Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 920






La música en català gaudeix de molt bona salut tant a les Illes Balears, com al Principat i València. Constantment sorgeixen grups i cantants amb iniciatives prou interessant... I  també són els grups diguent-ne "consagrats", aquells que fan propostes musicals esperades per un bon nombre de seguidors. Aquest que subscriu en té un parell de grups musicals ”actuals” que escolta amb certa devoció com ara Manel, Els amics de les Arts, Blau Mut o  Joan Daussà. Escoltar i veure, perquè lligades a les cançons trobam els vídeo-clips, alguns veritablement magnífics.

Idò, mirant el darrer llançament de Manel vaig trobar un nom que em va cridar l’atenció: Bàrbara Ferrer (He d’aclarir que jo som dels qui espera que acabi la darrera cançó de les pel·lícules  i llegeix els crèdits del final).

Idò sí, na Bàrbara. Una calarrajadera que des de fa uns anys s’hi dedica al món audiovisual, participant en projectes coneguts com “Palma pam a pam”. Aquesta trobada ha estat una excusa per parlar amb ella i dels seus projectes.



- Bàrbara, des de quan et dediques al cinema/ producció audiovisual?

- Des de que tenia 19 anys, tenia ben clar que m’agradava el cine i el documental i ja d’estudiant vaig començar a participar en curtmetratges, festivals de cine… Em ficava per tot on podia. Era molt divertit, apreníem i fèiem amics. Vàrem crear una xarxa de gent amb moltes ganes i il·lusió, volíem fer coses i no teníem un duro però ens les enginyàvem prou bé. Va ser una època molt productiva i férem molts curtmetratges. Després ja vaig començar a fer feines remunerades. Feia rodatges de publicitat amb estrangers que estaven ben pagats i algunes feines locals mal pagades però més interessants. Ho combinava amb alguna temporada fent feina d’altres coses perquè era inestable però tot d’una que em sortia alguna cosa a l’audiovisual hi tornava. He *rul·lat* per moltes productores d’aquí, però sempre he tingut base a La Perifèrica. Amb ells he fet documentals i programes de caire cultural. A mi, però, sempre m’ha estirat molt la ficció.

A Mallorca és complicadíssim fer ficció, el cinema viu principalment del suport institucional i aquí és un forat negre. A força d’insistir, en els darrers anys s’ha agafat una mica de consciència i començam a fer coses interessants en aquest àmbit però encara ens queda molta feina per davant per poder competir en igualtat de condicions amb la resta de produccions nacionals.

- Com sorgeix Bastera Films i amb quina finalitat? Quants sou a la productora?

- Jo form part d’una productora des de fa molts anys, La Perifèrica, que és una estructura mitjana i col·lectiva, però així  i tot sempre he anat col·laborant amb altres productores. Des de fa 4 anys m’he concentrat en la ficció, què és el que més m’agrada i el motiu pel qual vaig triar aquesta professió, però que havia aparcat durant anys perquè aquí era pràcticament inexistent. Per poder sobreviure fent aquesta feina he hagut de fer de tot, industrials, programes de televisió i també documentals, que m’agraden molt però sempre he tengut aquella cosa del cine.

Bastera va sorgir sense massa expectatives ni plans, volia fer un documental d’experimentació que en aquell moment no podia produir a través de La Perifèrica i com que ja m’havia passat en alguna altra ocasió i sempre has de recórrer a una productora i som autònoma des de fa molts d’anys vaig pensar que tampoc era massa canvi. Només que passaria a tenir una marca pròpia i si volia fer algun projecte més personal o particular ho vehicularia a través de Bastera. Al final no va sortir el documental però si l’opció d’entrar com a coproductora en la pel·lícula "El ventre del mar" d’Agustí Villaronga que rodàrem l’estiu passat i després el videoclip de Manel, res del que havia pensat en un principi però totes dues feines que m’ha encantat fer. Així i tot, no m’hi dedic en exclusiva, seguesc a La Perifèrica amb altres projectes i també com a freelance.



