La paraula calendari ve del llatí calendae que eren, en l’ordenació romana del temps, el primer dia de cada mes. El calendari és l’ordenació cronològica del conjunt dels dies de l’any per setmanes i mesos. Tots els pobles i totes les cultures han tengut el seu calendari que ha fixat les estacions i els dies de festa o fastos i els dies de no festa o nefastos. El calendari també ha fixat les commemoracions de la vida de la comunitat.

Els sistemes de mesura, del temps, de la distància, del volum, del pes, el valor de la moneda són necessàries per a qualsevol nivell d’organització social que superi l’estadi primitiu de l’agrupació de la tribu. Sense sistemes de mesura adequats no serien possibles les relacions comercials, les tasques agrícoles, la planificació de la guerra, l’emmagatzemament de productes, ...

De tots els sistemes de mesura, el més necessari és, sens dubte, el registre del temps.

Mesurar el temps requereix l’harmonització de diferents cicles naturals com el dia i les estacions, les efemèrides astronòmiques (principalment del Sol i de la Lluna i també d’algunes estrelles) i de diverses lleis matemàtiques.

Les diverses civilitzacions  han  resolt de manera diferent aquesta qüestió i han donat lloc a calendaris diversos.

Dèiem que un calendari és una manera concreta d’agrupar els dies, mitjançant  un sistema de regles que permet organitzar-los en períodes determinats que denominam setmanes, mesos, estacions, anys, eres, etc.

Les seqüències emprades per agrupar els dies es poden basar en aspectes diferents i donar lloc a diferents calendaris.


Calendari agrícola medieval de San Isidoro (León)

Hi ha calendaris basats en efemèrides astronòmiques, en el Sol o la Lluna o en el Sol i la Lluna. Són els calendaris solars, lunars o lunisolars. El gregorià, el musulmà o l’hebreu en són uns exemples. Així, per exemple, el període del ramadà, del calendari musulmà, varia cada any, perquè comença amb l’aparició al cel de la novena lluna de l’any.

Hi ha calendaris basats en fenòmens meteorològics o vegetatius, es denominen calendaris fenològics i n’és un exemple el calendari celta o el calendari republicà francès. En aquest calendari el mes de setembre es denominava Vendémiaire (del llatí vindemia, verema) i començava a partir del 22, 23 o 24 de setembre. També crida l’atenció que cada dia de l’any no estava dedicat a un sant o una santa, sinó a una planta, un animal o una eina del camp. Així hi havia el dia del safrà, del colom, del carretó o del ganivet d’empeltar. També hi ha calendaris  matemàtics que es basen en determinats sistemes de numeració. Són els calendaris matemàtics, com el calendari de quaranta dies, tant present en la nostra cultura:

40 dies va durar el diluvi universal, segons el llibre del Gènesi

40 anys passaren els israelites al desert del Sinaí, segons el llibre del Deuteronomi,

40 dies passà Jesús al desert, segons els evangelis de Mateu, Marc i Lluc.

Eren tradicionals les 40 hores d’exposició del Santíssim, en record de les hores passades per Jesús al sepulcre,

40 dies són els que l’anima d’un difunt ha d’esperar per a ser jutjada i arribar al paradís, segons la tradició musulmana,

40 dies són els d’espera per prevenir contagis (o quarentena),

40 eren els dies de pràctica d’abstinència sexual després que la dona hagués parit,

40 dies eren necessaris  per reparar els teixits després del part i llavors la dona ja estava en condicions de presentar el seu fill al temple i així 40 dies després de Nadal és la Candelera (o festa de la purificació de Maria).

El temps que dura la Quaresma és “quadragesima” o sigui 40 dies, encara que siguin en realitat 46 dies naturals, però si descomptam els diumenges, en que no hi a dejuni, són en realitat quaranta dies.

40 dies després del dissabte de Glòria és l’Ascensió (sempre en dijous).

40 dies després de l’equinocci de tardor és el 1r de novembre (dia de Tots Sants), ...

Molts dels calendaris tenen una composició mixta. El nostre, en concret, recull elements solars, lunisolars i matemàtics.

En seguirem parlant ...