Juanito Moyà  "Vador" i Xiscu Vives "Llissa", dos vertaders cracks del poble que conserven l'adolescent innocència, tot i haver passat els cinquanta.
Ningú s'ho pot perdre! Cal retre'ls homenatge, surti com surti el pregó (que sortirà bé). Són especialistes en distàncies curtes; matadors, en poques paraules. Per això i des d'ara, vos convocam a l'inici de les festes:

Divendres, 14 d’agost- A les 20h. Des de la plaça Castellet, Cercavila Desbaratat amb la Banda de Cornetes i Tambors, el CC Banda de Música de Capdepera, “Els que ningú vol” i afegits. A continuació, a la plaça Castellet, gran traca i pregó de festes a càrrec del pregoner major de la contrada, Juanito Moyà “Vador”. Aperitiu cerveser per a tothom.

Dimecres, 19 d’agost- A les 20h. Des de la plaça de l'Orient, Cercavila Desbaratat amb la Banda de Cornetes i Tambors, el CC Banda de Música de Capdepera, “Els que ningú vol” i afegits. A continuació, a la plaça Orient, gran traca i pregó de festes a càrrec de pregoner major de la contrada, Xiscu Vives “de Can Patilla”. Aperitiu cerveser  per a tothom.

I ja se sap, les coses que comencen bé..., tenen més probabilitats d'acabar bé.



Image

Juanito Moyà Páez "Vador", humorista, cavallista, cambrer i millor persona, és un d'aquells a qui mai s'ha vist enfadat. Home de poques paraules, excepte dos dies a l'any: pel fogueró de Sant Sebastià, allà per sa Serreta, i devers el moll el dissabte dels Reis.
Ànima mater de la comissió dels Reis, ens ha fet viure molts d'anys amb la il.lusió que el rei Baltasar li semblava una mica. Són històrics els seus discursos a peu de barca, cada 5 de gener, com les traduccions del patge reial (que per cert fou el pregoner l'any passat).

Del seu pregó, ens en podem esperar qualsevol cosa. Pensam que serà una mena de sermó de les llengües, en què  cadascú entendrà el que voldrà. La rialla està assegurada i la claca de la mamà Isabel, també.



Image

Xiscu Vives "Llissa" és un dels pocs gabellis que exerceixen com a tals. Empresari i cambrer de "Can Patilla", renom pel qual també se'l coneix. El centre del poble no seria el mateix sense el seu malhumor proverbial. Manifesta que la seva gran especialitat és cobrar a la gent i tractar-la malament. Afirma que "en el fons, a la gent li agrada que la tractin a coces, i la prova és que torna al bar". Sempre mal habillat, no saben com aconsegueix anar en tot moment amb barba de quatre o cinc dies.
Tampoc se l'ha vista mai convidar a ningú. "És l'essència del negoci", manifesta. Com bé sabeu, va renunciar a una estrella Michelin perquè li suposava, sobretot, "més feina i el cafè serà igual de bo".


----------------


Com hem dit abans, dos vertaders craks, per començar. I pel que sabem del programa, potser de lo millor de les festes.