Febrer, 8 del matí / Talaia de Son Jaumell

Des de la talaia de Son Jaumell, el paisatge s’humanitza, en el sentit negatiu de la paraula: esdevé obra dels humans, éssers entestats a malbaratar l’obra dels déus.
I amb tot, a les 8 del matí d’un dia d’hivern, ens podem permetre la llibertat de donar l’esquena a sa Mesquida, es Pelats i Cala Rajada i fer-nos creure que el món és n’Aleix, o Cala Moltó, o can Blai, o es puig de s’Àliga...



Els colors se succeeixen en un arpegi que, avui, ni el sol ha volgut trencar en arestes d’ombra. Els caires són suaus, dolços gairebé, per a ser vists tot evocant Pachelbel, Händel o Bach. Exclusivament. En un dia com aquest, de bon matí, quan la civilització afortunadament encara descansa, en el paisatge hi veim la música, com veim l’amor en els ulls de qui ens estima.
Ja de baixada, no volem, però la mirada ens retorna, inevitablement, a una realitat amb sa Mesquida, amb es Pelats i amb Cala Rajada com a rerefons, a una realitat escairada ja de bon matí.
I se’ns fa un nus a la gola.
Si no ho estimàssim tant, si tot quant veim ens resultàs indiferent, si fóssim capaços de creure que això és el progrés, si poguéssim agombolar la consciència entre coixins d’arguments i domassos d’excuses...