- Com sorgeix la possibilitat de gravar el videoclip  de Manel?

A través Juli Carné Martorell, que és el director de fotografia i amic d'Antonina Obrador, la directora. Ell coneixia al grup des de fa temps i l’any passat n'Antonina ja va preparar una idea per a fer-los un videoclip d’una altra cançó. Va venir la pandèmia i allò va quedar aparcat. Abans de Nadal el grup va recuperar la idea de n'Antonina i li va demanar adaptar-la a la nova cançó "Tipus Suite" perquè els havia agradat molt. Jo la conec de fa anys i tenim alguns projectes plegades. Ella m’ho va contar i em va demanar a veure si l’ajudava.

- Ha estat fàcil treballar amb els components del grup?

- Molt, la idea els va agradar ja des del principi i han estat molt receptius a l’hora de treballar. Són molt propers, adaptables i ens ho vàrem passar molt bé fent-ho.

 
- De qui sorgeix l'idea d'utilitzar l'estètica d' "els cossiers"?

- La idea era crear una faula inspirada en els cultes pagans, la màgia, les pintures d’Henri Rousseau i els monstres de Charles Fréger, i també en les cançons i danses tradicionals irlandeses, franceses, aragoneses, el ball de bastons, i per suposat, els propis cossiers que és la nostra referència més propera. El videoclip l’havíem de rodar a Mallorca així que tot d’una contactàrem amb diversos grups de cossiers per veure si els feia ganes col·laborar i ja teníem gent que sapigués ballar i aprofitàvem el vestuari ja fet. Ens varen anar dient que no, que no podien ballar fora de les festes o actes tradicionals que tenen estipulats. Llavors pensàrem que si agafàvem coneguts d’aquí i d’allà que tinguessin vinculació amb algun tipus de ball tradicional com ball de bot o cavallets, no només cossiers, podríem crear alguna cosa més lliure sense estar subjectes a cap pauta concreta. I partirem de Toni Lluís Reyes, amb qui havia tingut relació de fa anys quan fèiem junts el programa "Palma pam a pam". Sabia que ballava molt bé ball de bot i que ens podria ajudar a crear una coreografia. Just estava amb en Mateu Jaume quan el vaig telefonar i els altres aparegueren d’aquí i d’allà. Després va resultar que entre ells ja es coneixien.



- Quina dificultat /diferència hi ha entre gravar un vídeo-clip i altres tipus de productes audiovisuals?

- Les dinàmiques de rodatge són més o manco les mateixes. L’audiovisual en general és una feina que implica a molta gent, cadascú  amb un comés molt específic i a vegades molt tècnic. A més necessitam moltíssim de temps per generar cada segon d’imatge. La gran diferència és el preu: normalment els videoclips són de molt baix pressupost. Això implica tractar-los com un curtmetratge a nivell de producció, però també dóna molta llibertat i alguns creadors ho utilitzen per provar nous llenguatges i experimentar, o atrevir-se amb coses que es surten de la norma. Després ho pots utilitzar com a *showreel* o bobina per a aconseguir altres feines.





- Quin altres projectes teniu en un futur immediat (i no tan immediat) ?

- "Arca", un  curtmetratge també amb Antonina Obrador que gravarem aquest mes d’abril i que és una mica d'escalfament, ja que aquesta tardor rodarem la seva primera pel·lícula "Quest". També prepar una sèrie per produir el 2022 i algun altre projecte en desenvolupament que ja veurem si al final surt o no... Idees sempre en tenim moltes però que al final es puguin materialitzar ja és una altra cosa. Mai res va com ho voldríem i ens anem adaptant així com podem.


Agraïm a na Bàrbara les seves respostes, donant-li l'enhorabona pel video-clip de Manel. Sens dubte seguirem de més a prop la materialització dels seus projectes. 




Aquest és del video-clip de  "Tipus Suite" de Manel.