Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1372

   Felip Esteva Castro, 
            un cuiner molt creatiu


  En Felip Esteva exposa al Centre Melis Cursach. La primera idea que ens suggereix la idea d'una exposició és que a la fí ha decidit mostrar les seves fotografies de plantes i bolets, però anam ben equivocats. En Felip ens proposa una sèrie de petites escultures, obres que anomena "natura morta", objectes i materials trobats bàsicament a vorera de mar, i que ell uneix formant curioses composicions.

En aquesta curta entrevista ens farà una aproximació a les seves propostes.




Felip, què mostres, exactament, a la teva exposició?
- Objectes fets amb materials que ha tret la mar, fustes, escorces, esponges, algues, conxes, caragoles, pedres, tot barrejat amb fils que hi donen la nota de color. El resultat final va des de mòbils fins a composicions escultòriques, amb resultats visuals diferents però sempre, o quasi sempre, amb un comú denominador: peces mòbils muntades sobre peces fixes, amb mides i formes diferents.

- Com sorgí la idea d'aquesta exposició?
- Doncs no va sorgir de mi. Un bon dia vaig rebre una telefonada de l'Arxiu Municipal i em feren la proposta d'organitzar una exposició amb el que jo estava creant. El que no sé és com sabien a l'Arxiu que jo feia composicions amb materials trobats, però la qüestió és que després de mostrar-los algunes peces em donaren data i a partir d'aqui vaig haver d'augmentar la producció i dedicar-hi més hores. En total exposaré 24 peces.



- Des de quan tens aquesta curolla?
- Jo sempre he estat una persona inquieta, cercador de coses, estudiós i col·leccionista de naturalesa. Ja fa estona que em fixava en aquestes fustes, pals i altres materials que les llevantades deixen damunt les patges a l'hivern i sempre pensava que era un material que ja venia esculpit, que només calia combinar-lo amb altres materials diferents, però també modelats per la mar. El resultat podria ser prou interessant. Fa menys d'un any, i amb motiu de l'aniversari d'una neboda, se'm va ocórrer fer alguna cosa per regalar-li. Amb alguns dels materials que tenia replegats per casa va sortir una peça que va agradar molt. Ella me va animar a fer més coses i a continuar amb la curolla, i com que la va deixar exposada a un restaurant d'Artà, alguns clients me la volien comprar, i això encara em va animar més a continuar. Veia que aquestes composicions escultòriques agradaven.

-Que t'aporta aquest art?
- Be, primer sembla que haurem de demanar permís als "entesos" de si això és art o és un altra cosa. Per a mi és art des del moment que està fet pensant en l'harmonia de les composicions i en la combinació de colors i materials per a un resultat visualment artístic i agradós.  M'aporta el momentani distanciament de l'estrès de la meva feina professional, la relaxació, la curolla d'anar a cercar materials, de fer hores devora el mar, l'alegria de trobar peces interessants, la il·lusió de mostrar una peça acabada o quasi acabada a la meva família, de saber la seva opinió, d'escoltar els seus suggeriments, alegria de sentir-me bé amb mi mateix i de desconnectar, encara que sigui una estoneta, de tanta brutor imposada per una colla de psicòpates que pretenen alienar-nos i mutilar-nos socialment i culturalment.

- Com acabam aquesta entrevista, Felip...?
- Vull donar les gràcies a na Maria Massanet i a en Gori Rechac per confiar en mi i donar-me l'oportunitat de poder mostrar al poble el que estic fent. No em sent un artista, som cuiner, únicament em sent una persona amb certes dosis de creativitat i paciència i amb impulsos artístics. Evidentment, no faig això per guanyar diners, per això ja tinc la meva feina professional. Simplement m'agrada, em relaxa  i m'omple, entre d'altres coses. Salut, força i endavant les atxes!!