Demanàvem un tren ràpid i modern que connectàs els municipis de la comarca amb Palma, un mitjà de transport públic alternatiu a la carretera que contribuís a reduir l’ús dels vehicles privats, que millorava la mobilitat de les persones... La reivindicació que es feia aleshores no era forassenyada. Ni crec que ho sigui ara. 1998














"Les marxes suposaren una presa de consciència col·lectiva molt important. Una forma de construir poder popular intergeneracional, ja que hi participaren persones de diferents edats i orígens. Un element de cohesió social i ecològica que va ajudar a construir identitat social a la comarca de Llevant".





Si el tren avui arriba a Manacor és mèrit de la Plataforma, però si no arriba a Cala Rajada no és per errors de la Plataforma. Els serveis públics de Balears tots pateixen del mateix mal, fer les coses a estiradetes i a fues, a la mala... mai tenim el finançament suficient per fer les coses, tot això, afegit al suport democràtic a les urnes per no acabar l'obra en favor de la via verda, la crisi econòmica del 2008-10, etc ens han duit on som".

Glosat de Biel Torres escrit l'any 1998, dedicat a la primera marxa pel tren de Llevant.




Jo vull un tren...
per anar a Ciutat!
Jo vull un tren...
per anar al mercat!
El dimecres a Sineu
amb en Toni i en Bernat!


"Una frase que vaig sentir a Pa Negre, d'Agustí Villaronga, deia: «Que siguin els nostres, no vol dir que siguin els bons». Està molt bé donar la culpa a Madrid, però primer has de fer el que tu pots fer: I si acabar l'obra costa 120 milions, i has tengut 8 anys de Govern, només has de ficar 15 a l'any...A uns pressupostos de 5.000 milions. Està tot dit".

Programa que emet TELECINCO, cada dimecres.

"Crec que el tren és un transport sostenible i pensava que els meus fills podrien emprar-ho per anar a la universitat. No ha estat possible.
Crec que no hi ha hagut voluntat política, no crec que sigui culpa de la societat civil"



"Vull ser autocrític per la part que em toca, com a membre dels governs que no han tengut la valentia, la determinació o la voluntat, de recuperar el projecte. I no val fer-ho a final de la segona legislatura amb una partida que no és suficient per executar-lo tot. La plataforma ha fet bona feina. Qui no l'ha feta són els responsables polítics".







Imatge de la marxa de 2011
Ho aconseguirem!

«L'errada és que es vestien de marxaires les mateixes persones que tenien la responsabilitat política de solucionar el problema. Les marxes van ser utilitzades per pescar vots sense dedicar-hi després persones ni recursos per al foment del transport ferroviari».













 "El meu objectiu de futur és continuar tocant amb músics, formar-me en jazz i tocar amb formacions de caràcter jazzístic. He acabat la carrera i m'agradaria dedicar-me a la música tocant".





"Potser la principal errada ha estat haver cregut en els polítics que deien que reobririen la línia fins a Artà... I potser no vam ser prou valents i en el seu moment reclamar un traçat més adequat a les necessitats del moment, deixant una mica de banda el romanticisme de recuperar el traçat de les vies antigues".

fotos 2008

"Crec en el tren com a mitjà de transport col·lectiu necessari per vertebrar la Comarca de Llevant i facilitar la mobilitat entre els pobles que la conformen amb Manacor i Palma. Crec que és una infraestructura necessària i, tenint l'antic traçat de les vies fins Artà, amb baix impacte mediambiental".









"En tenc molt bons records, sobretot de l'ambient. Vàrem ser tan il·lusos que crèiem en la màxima del mestre Estellés: "Res no podran contra un poble unit, alegre i combatiu". Ningú no era extern entre els marxaires, parlàvem ara amb uns, ara amb altres. Era igual si feia sol o si plovia. Ningú no feia una passa enrere.".


Propostes interessants per dur a terme al nostre municipi:  Sancions per incomplir les ordenances municpals dels animals.


"Li contaria que durant uns anys, el Llevant de Mallorca va aconseguir mobilitzar una part molt important de persones de tota l'illa amb la finalitat d'aconseguir millores en el transport i en la mobilitat de la nostra zona. Li podria contar que allò era una festa i que mirassis a qui mirassis tenia un somriure a la cara".

Quatre articles de Bartomeu Melis que parlen de com havia d'arribar el tren a Capdepera l'any 1917

Subcategories