Imprimeix
Categoria: Comunicats
Vist: 1575

Moisès Gil

inaugura

dia 17 de març

a les 18h

l’exposició

d’escultures

al passeig

marítim de

Cala Rajada


 



L’Ajuntament de Capdepera des de l’any 2009 du a terme un Festival de les arts al carrer (Capdepera Street Arts Festival) amb els objectius d’acostar les arts visuals i escèniques a la ciutadania i establir
punts de confluència entre cultura- turisme - patrimoni. A partir d’aquí, i amb el suport de l’associació hotelera, s’han organitzat tot tipus d’espectacles de música, dansa, circ, cercaviles o clown. Amb l’obertura del Centre Cap Vermell s’han intentat confluir els espais públics oberts amb els coberts a través d’exposicions d’artistes de renom: Norbert Schäfer, 2012; Gustavo, 2013; Manolo Coronado 2014; Joan Bennàssar, 2015; i, enguany, Moisès Gil.

Per a l’ocasió, ens proposa una doble exposició:

- De dia 17 de març a dia 3 de novembre.ESTRUCTURA - COS – ESPAI; d'allò privat a allò públic.18 escultures de grans dimensions al passeig marítim de Cala Rajada.

- Del 29 d’abril al 30 de juny.- ESTRUCTURA - COS – ESPAI; escultures dels darrers anys a les sales d’exposicions del Centre Cap Vermell, en simbiosi vivencial amb de cinc escultures a la plaça del Centre.

Aquestes exposicions es complementaran amb diversos actes per tal de mantenir l’activitat expositiva al llarg de l’estiu: inauguració; presentació del catàleg; visita guiada amb l’artista; pintant l'espai, proposta de pintar el terra del passeig marítim amb tota la ciutadania; converses d’art; conferència de Moisès Gil: «Les etapes de l'obra, el procés creatiu»; dansa aèria sobre projeccions de Gil; i Nit de l'art. Tot plegat és una proposta artística que tendrà un abast de més de 400.000 persones.



Les escultures

Són peces úniques de ferro i alumini. Escultures formades per una estructura de ferro i una figura humana d'alumini. Grans dimensions (entre 180-240 centímetres) i pes mitjà (60-80 kg). Les devuit escultures s’ubicaran a la zona de les roques (entre la mar i el passeig) o a les zones enjardinades del passeig, tal com es detalla al plànol adjunt.




Vocació primerenca

Moisés Gil (Cocentaina -València-, 1963) escultor de vocació primerenca, va aprendre de son pare, José Gil, la tècnica de la talla, l'amor i el respecte a l'escultura, arribant a rebre el seu primer premi amb tan sols 19 anys. En el seu currículum explica: “En la seua obra arreplega les avantguardes constructivistes i expressionistes que mitjançant un procés d'investigació es pretén fusionar en un nou corrent plàstic únic partint de la imbricació del reduccionisme amb l'expressionisme figuratiu de principis del segle XXI. La seva obra figura en una àmplia relació de museus i col·leccions públiques i privades”. I afegeix: “Moisès Gil fa de l'escultura la seua forma de viure, sentir i realitzar-se com a persona en el seu compromís amb la societat. L'obra de l'escultor pretén establir un llenguatge directe i intel·ligible amb el qual l'espectador estiga còmode, reflexione i participe amb la seua presència i conclusions, així com en les seves aportacions al voltant de les diferents propostes que mitjançant el llenguatge no verbal propi de l'escultura contemporània, li se mostren aportant així un major enriquiment de cada l'escultura i de la seua narrativitat en general”.

Moisès Gil és, en aquests moments, un dels escultors de més prestigi i recorregut a nivell estatal i internacional i així ho evidencia el seu currículum i la seva atapeïda agenda. Gil incita a trencar amb l'abstracció i el conformisme a favor d'una postura activa, a la vegada que mostra la dependència social de l'ésser humà en aquests temps difícils. Un expressionisme figuratiu al llarg del passeig marítim, un espai de gran confluència i de gran impacte per a molts d’espectadors, i a més relacionada amb l’exposició interior al Centre Cap Vermell.

Moisès Gil és professor titular de la Universitat Politècnica de València, departament d'Escultura, Facultat de Belles Arts de Sant Carles.

Tota la informació actualitzada al web: http://moigil.wix.com/moisesgil


simulació d'una escultura al passeig marítim.

 

 

D’ell ha escrit Romà de la Calle, Catedràtic Universitat de València-Estudi General:

Afirmar que la imagen escultórica de la figura humana siempre ha despertado –para nuestra mirada– una singular pregnancia en el mantenimiento de su interés y seguimiento visuales y que ha potenciado además, a través de todas sus posibles metamorfosis expresivas, una especial capacidad de significación, no deja de ser la puntual formulación de un principio de lógica obviedad, plenamente constatada en el dominio de la comunicación artística.

Por otra parte, atestiguar que –desde un punto de vista formal– la construcción, en el espacio, de estructuras geométricas exentas, plenamente armónicas y regulares en sus trazados, activando con su presencia el compartido concepto de cobijo, refugio o habitáculo arquitectónico, no hace sino propiciar, estéticamente, el surgimiento de una fuerte tensión escenográfica al socaire de nuestras posibles intervenciones en ellas.

Pues bien, si sumamos ambas opciones, por una parte, la presencia prioritariamente reiterada de la figura humana y, por otra, la coexistente proliferación, asimismo, de estructuras geométricas exentas, tendremos ya perfectamente definidos los dos parámetros escultóricos –en principio, radicalmente distintos y opuestos entre sí– que constituyen el fundamento y punto de partida de la actividad escultórica desarrollada por Moisés Gil (Cocentaina, 1963) durante cerca de tres décadas, a partir de una doble tradición que bebe directamente del expresionismo, en la elaboración de la siempre emblemática figura humana, y del constructivismo, en la radical normativa que regula la presencia de las potentes escenografías arquitectónicas.

...

Ciertamente, a lo largo de su prolífica trayectoria, Moisés Gil no ha dejado de presentarnos –en una sostenida metáfora– las más diversas aventuras narrativas en torno de la figura humana, en el problemático contexto de su existencia contemporánea. Lo que supone, en igual medida, su directa implicación personal –como escultor inquieto y comprometido– en el marco plural del complejo universo humano.

Sus figuras humanas, realizadas habitualmente en aluminio, manteniendo fijadas sus características expresivas, incluso al margen de sus dimensiones, según las esculturas promovidas, en cada situación, de acuerdo con los encargos y propuestas recibidas, aseguran la presentación de un determinado carácter genérico y universal. Sin rasgos concretos personalizados, apuntan siempre y por igual al sujeto humano en general, sin privatizaciones ni singularidades específicas. Diríamos que sus esculturas nunca tienen apellidos de identificación, pues sólo desempeñan, más bien, explícitas funciones: homo faber, homo ludens, homo socius, homo viator…

Por el contrario, las estructuras geométricas estandarizadas, desarrolladas comúnmente en acero tratado, oxidado y envejecido, presentan colores y texturas totalmente diferentes y contrastadas frente a las figuras de aluminio. De ahí la fuerte distinción que el contemplador ejercita –visualmente– entre la figura humana y las arquitecturas en las que habita y donde se plantean “contextos diferenciales” –como al propio Moisés Gil le gusta subrayar– respecto a las situaciones que sus esculturas crítica y/o testimonialmente representan y comunican.




Una proposta molt engrescadora que ben segur aportarà a Cala Rajada aquest plus de qualitat que tots dessitjam.