Diuen que la vida és allò que passa mentre la planificam. I que la frase en questió és de John Lennon. Idò això. Jo també tenc obres a ca nostra. De la mateixa manera que tothom té obres al carrer. Quin estrès. L'únic consol és que a Palma en tenen més. I això afecta. Vaja que si afecta! Jo, de llavors ençà, no som la mateixa, creieu-me.
I si no he tornat a aquesta secció fins ara ha estat per aquets motiu. Ara bé: M'ha sabut molt de greu que qualque cap de fava (amb perdó i tots els meus respectes, però cap de fava - i home- al cap i a la fi) vagi desacreditant aquesta revista dient que si ha caigut en la premsa groga per mor dels meus articles. Què hi tenen a veure ells (els de Cap Vermell) amb la mort den Berga! A més, 13 articles de 4.000 en dos anys no marquen tendència, ni molt manco!.

I en  aquest punt he de fer-vos una recomanació pedagògica important: aquesta revista s'ha de llegir secció per secció, perquè es veu que no tot cap a portada i llavors alguns articles no es llegeixen. Per exemple, a la secció d'Humor fa un mes que hi ha el vídeo de la setmana. Per cert, genial la idea! idò na Bel encara no ho havia vist.

El que no acab d'entendre, direu que som primmirada, és per què es publiquen les actes dels plenaris al Cap Vermell i a la web municipal no. No en saben? Per cert, aquesta web (la municipal), tot i que ha millorat una mica no aixeca el cap. Ja no sé si té remei.




També m'ha sabut greu que cap dels polítics hagi dit a qualque plenari allò de "...i no aneu a cercar na Maria per sa cuina" motiu pel qual el concurs queda desert. Però bé, això era un joc i a un joc es guanya o es perd. Na Juanita trobava que davant aquesta situació el premi hauria de ser per a en Joan Ferrer, ja que ell ho va dir. Però les normes sòn les normes, i no ha estat per manca de plens ni d'oportunitats. O no?

Estimats lectors concursants, no us preocupeu, farem altres concursos. Els polítics no estan per bromes, duen damunt una agrura que no els fugirà ni amb una setmana seguida de carbonat.



Na Pilar (Gasull, per suposat) m'ha fet arribar a través de tercers que ella hi hauria participat, però primer li feia vergonya i llavors no hi va pensar.

Jo en principi me la crec, perquè ja he tengut correspondència directa amb ella. Es veu que es va preocupar molt quan vaig dir que parlaria dels seus vestits. De fet, em demanà mesures cautelars. Sempre a través de tercers. I com que no sabia en què consistien, tenguérem una cordial i entranyable relació epistolar. El resultat és que m'ha ofert, és a dir, us ha ofert, la possibilitat d'un reportatge fotogràfic en pla HOLA (la revista). Na Xisca diu que no ho hauria de dubtar i, fins hi tot, diu que vodria anar-hi ella a fer-los-hi.

Jo, bé que m'ho he pensat, me l'he estudiada una mica i trob que té les "poses" una mica forçades, mirau els exemples de l'esquerra. I això que diuen que en el partit els fan fer cursos de tot això. També he demanat als del Cap Vermell si, d'aquest tema, en podrien fer una ENQUESTA, i sense dir-me que no troben que no és l'espai més adequat.

Crec que acceptaré la proposta, però sense els fills!.
Esper que cap altra regidora es possi gelosa. Vull dir que podem fer un reportatge de cada una. Digau coses!.



Parlant de regidors, el de les esperdenyes de l'article passat és en Fernández



Comprovau-ho:





Ho vull remarcar perquè molts es pensaven que era en Bessó. Per cert, en Mateu també té la malaltia pròpia de la major part dels regidors i regidores d'aquest consistori: serà pare!

N'hi ha que diuen que això s'aferra.

Idò enhorabona, a ell, a n'Esperança i als padrins, que són els qui van més ufanosos.

7 fills de regidors/es de 17 ja li val, i encara no ha acabat la cosa. De moment surt un 40% de regidors/es que han estat pares o mares. Difícil de superar!.










Com podeu observar, avui encara no havia parlat de n'Orts. No vos preocupeu, fa bonda. N'Antònia li fa un seguiment exhaustiu per mitjà de les fotos a la web del Consell i el vestuari l'ha millorat molt. No sabeu lo contenta que estic que em faci cas en lo del fons d'armari. Ara, lo de la foto amb el PP i es Grup ho analitzarem amb més temps, perquè, a banda de les coincidències, hi ha una cosa que s'anomena estètica.










