La veritat és que no sé com acabar. Aquesta és una part del meu darrer article (me’l demanen pel ditxós anuari i si el voleu llegir sencer haureu de tocar paper). El cert és que ja tenia les notes a punt per publicar. Volia donar al nou equip de govern (nou?) els 100 dies.
Però els 100 dies coincidien amb la campanya electoral de les Generals i no ho vaig considerar oportú... Llavors, Nadal (ja els va bastar la innocentada de la piscina) i... badant, badant... n’he afegits gairebé 100 més.
Aquest article té tanta vigència als 100 dies, com als 200, com en tendrà d’aquí a un any! De fet, la pregària més escoltada pertot arreu és aquella de “Purissimeta, que quedi tal com estic!”.
El 2011 es podria resumir així:
Podem dir que hem tengut 9 mesos de campanya. Tot un embaràs. Des que Joan Ferrer es presentà amb en Joserra dia 25 d’octubre del 2010 dient allò de "guanyar les eleccions a Capdepera per governar, impulsar un canvi i posar fi al govern de quatre aficionats a la política que han prostituït la voluntat del poble".
Hem de recordar que a l’estiu havia tengut un peu fora del partit, que festejava amb UPyD i que hi havia 4 candidats al PP de Capdepera.
Fins al darrer en presentar-se, que fou en Tolo Alzina. El personatge de l’any, sens cap dubte. Diuen que na Francina el va convèncer al darrer moment. Que ell no en tenia ganes. Però maror ja n’hi havia, al partit. De fet, no va ser ell qui va fer la candidatura... i allò que no comença bé... ja hem vist com acaba. Per cert, na Bel me digué que anàs al Facebook dels socialistes de Capdepera (atenció no PSOE) i que a les fotos de la campanya me fixàs en les cares den Tolo i den Fernàndez:
Diuen molt aquestes fotos: Fixau-vos-hi bé!
Què es covia en aquets moments? Tots tres eren conscients del que passaria?
O uns més que els altres?
Asseguren que n'hi ha que parlaran...sinó els fan callar...
Mirau on són uns i altres!
Ufff! Són males d'empassar des de la distància. O no?
Tornar a llegir “Les agulles sense fil” publicades al llarg de l’any ho paga. Vos ho assegur! Veureu com la mala saba que alguns m’atribueixen no és tal, que les veritats són com a punys i que el meu ull clínic és de doctora especialista.
Els d’Esquerra Unida s’enfadaren molt per allò que els vaig dir de “pocs i malavinguts” però... de vegades les veritats fan mal. O no?
La campanya fou, en aparença, de baixa intensitat, però per davall es treien la freixura uns als altres. Hi hagué un grau d’incertesa gran. De fet, ningú guanyà el concurs que vaig organitzar per veure si algú encertava els resultats electorals quant a la distribució de regidors de tots els partits.
Aquí teniu els resultats i la comparativa:
RESULTATS 2003 2007 2011
PP 1.067 1.267 1.088
UCAP/UM 1.019 714 906
ES GRUP 596 356 348
PSOE 764 898 914
PSM 428 420 487
EU-VERDS 304 501 146
VERDS 150
ERC 66
Dues cosetes més de la campanya:
PRIMERA: Vaig proposar i ningú no m’ha fet cas que (en pla democràcia real, ja!) tots els partits diguessin:
1. Què s'han gastat en la campanya. Total d'Euros.
2 En què. Detallant partida per partida: Pancartes, cartells, menjar,...
3. D'on els han tret, els doblers. O com pagaran aquesta despesa: Préstec, partit de Palma, aportacions (des)interessades, percentatge del sou de regidor,...
Llavors que en Melis no digui que sols ell recicla les pancartes i vulgui quedar com un rei. O no?
SEGONA: Vaig fer l’exercici masoquista de comptabilitzar el cost de cada proposta que feia cada partit. És mal de creure però, pel cap baix, entre 8 i 10 milions d'euros costa dur a terme tot el que volen fer cada un dels partits... clar com que han de pactar diran que no poden dur a terme tot el seu programa. Mentida!
Per tant, hauria de ser obligatori que cada partit digui el cost de cada proposta que vol fer i d'on traurà els doblers. Si volen credibilitat, que se la guanyin. O no?
