Hi va haver un temps – ja fa molts d'anys – que a les festes majors dels pobles se celebrava ofici solemne, missa de tres i “altar fumat” (amb encens). A la celebració hi assistien les “forces vives” del poble (les “forces mortes”, pobretes , ja no hi podien anar! ). Ens referim, naturalment, a les autoritats civils i militars.
Amb l’adveniment de la democràcia i per les transformacions de l'aconfessionalitat, aquest arrelat costum va caure en desús. Les festes de caire religiós (especialment les que no comptaven amb una vessant lúdica, manco espiritual) es varen anar relegant, s’arraconaren, limitant-se a la intimitat dels creients.
Normalment, els polítics d'esquerra solien ser els menys avesats a fer acte de presència per devers l’església. Els dretans copsaven, habitualment, els llocs on, abans, en els temples , anaven destinats al denominat “banc del Ajuntament”, “seients del Batle”, etc... I malgrat això, aquí, a Capdepera, entre nosaltres, aquests darrers hauran passat a la història com a responsables de l’extinció d'alguns esdeveniments religiosos més nostrats. I resulta curiós, sembla que tot va capgirat.
I per què tanta retòrica?, us demanareu. Idò, resulta que tant a l’Esperança, com per Sant Bartomeu i, també, per Sant Antoni, s’ha pogut veure - l’any passat també - el Batle i regidors/res a les celebracions eucarístiques. Això que son socialistes…!
Un feligrès, a la Capella del Castell, va assenyalar el batle Fernàndez el lloc destinat a la primera autoritat – un antiquíssim reclinatori de fusta que es troba a la part esquerra (mira per on! ) de l'Oratori. Va contestar el batle que allí no s’hi havia posat seient i que estava ocupat el lloc per un esponerós ram de flors. Segurament, qui el va posar allí ja no recordava la utilitat que, temps enrere, havia tingut l’indret.
Per Sant Bartomeu i, més recentment, per Sant Antoni, Rafel Fernández, amb un bonic planter de joves regidores, es trobaven participant de les cerimònies. Inclús els vérem cantant! Qui ens ho hagués predicat mai, marededeueta! Això sí, trobàrem a faltar representants d’altres formacions que – pensàvem – coneixien millor que altre gent on es troba el portal de l’església.
I és el que dèiem: Tot va capgirat i quasi res ja és com era ….
“Tomeu des Forn”