots som humans i és clar que hi ha "rifi-rafes", però el que valor és que si n'hi ha hagut ha estat perquè es volia que la feina sortís millor. Per exemple una escena ha de ser així i es comenta "imagina que en lloc d'així la feim d'aquesta altra forma? Podria quedar millor", però això significa dur més llum i no en tenim ara... Això suposa un esforç, però la gent està contenta de treball que s'ha fet.

Toni: alguns desacords venen perquè una part de l'equip fica pressa perquè hi ha un pla de rodatge que s'ha de seguir, una part que diu "anem a improvisar o aquest pla m'ha encantat anem a ... i l'altre diu que no hi ha temps, a les tres i mitja toca fer això i si no ho feim tot va malament perquè a les quatre ve un actor i...". Tots volem que vagi tot bé, però cada un mira més en el seu departament.

Marina: Tot ha anat molt bé, malgrat que el muntatge és tipus professional no deixem de ser companys de classe i al final és fer feina amb amics. Després de rodar anem junts a casa i sopam i comentem tot i feim acudits... Hi ha bon "rollo". Estam molt agraïts i no podem demanar res més.




- Com veis el panorama del cinema català, espanyol, europeu... i especialment el vostre futur?

- Marina: Jo crec el millor que tenim i no ens importa fer feines fins tard, dur tot aquest trull, etc. són les ganes. Per tant pensar en el futur de poc serveix. Crec que s'ha de gaudir del present i anar per totes. El panorama del cinema... (pensa) està complicat. Però sempre ens queda aquesta energia i amb ganes i molt de treball es pot aconseguir tot allò que et proposis. Fer feina o que t'interessi tot lo artístic és molt arriscat. M'arrisc a fer el que m'agrada i gaudir, però no tindré una feina fitxa, no tindré algunes comoditats... És la sensació de tirar-s'hi a la piscina, però he de dir que jo me tir a la piscina encantadíssima. I ho tornaria a fer mil vegades!

- Toni: Som conscients que estam en un panorama, tant espanyol com balear o encara mallorquí, que no està definit encara. Si parlam de comunitats autònomes, algunes sí que tenen una estructura audiovisual o cinematogràfica bastant definida, per exemple hi ha un cinema basc, català o gallec definit, si parlem de Balears no ens venen noms al cap. Falta definir un cinema balear o mallorquí amb històries que surtin de sa terra que vulguin contar coses pròpies amb arrels. No tenim referents.






- Heu pensat si no teniu feina aquí, partir cap a altres indrets, a l'estranger?
- Marina: Si no queda més remei, però em decebria un poc de la nostra terra. Crec que tenim una cultura espectacular i em sabria molt de greu no aprofitar-la i tirar cap endavant.

- Voleu afegir alguna cosa més?
- Marina: Jo si voldria. Primer de tot donar moltes gràcies a gent local, a l'Ajuntament i Cap Vermell. Donar gràcies a sa terra, rodar aquí ha estat una experiència "xulíssima", plena de comoditats que mai havien tingut a Barcelona. I ha estat fer feina a casa que és una cosa de la qual estic molt agraïda i contenta. De Cala Agulla, de Mallorca. I la màgia d'estar aquí i poder contar una història com la que volem contar, recordar la importància que té llançar missatges d'aquest tipus perquè no caiguin en l'oblit.

I un petit apunt, recordar que encara ens falta un poc per acabar el Verkami per si algú vol col·laborar. Es pot aportar de 5 a 100€. Els enllaços són:
 
 
Link del Verkamihttps://www.verkami.com/locale/en/projects/30300-un-invierno-en-cala-agulla




I aquí teniu el d'Instagram. Moltes gràcies i molta sort! Fins sant Bartomeu!!!!

Link d'instagramhttps://www.instagram.com/uninviernoencalagulla/