Sempre hi som a temps de reconstruir la Fira Medieval

Com a associació fundada a Cala Rajada duim quatre anys consecutius participant a la fira medieval, i hem vist com aquesta de cada any més està perdent l’essència de festa del poble i, per contra, es converteix en un acte extrem de cobdícia que treu el pitjor de nosaltres, extrems que tot i esser normals en la societat medieval, esdevenen impropis d’una societat avançada i conscient com és la nostra.

Primer de tot, volia aprofitar aquesta carta per disculpar-me en nom de l’Associació Tuatu per donar un mal ús reiterat durant una setmana d’un dels pocs espais històrics conservats que podem trobar a Capdepera. Mentre altres pobles conserven i estimen sense fissures el seu patrimoni, nosaltres decidim aprofitar-lo i donar-li un mal ús tan sols per cobdícia o per ignorància. Els espais amb restes històriques són en si espais que ens permeten recordar les nostres arrels, honrar el passat, aprendre d’ells per reconstruir junts un present que permeti als nostres fills pensar en un futur menys catastrofista i amb més presència de valors com el respecte, l’enteresa, l’amor i d’altres que els facin sentir plens de vida.

Al 86 vaig tindre el luxe de participar a las festes del Carme, amb una comparsa en la qual diferents grups d’amics concursàvem per un premi de 15000 pessetes, que per a  nosaltres, que comptàvem amb 12 anys el major i 7 anys els més petit, ens resultava un  premi grandiós que, com no, es convertí en reiterats sopars d’estiu a ¨el salchichero¨ o al bar Nike, lloc de peregrinatge per a tota la gent que estiuejàvem a Cala Rajada. Anys abans el jurat popular de la festa de l’estel a cala Agulla decidiren donar-me un trofeu a la reiteració, ja que crec que vaig passar-me tres hores corrent d’un cantó a un altre de Cala Agulla sense que hi hagués manera de fer volar aquell estel. Aquestes i d’altres festes que jo esperava any rere any des de Barcelona, i que feien que la transició cap a l’estiu fos més ràpida, han format part de mi, i en certa manera han influït a ser qui sóc.

Aleshores, desde l´associació Tuatu volem proposar una modificació de forma conjunta d´aquesta festa medieval i la reconvertim en una fusió de cultures, en un orgull per al nostre poble actual, format per gent de totes bandes del món que un bon dia decidirem sembrar les arrels en aquesta terra que ens acull. Facem una festa participativa, una festa de comparses, de cases engalanades, de grups de músics que discorrin per tots els carrers. Convidem les bandes de música dels pobles veïns, sentirem així el que és una festa del poble i per al poble. Per a un nen veure participar tota la seva família o tot el seu grup d’amics en una festa és un orgull i un exemple de participació. Convidem artistes del carrer, acollim-los per uns dies, retrobem-los any rere any i passem conjuntament aquestes dates que amb les últimes pluges donen pas a l’estiu calorós.

I per què no reescrivim la nostra historia? Com tothom bé sap, la història sempre l’han escrita els guanyadors i això fa que qualsevol text històric estigui mancat d’objectivitat. Si no, com es pot entendre que no existeixi orgull a Mallorca d’haver estat més o menys durant 300 anys un regne àrab, amb una cultura i uns costums que tant marquen l’estil mallorquí de fer? Per què no reescriure’ns? Jo em sentiria molt orgullós d’un califa que per defendre la seva gent i els seus avantpassats decidís pactar una rendició abans de veure anihilada per complert l’obra i costums ancestrals de la seva gent; jo em sentiria orgullós d’una cultura plena de mestissatge.

La proposta és reconvertir la fira medieval en una festa de cultura i costums del que som i per què ho som. Aleshores proposaríem la següent distribució del Mercat: De la plaça de l’Orient cap l’escola, la zona àrab, amb les seves formes de fer i costums agrícoles, aljubs, destil•lacions, amb la plaça de la Constitució com a espai per a menjars i espectacles àrabs... Per altra banda, trobaríem l’espai cristià medieval, que podria ser la pujada al castell, amb la seva plaça de la menjua a l’aparcament de Can Patilla, on també s’hi realitzarien espectacles i músiques cristianes, grups celtes, trobadors, etc. El castell com a espai per recrear realment el que podria ser la vida durant l’època medieval. Amb un final de festa en la qual àrabs -per una banda- i cristians -per l’altra- baixessin dels puigs com si anessin a lluitar, però en veure’s tan semblants i veure’s tots com a gabellins, es retrobessin i ballessin enrevoltant un foc que harmonitzés i fusionés ambdues cultures. Posats a escenificar, per què no creure que un dia podrem fer una similitud en el món real i veure’ns asseguts a les mateixes taules, musulmans, jueus i cristians per escriure i viure en un món millor?        

Associació tuatu
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.