Imprimeix
Categoria: Comunicats
Vist: 1219

Publicam dos comunicats del GOB valorant la situació dels Parcs Naturals i la Xarxa Natura 2000 de Balears

24 de maig, Dia Europeu dels Parcs
21 de maig. Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000


 24 de maig, Dia Europeu dels Parcs.
Els nostres espais naturals protegits passen pel pitjor moment des de la seva declaració

Avui es celebra aquesta efemèride, per commemorar la declaració dels primers parcs
nacionals europeus, l’any 1909 a Suècia.

 En el nostre cas, res positiu a celebrar. Consideram que els nostres parcs i reserves passen pel pitjor moment de la seva història:

- Tenen uns pressuposts d’inversió sota mínims, que impossibiliten el seu correcte manteniment i la dotació de materials necessaris per a la gestió i l’ús públic. 

- Els retalls de personal tècnic els estan deixant en una situació insostenible, i la gestió ja ho pateix de forma palpable. El Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, l’espai protegit més gran de les Balears, en la pràctica no té equip tècnic (el desembre de 2012 foren acomiadats 5 dels 6 tècnics de l’espai protegit). Altres espais, com el Parc Natural de la Península de Llevant, ha passat de comptar amb 3 tècnics a disposar ara només d’un. Els directors dels parcs naturals de s’Albufera de Mallorca i de la Península de Llevant han passat a dirigir a més a més la Reserva Natural de s’Albufereta i el Parc Natural de Mondragó respectivament. 

 - Els nivells de vigilància són absolutament insuficients, especialment als espais que tenen un ús públic més intens (per exemple s’Albufera de Mallorca o la Serra de Tramuntana). El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, que en època estival ha arribat a tenir fins a 4 persones dedicades a temps complet a la vigilància, per enguany tindrà 2 persones i amb dedicació parcial (un Agent de Medi Ambient i un zelador).

- El seguiment ecològic és mínim. Els tres naturalistes que feien feina als parcs naturals de s’Albufera de Mallorca, Es Grau i Ses Salines d’Eivissa i Formentera foren acomiadats, i les seves funcions no s’han cobert. El seguiment de la biodiversitat i de la qualitat ambiental és fonamental als espais protegits, per determinar si la gestió va per bon camí.
  Des de desembre de 2012 no es poden oferir als visitants de s’Albufera els llistats d’avifauna. Aquest parc rep cada anys milers de visitants interessats per les aus, un sector que reclama aqueixa informació.

 - La investigació és gairebé inexistent; la poca que es fa és per iniciativa externa i no impulsada per l’administració, que és qui té la responsabilitat d’identificar i impulsar els estudis més necessaris en cada cas.


- La planificació a mig termini (Plans Rectors d’Ús i Gestió) està paralitzada. La majoria dels espais o no compten amb PRUGs (Parc Natural de la Península de Llevant, Reserva Natural de s’Albufereta, Paratge Natural de la Serra de Tramuntana) o si en tenen ja estan vençuts (el darrer de s’Albufera de Mallorca és de 1997-2002).

 Consideram que amb la seva política de gestió dels espais protegits el Govern està tirant per la borda bona part de les fites aconseguides al llarg de dècades, amb molt d’esforç econòmic i humà, i està degradant de forma greument irresponsable la qualitat dels parcs i reserves naturals de les Illes.

 

Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000

El Govern, que demostra cada dia el seu desinterès per la conservació dels espais naturals protegits, tramita ara per obligació, malament i fora de termini, la declaració de les noves Zones d’Especial Conservació

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals que té per objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents, d’acord amb allò que disposen les directives de conservació de les aus (2009/147/CE) i de conservació dels hàbitats (92/43/CEE). Està formada per les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), les Zones d’Especial Conservació (ZEC) i els Llocs d’Importància Comunitària (LIC).

La contribució balear a la xarxa està integrada per 155 espais, terrestres i marins, alguns molt extensos i altres molt petits (coves), que totalitzen 221.850 Ha. Recordem que aquesta aportació a la xarxa europea és una obligació dels estats (de les comunitats autònomes en el cas d’Espanya) i que no és sempre una aportació voluntària: per exemple, la Comissió Europea va haver d’instar les Illes Balears a aportar nous espais per garantir la conservació de les poblacions de milana, ja que la proposta balear era insuficient.

Les ZEPA es declaren per part de les autoritats estatals competents (en el nostre cas el Govern de la CAIB) i després de comunicar-ho a la Comissió Europea passen directament a formar part de la xarxa. En el cas dels LIC és diferent, ja que les autoritats estatals comuniquen la proposta de protecció a la Comissió Europea, que ha de confirmar l’acceptació de la proposta de protecció i publicar-la al Diari Oficial de la Unió Europea. A partir d’aqueix moment, les autoritats estatals disposen d’un termini de 6 anys per elaborar i aprovar el pla de gestió del LIC, que després d’aqueix tràmit es convertirà en ZEC.