Recobrem el fil de la història:
La nit electoral fou curteta. A l’alçada dels principals candidats. El guanyador fou el PP. Una victòria amarga. No estaven per massa coverbos pel carrer del Centre, diumenge vespre. Havien perdut 180 vots i un regidor des del tsunami que els portava al Consell i al Govern. Jo ja vaig dir que aquest imatge treu el pit a l’estil Joserra no m’agradava, i que li passaria factura.
Dues cosetes més de la campanya:
PRIMERA: Vaig proposar i ningú no m’ha fet cas que (en pla democràcia real, ja!) tots els partits diguessin:
1. Què s'han gastat en la campanya. Total d'Euros.
2 En què. Detallant partida per partida: Pancartes, cartells, menjar,...
3. D'on els han tret, els doblers. O com pagaran aquesta despesa: Préstec, partit de Palma, aportacions (des)interessades, percentatge del sou de regidor,...
Llavors que en Melis no digui que sols ell recicla les pancartes i vulgui quedar com un rei. O no?
SEGONA: Vaig fer l’exercici masoquista de comptabilitzar el cost de cada proposta que feia cada partit. És mal de creure però, pel cap baix, entre 8 i 10 milions d'euros costa dur a terme tot el que volen fer cada un dels partits... clar com que han de pactar diran que no poden dur a terme tot el seu programa. Mentida!
Per tant, hauria de ser obligatori que cada partit digui el cost de cada proposta que vol fer i d'on traurà els doblers. Si volen credibilitat, que se la guanyin. O no?
Recobrem el fil de la història:
La nit electoral fou curteta. A l’alçada dels principals candidats. El guanyador fou el PP. Una victòria amarga. No estaven per massa coverbos pel carrer del Centre, diumenge vespre. Havien perdut 180 vots i un regidor des del tsunami que els portava al Consell i al Govern. Jo ja vaig dir que aquest imatge treu el pit a l’estil Joserra no m’agradava, i que li passaria factura.
A la seu d’UCAP, crits de “Campeones, campeones....!”. i al PSOE, alegria i cava a balquena. El PSM s’ho veia venir: “Ningú no ens ha de mester”. Els Verds i EU, enfadats amb tot el món per no enfadar-se amb si mateixos. Repetesc, anau a l’hemeroteca i recordau tot aquest procés; és molt il·lustratiu. Del tot recomanable!
Com diria aquell: On era en Fernández?
Llavors vengueren 3 setmanes de paripé. UCAP triava la parella de ball i ningú volia ballar amb la més lletja... Es feren anàlisi i contraanàlisi, com si es tractàs d’un control de dopatge. No en tragueren aguller! Prefereixo no entrar en les profunditats de les misèries polítiques. UCAP publicà un diari de les negociacions.
UCAP i PP es demanaven mútuament els 4 anys de batlia.
En Biel Torres publicà i denuncià vergonyoses pressions per part del PP. No en concretà cap ni una. Deia en Biel:
“Les pressions sofertes pel Sr. Bartomeu Alzina acabaren per donar la batlia al candidat del P.P., deixant de banda amics, partit, votants i el mateix poble de Capdepera. Quines degueren ser aquestes pressions per haver de renunciar a totes aquestes coses?. Quant poderoses eren, per tal de deixar de banda tot allò pel que s’havia lluitat?
És sabut que UCAP està en negociacions amb el Partit Popular, i el passat divendres 24 de juny vàrem fer arribar una proposta de pacte, coherent i realista, a la seva gent. Aquesta proposta encara no ha obtingut cap resposta. En canvi, a dia d’avui l’escenari ha canviat completament perquè en lloc d’estar consensuant el document que hem presentat estam rebent pressions. Pressions que afecten el benestar i futur de gent que està dins UCAP i al seu entorn. Pressions que coaccionen la pròpia voluntat d’escollir lliurament. Pressions que s’han repetit massa vegades i fins aquí hem arribat.
El PP manifestava que ells sols eren a l’espera i, evidentment, proves!!!! Cap ni una.
Quant a PSOE-UCAP, tot semblaven flors i violes. Algun dia sabrem la versió den Tolo, ja que ningú s’empassa que no signà el pacte per la qüestió de qui era batle els dos primers anys.
La nit del 10 de juny fou llarga... telefonades,... corregudes a l’excusat,...”Palma? Aquí Capdepera! Tenemos un problema!”.
