Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1565

     
Algunes aportacions a l´article: “TURING” de PAU QUINA JAUME



per Andreu Nadal


Ja és ben cert que si una cosa ens ensenya la història és la profunda contradicció que existeix en l'ésser humà entre els seus pensaments i els seus actes, o si es vol entre els ideals morals de justícia i bondat i la convivència diària. Un exemple clar és el que ens proposa en Pau Quina. Alan Turing fou un brillant matemàtic, precursor de la intel.ligència artificial, i la informàtica moderna, però pel que ens importa a nosaltres en aquest cas, el desxifrador de la màquina de codificació de l'exèrcit alemany ENIGMA que va permetre conèixer als aliats les comunicacions entre els exèrcits de la Wehrmacht i d'aquesta manera escurçar la guerra.

Ara bé, com és possible que un home que va contribuir tant al saber i a la pau acabés menyspreat per la societat del seu temps i condemnat al suïcidi? Vet aquí la contradicció. Alan Turing era homosexual, i no se n´amagava de ser-ho. Tampoc en feia ostentació. Aleshores com va acabar així? Resulta que va tenir una relació sentimental amb un jove de 19 anys. Aquest va aprofitar la seva relació per, amb un amic, entrar a robar al domicili de Turing. Turing, denuncià el robatori, i durant la investigació la policia descobrí la relació entre Turing i els dos nois.

D'aquesta manera li va tocar patir el procés judicial que a finals del segle XIX ja va patir l'escriptor Òscar Wilde. Wilde era un dels escriptors i dramaturgs més famosos i reconeguts de la seva època, però enamorat del fill petit del marquès de Queensbury, fou acusat del delicte d´homosexualitat i  portat a judici. Wilde fou condemnat a dos anys de presó amb treballs forçats. Aquesta és la hipocresia de l d'estricta moral victoriana, no importa tant si ets homosexual com si es fa públic. Pura aparença.

Altres personatges destacats de l'època eren homosexuals i no varen tenir el final de Turing. Cal recordar el gran filòsof i també matemàtic Ludwig Wittgenstein que patí tota la vida el rigorisme de la moral catòlica vienesa (dos dels seus germans, que també eren homosexuals, acabaren suïcidant-se), algun dels membres del grup literari de Bloomsbury, o el cardenal Newman, una de les figures intel·lectuals més importants del segle XIX, que va demanar ser enterrat amb el seu “estimat” col·laborador Ambrose St. John.

El tracatament químic que va rebre Turing com alternativa a la presó no era tant per “curar-lo” de la seva homosexualitat, sinó més bé per “neutralitzar-lo”, és a dir, per apagar l'impuls homosexual per tal que no “pervertís” altres persones, especialment els joves. En aquest punt discrepo del parer d'en Pau Quina. Si bé la condemna a la que fou sotmès Alan Turing és absolutament reprobable, no sé si es podria definir com a feixista en el sentit estricte. Avui en dia aquest és un adjectiu que s'adjudica amb molta facilitat, especialment en el món de la discussió poítica i periodística i que al meu parer s'està banalitzant.

Ésser faixista no és només ser intolerant o creure que algunes persones tenen menys drets que altres, sinó que ésser feixista és, a més a més, sentir-se elegit entre els mortals per dirigir el futur de la humanitat, sentint-se en possessió de la veritat absoluta que no pot ser qüestionada. Així, dins d´aquesta concepció, no hi lloc per a cap sistema de convivència democràtica perquè el poderós és qui decideix el que està bé i el que està malament, el que és moral i el que és inmoral, el que és bo i el que és dolent, en una dicotomia que s'apropa perillosament a Nietzsche.  

Un altre exemple històric d'aquesta hipocresia el trobem a Hitler quan va saber que la dona de Wagner, Còsima, era d'ascendència jueva. Aquest fet era inconcebible. Era impensable que la descendència del compositor, la música del qual representava l'essència de la superioridad de la cultura alemanya, fos jueva. Automàticament, l'expedient que es tramitava a l'Agència d'Investigació Genealògica del Reich que era l'encarregada d´expedir el Certificat de Sang Alemanya (Deutsch-blütigkeitserklärungen) per tal de poder gaudir de la plena ciutadania va desaparèixer. No hi ha res com tenir bo.

En el cas d'Alan Turing, més que el patiment d'una condemna feixista, em sembla a mi que és un cas d´hipòcrita doble moral. La moral dels rics i poderosos, i la moral que els és permesa als altres. És el que deia Groucho Marx: “Aquests són els meus principis, però si no li agraden, aquí en tenc uns altres.” .

En la meva feina com a mestre, una de les coses que intento ensenyar als meus alumnes d'ESO i Batxillerat és que hem de ser tolerants, hem de viure i deixar viure. Ara bé, hi ha una cosa que els ensenyo que no podem tolerar, i és precisament la intolerància. Perquè la intolerància prové de la injustícia, i dins una societat injusta hi fa molt mal viure.

Finalment, com a anècdota i homenatge de la història a Turing, o si es vol com a justícia poètica, sembla ser que el logo de la companyia APPLE, una poma amb una mossegada, és un tribut d´Steve Jobs a la seva memòria. El perdó oficial de la reina Isabel II li arribà seixanta anys després de la seva mort, per petició popular. Aquestes són, com diu Pau Quina, les lliçons de la història que et deixen estorat.

Andreu Nadal