Amb aquesta han estat quatre, les temporades que segueixo d’una manera continuada al primer equip de l’Escolar, i la primera fou aquella a on l’any anterior s’havia aconseguit l’ascens a Preferent i desgraciadament el mateix any es va perdre la categoria, tot i que per un sol punt. Després de tres anys en què, en un principi, l’objectiu principal del club era tornar a Preferent, enguany és l’any de tornar a celebrar un ascens a la divisió que ens pertoca per qualitat dels jugadors, història del club. Aquest objectiu s’havia confiat primer en Pedro Pascual i llavors en Mariano, i enguany s'ha aconseguit. De les dues temporades amb Mariano, a la primera no es va tenir un equip competitiu i es va patir al final de temporada, ja que ens trobàvem en una situació bastant crítica i es temia fins i tot de perdre la categoria. Afortunadament, al final la cosa va quedar amb un ensurt. Enguany, després d’una primera volta un tant irregular, es va arribar a Nadal a la sisena posició, ben col·locats per a afrontar una segona volta que seria d’allò més que profitosa.
Amb la incorporació de jugadors, a la plantilla 2009-2010, com Àngel, els dos Vadors, Fran, Kiko Macarro, Pep Sureda (aquest al final de temporada), Jaume Faba i Jeroni Adrover com a segon entrenador a partir de la segona volta, i fins a gairebé 30 jugadors per a confeccionar la plantilla, es presentava un equip que, a diferència de l’anterior temporada, era molt més competitiu. S’ha aconseguit l’ascens i si diumenge es guanya al Consell, acabaríem la lliga en segona posició, després d’un final de temporada fantàstic. A l’hora de la veritat, l’Escolar ha sabut donar-ho tot, com per exemple als partits amb La Unió, At Rafal i At Llubí, que per mi han estat tres victòries decisives. També s'ha de dir que els resultats dels altres equips ens han afavorit, i deixaren l’Escolar depenent d’ell mateix, en segona posició, amb un coixí de fins a cinc punts de diferència amb els seguidors. Amb aquestes victòries, el diumenge ens podem coronar i celebrar-ho, amb una gran festa després del partit, amb bany incorporat a la font de la rotonda de l’Agulla.
Durant aquests anys he tingut la gran sort de comptar amb la total col·laboració amb Pilotes Fora, tant per part de la Directiva, com de tots i cadascun dels entrenadors, per tal de que els aficionats de l’Escolar estiguessin informats de tot el que passava, tant a dins com a fora del camp. Fins i tot he tingut el privilegi de saber coses de la primera plantilla que no tenia per què saber, i per part dels entrenadors s'ha confiat totalment en mi, tot i que, sens dubte, hi ha hagut qüestions que eren problemes de vestuari, que personalment considero que s’havien de quedar dins el vestuari i per tal de no ficar més llenya al foc així ho he fet.
Si he de ser sincer, després de la temporada 2008-2009, tenia els meves dubtes amb el sistema de Mariano i la veritat és que vaig perdre una mica la confiança en ell com entrenador de l’Escolar, però m’ha demostrat, i no tenia per què, que anava pel bon camí i els resultats ens han tornat a donar una gran satisfacció, tot i que també hi ha hagut problemes interns greus, com per exemple la baixa de Rafa Navarro i Joan Ribot. La plantilla ha sabut reaccionar i afrontar uns deu darrers partits d’infart, amb molta pressió, que s’ha superat amb escreix.
Del futbol base de l’Escolar, tan sols tinc bones paraules, ja que crec que som l’enveja de la comarca de Llevant. Any rere any es va fent una molt bona feina d’aprenentatge, amb bons entrenadors, dirigits aquests dos darrers anys per Jaume Moll, que ha seguit amb el mètode de Biel Gili i incorporant nous sistemes d’entrenament.
Tan sols em resta donar les gràcies, de part del Pilotes Fora, a tota l’estructura de l’Escolar per la seva col·laboració, donar-vos l’enhorabona per la temporada i que l’any que ve sigui millor que enguany.
Visca l’Escolar
Manuel Muntaner
Pilotes Fora
Una iniciativa d’Ona Verda