La llista d’espais proposada per les autoritats balears va ser aprovada i publicada per la Comissió Europea el juliol de 2006, pel que ja es porta un retard d’un any i mig en relació al termini màxim de 6 anys (novembre de 2012) establert per la Directiva 92/43/CEE per aprovar els plans de gestió dels LICs de les Balears i declarar les ZEC.

En aquests moments la Conselleria està enllestint els plans d’una part dels LICs de les Illes, per la qual cosa des del desembre de 2013 ha portat a terme un procés d’informació i participació pública per facilitar el debat dels esborranys de plans.

 Després d’haver pres part en aqueix procediment de consulta, des del GOB consideram que:

 - Ha quedat en evidència la deficient gestió de la informació per part del Govern al llarg de molts d’anys en relació a la xarxa Natura 2000 a les Illes Balears. Les informacions remeses periòdicament a la Comissió són incompletes o incorrectes, sense el suficient rigor científic (hàbitats naturals pretesament existents fa pocs anys i ara no detectats, o no citats fins avui en els diferents informes i ara registrats a estudis científics) i no valoren correctament d’estat de conservació, que per sistema s’ha qualificat com “excel·lent” sense respondre a la realitat.


- El procés de participació ha estat un despropòsit. El disseny inicial dels tallers no ha facilitat les aportacions de representants socials (ajuntaments, comercians, hotelers, propietaris, etc) sense formació científica en el camp dels hàbitats naturals. Les sessions tenien un temps insuficient per treballar correctament les aportacions, i fins i tot s’han fet coincidir en el temps diverses sessions, dificultant la participació de les entitats conservacionistes interessades en fer aportacions als diferents plans de gestió. Tot plegat ha semblat un simple tràmit.

- Els documents presentats en el procés de participació tenien una qualitat tècnica baixa, considerant l’elevat cost econòmic que ha implicat la seva elaboració per part d’empreses privades. Per començar, la base informativa dels plans (identificació dels hàbitats presents, impactes i amenaces detectades i valoració de l’estat de conservació) no ha estat al nivell que s’hauria d’esperar d’uns documents que s’haurien d’haver començat a elaborar a partir del 2006, i que interpretam que s’han fet ara a corre-cuita i per part de personal sense la suficient qualificació i coneixement dels espais.

 - Si la informació descriptiva (identificació i cartografia dels hàbitats presents, identificació de riscos i amenaces, valoració de l’estat de conservació i tendència observada) ja és deficitària, el contingut fonamental dels plans (els objectius i mesures previstes) no és de millor qualitat. A part de considerar, de partida, que una sèrie d’usos com proves d’atletisme, curses de cotxes, tir al plat, sondejos per fer nous pous, i un llarg etcètera no tenen afecció apreciable o significativa sobre els hàbitats, pel que fa a les mesures executives no es detalla qui serà el responsable de dur-les a terme, ni quan s’hauran de fer, ni quin és el seu pressupost.

Tot plegat ens fa ser molt poc optimistes pel que fa a la qualitat dels plans de gestió que finalment seran aprovats, i especialment de la seva utilitat per a la conservació efectiva dels hàbitats i espècies presents als diferents espais “protegits” de la xarxa Natura 2000.

Avui, aprofitant l’efemèride el dia europeu Natura 2000, demanam al Govern que assumeixi i demostri la seva responsabilitat de conservació de la biodiversitat, mitjançant la conservació d’espais i espècies.
Això vol dir:
 

- Donar a la planificació del medi natural la importància que es mereix. El retard en la redacció d’aquests plans (que serà molt major en els que encara s’han de començar) és una bona mostra. Per què no es va fer la feina entre els anys 2006 i 2012, com pertocava? 
  Aquesta situació es pateix també en la documentació de planificació dels parcs i reserves naturals. La majoria d’espais naturals protegits no compten amb Pla d’Ús i Gestió, i els pocs que en tenen majoritàriament no l’han actualitzat (el darrer PRUG de s’Albufera de Mallorca és del període 1997-2002).

- Assumir les necessitats de protecció amb figures d’espai natural protegit (parc o reserva natural) dels espais més rellevants, per tal de dotar-los d’una infraestructura de gestió suficient i evitar els processos de degradació que estan patint per manca de protecció.
 Recordem que aquest Govern va anular els procediments de protecció d’Es Trenc-Salobrar de Campos i d’ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant.

- Garantir la dotació de mitjans suficients per a la gestió dels espais protegits. Al llarg dels darrers tres anys s’està patint un retall sense precedents en personal de gestió i en inversió en els parcs i reserves, que pateixen greus mancances en vigilància, informació al públic, manteniment de les infraestructures, seguiment ecològic, investigació, ... Això té conseqüències negatives sobre la conservació dels espais naturals i sobre la qualitat del gaudi públic. Si això ja passa amb els espais protegits ja existents, què passarà amb les noves ZEC que ara s’estan tramitant?

- Reconèixer l’aportació fonamental de la conservació de la biodiversitat i els espais naturals al turisme com a principal activitat econòmica de les Illes Balears, i traslladar aqueixa importància a l’acció de govern, a nivell d’estratègia financera i de planificació dels recursos naturals



GOB Mallorca