Conten els que hi eren que el matí a la plaça del Sitjar fou dantesc. Bramades, ulls com a tomàtigues. Renegades però sense voler ofendre els altres,... la gran feina de Cap Vermell amb els vídeos serà qualificada de memorable i impagable d’aquí uns anys. Biel Torres diu al final del vídeo: “Jugar a tralarel·les no me va”. Idò això!
Jo era a la cuina i escoltava el plenari i evidentment la meva frase que “UCAP no tenia pla B ni el PSOE tampoc” ha marcat època.
Ja tenim en Prebe de batle i dos municipis, Capdepera i Campos, fent el paperillo a tot Mallorca. Comencen noves negociacions. En Prebe, pensant a conservar la cadira i oferint un tracte d’igual a UCAP i UCAP, tornant a ballar sense saber quina música tocava. Si pactava amb el PP, aquests se’ls menjarien i si pactaven amb el PSOE ja sabien què podien esperar.
(qui no va voler sortir a la foto?)
El PP, és a dir en Joan Ferrer i quatres més, amb una mala llista (a qui se li ocorre posar a Urbanisme un constructor?) estava ben segur que UCAP acabaria entrant en l’equip de govern i -com se sol dir “aquí pau i després glòria”-. Fou aquest el motiu pel qual no tragué a la llum molts documents que podien comprometre la gent de la legislatura passada. Ai! Quantes vegades se n’ha penedit en Joan de no haver-ho fet!
He de dir que aquest estiu hi ha hagut cartes al Cap Vermell molt punyents cap als polítics. Un vertader qüestionament ideològic i de gestió que ha acabat amb respostes tan decepcionants com respondre “vengui’m a veure” o, textualment: “no tengui cap dubte que, personalment, li resoldré totes les inquietuds que pugui tenir tant de la parcel•la 55 del sector 7 com del meu interès pel futur del nostre poble.
“Li prego que telefoni al 971 563052 ext. 181 i des de la secretaria de batlia li donaran hora amb el batle al més aviat possible (és imprescindible donar el seu nom complet i un número de telèfon de contacte, per si de cas hi ha canvi d’agenda per causes alienes a batlia)”.
Un darrer apunt:
Vull deixar constància que l’única persona que ha dit la veritat clarament ha estat la meva admirada Margalida Bover quan va qualificar de missògins (aversió a les dones) Rafel Fernández i Sebastià Sureda (llavors vaig entendre per què parlaven tant de mi).
Bé. Una vegada instal·lats amb un pacte que si o si ha de durar tota la legislatura, ja que no hi ha possibilitat de moció de censura. Sols que el batle expulsi l’altre partit (estil Campanet). He de dir que aquests cinc mesos han estat molt tristos i més que ho seran. I si no, temps al temps!
En primer lloc vos diré que el pacte que signaren UCAP-PSOE ja se l’han passat per on no dic uns i altres. S’han apujat el sou escandalosament i impúdicament el 20% els regidors i el 40%, el batle, la qual cosa suposa a les arques municipals més de 250.000€ anuals. És a dir, més d’1.000.000 d’euros la legislatura. Això en època de recessió econòmica i atur, qui no s’aferra a la cadireta?
Si ens hem d’oblidar dels compromisos electorals, cap problema. No hi ha doblers. No podem aplicar el nostre programa,....piscina? ni parlar-ne! El regidor diu al seu bloc que si de cas els mesos d’estiu i va que xuta i, a més, així sabrem la demanda real de la piscina. No content amb això obri la instal·lació sense tenir la llicència d’obertura. Total per al que serveix.... i si ve un discapacitat ja el pujarem a mà!, com es fa al Cap Vermell (Centre, no l’Associació). Pel que diuen farà bona a na Gasull, que ja li val!
I aquí arribam al cap que crema! Diuen que ara que la conjuntura institucional li és favorable, en Prebe posarà en mà de la fiscalia el tema del Centre Cap Vermell. No sols per qüestions d’altura de portes, d’aparcaments soterrats, ascensors i altres coverbos, sinó per totes les irregularitats procedimentals i, sobretot, econòmiques que hi ha. Molt se’n parla i més se’n parlarà, d’aquest buc. Ara jo som del parer de n’Antònia, que diu que esperar a uns canvis a la fiscalia és no creure en la justícia ni en les institucions. Eh, Joanet! Les coses són el que són, comandi qui comandi. O no?
Jo sols n’hi afegiré una altra que encara ningú havia dit: Fixau-vos en la foto:
Què ha passat? L’acera del Centre Cap Vermell no està en línia amb la resta del carrer. Per què ocupa més carrer? Si era obligatori fer l’acera més ampla, no hauria de ser l’edifici que reculàs? O tampoc hi pensaren en fer-ho? Seria interessant saber l’opinió dels tècnics al respecte. O no?
En definitiva, tenim cas per estona. Per cert, quan escric aquest article encara tot lo de l'ascensor no està en ordre i el batle al ple de gener digué una bajanada com una casa. Digué que la capa freàtica que hi ha dins l’ascensor havia afectat la instal·lació elèctrica. Capa freàtica!!!!! Ja sé que és de lletres, però és que les ciències ni les ensumà! Eh! Els altres regidors tampoc sabien de què els parlaven!
Bé, com diu na Joana, aquest batle passarà a la història per haver reconstruït l’hotel Son Moll i haver deixat edificar en un ANEI. Quin bagatge! La foto de la legislatura possiblement serà aquesta:
En Fernández al Consolat de Mar amb els testaferros d’un xeic àrab que no existeix. Paperillo gros, també!
I els articles den Matias Vallés a DM l’han deixat retratat.
Perquè lo de Canyamel donarà més que parlar que aquell parc religiós que es volia fer a l’abocador. L’abocador, un altra tema del qual no sabem com sortir. La bassa d’aigua per a la comunitat de regants, que no s’omplirà fins que es faci el nou golf i sols si no tenen prou aigua. La qüestió, fins ara, ha estat gastar doblers i ara no sabem com pagar-los.
Pel que pogut esbrinar, i segons fonts no oficials, el deute oficial d’aquest ajuntament és de
gairebé 18 milions d’Euros.
No res me faria més feliç que fos el propi ajuntament que ho digués i publicàs dades oficials. I que s’hi inclogui l’empresa municipal. És curiós que ni govern ni oposició tengui nassos de contar-ho. El deute supera el pressupost municipal de tot un any. Les anualitats a pagar són aquestes:
|
2012 |
1558322,82 |
|
2013 |
1701233,29 |
|
2014 |
1837858,20 |
|
2015 |
1791899,90 |
|
2016 |
1734009,38 |
|
2017 |
1675736,84 |
|
2018 |
1577209,66 |
|
2019 |
1521300,80 |
|
2020 |
1465391,92 |
|
2021 |
1409546,74 |
|
2022 |
779098,21 |
|
2023 |
573865,50 |
|
|
|
|
|
17.625.473,26 |
És a dir, que els propers cinc anys anirem ben de cul gràcies al regidor d’Hisenda més ben preparat de la democràcia. No sé què li ha passat. Recordau quan sortí al programa de 30 minuts dient que era impossible trobar casa a Capdepera per culpa dels alemanys? Clar, això foren “pecats de joventut”, ja que era del PSM. He trobat com el qualificaven els del seu partit llavors:
Ara bé, n’Aina troba que o aquí s’exagerava molt, o no el coneixien prou, o se li ha oblidat tot el que sabia. O no?
Ara guapet ho era una estona llarga. O no?
I aquí ja n'hi ha prou. Com vos he dit si voleu llegir l'article complet a l'anuari. Les meves amigues: na Bel, na Joana, n'Aina i n'Antònia i, evidentment una servidora, ens acomiadam de tots i totes, lectors i lectores, del Cap Vermell digital.
Volem deixar constància de que ens consta que el duo dinámico com a autors no sols intel·lectuals sinó materials del famós Felpudito. Hi ha proves. N’alardejaren en públic! De fet, són tan curts,.... bé no, són homes! I ja sabem totes les dones que els homes si no conten les seves proeses és com si no les haguessin fetes.
Per acabar, una recomanació: Diuen els especialistes que la rialla redueix la densitat de la sang i els nivells de cortisol, hormona relacionada amb l’estrés. I això atorga una major sensació de pau. Per tant, a riure!!!!!
Adéu, bon vent i barca nova! Si voleu res el correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. estarà operatiu fins dia 30 de juny.