De les activitats sobre el llibre, n'hi ha hagut a voler. En lloc de dir-se Festa o Setmana es podria dir Mes. Com el mes de Maria d'un temps (per als més joves: referit a la Mare de Déu, no a una servidora). Al respecte, he rebut dues fotos molt guapes:



Aquesta he de dir que és molt xula. Com tot lo del klukumuxu.




Mirau quina mirada més amatent que té en Sebastià, i na Cati que se compixa de riure.

No voldria deixar passar lo de la foto dels batles en la celebració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics. Mirau el muntatge que m'han fet i fixau-vos on hi ha en Salvador Moll i on és en Tolo Alzina. Podeu clicar damunt la foto per fer-la més gran:






Jo dic que l'experiència és un grau i mirau en Salvador nostro que bé es va saber situar i, és clar, va xupar càmera fins a cansar-se'n. En canvi a en Tolo sols se li veu el nas. Per cert, vaig sentir en Salvador al programa del Cafè dels dissabtes, que tot sia dit, van a més programa a programa. Aviat marcaran tendència. Idò, en Salvador, que és un excel.lent tertulià, semblava que tot el que hi ha al poble és gràcies a la seva gestió de llavors. N'hi ha del PSOE de tota la vida que no hi estan tan d'acord.

I parlant del PSOE local. Han estrenat seu. Ara sols hi han d'anar i fer-hi feina. Perquè, de moment, sempre està tancada.

Crec que a la inauguració hi anà més gent de fora que d'aquí. I això que hi havia menjar i primers cartells. Mirau la gent que hi ha en segon terme.



Ara, del que no hi ha dubte és que entre en Tolo i na Francina hi ha un feeling especial. Fixau-vos be en aquesta foto.



D'aquesta foto vull que us fixeu en la paellera del darrere. Moltes anses però no és per a més de 12 comensals. Magres van quan l'empren per a decoració. La pregunta és: la feren servir el dia 1 de maig al gimnàs de s'Alzinar? Per la gent que sortí a les fotografies, bastava, i algú probablement pogué refegir.



Aquí el batle reclamant una mica d'atenció, amb la plana major devora.



El que més m'ha soprès es la presència de na Bel Oliver, Consellera de Turisme del Consell. Diuen que és una de les dones més elegants de la política de les Illes. A mi no em desagrada. Aquí, parlant amb en Biel i na Carme, els dos periodistes més  feiners de la Comarca. Són dels qui no dormen.



Ara, el personatge mediàtic del mes ha estat en Miquel Àngel Flaquer. Entrevistes i presències molt significatives fan que el te trobis dia sí dia també a tots els diaris. Alguns creuen que és el tapat a la crisi d'UM i que serà el nou president d'aquesta formació com a solució a l'enfrontament Nadal-Grimalt. Jo gaire bé n'estic convençuda.



Sempre he tengut debilitat per ell, però trob que engominar-se els cabells no l'afavoreix gens. ja sé que és la moda i que tothom va com vol, però mirau que està de guapo amb els cabells reülls. O no?

Ara, quan diu que es du bé amb en Nadal, no s'ho creu ni en un malson. Recordaré textualment, per als més esburbats, el que va dir en Matias Vallés d'aquests dos polítics dia 22 de març a Diario de Mallorca, evidentment:

"El 30 de diciembre de 2008, en la sede del Consell Inmobiliario de Mallorca, se reúnen de una parte Francina Armengol y Antoni Alemany. En representación de UM, Miquel Nadal y Miquel Angel Flaquer. Sobre la mesa, el informe del catedrático Miquel Coca que recomendaba la recuperación de Can Domenge, un texto elaborado con gran sigilo y llegado a la institución unos días atrás. Por supuesto, no se convocó a nadie del Bloc, oyente perpetuo.
Qué hacemos con esto, era la pregunta implícita que planteaba la presidenta en vísperas de Nochevieja. Flaquer, muy afectado por su imputación en la causa judicial, se desentendió del asunto. Su relación con Nadal es casi manual, porque lo agarró por las solapas en un Consell Executiu presidido por Maria Antònia Munar, y sólo la intervención de terceros nos privó de un enfrentamiento pugilístico de cierta envergadura." 
 
Coneixent el geni curt d'un i l'altre, sé ben cert que degué ser així. Si vos fixau en aquestes altres dues fotografies de l'ITB de Berlín el podeu veure en un segon terme, vigilant..., a l'expectativa? Volen dir alguna cosa aquestes mirades?





Ara, el que jo vos recoman és escoltar l'entrevista que li feren a Televisió de Mallorca al programa A Debat. Va ser molt aclaridora. Entre moltes altres coses va dir que:

 

- Que UM no es troba còmoda en aquest Pacte.
- Que per motius familiars no va acceptar la proposta de ser el Conseller de Turisme.
- Que intentarà aguantar aquests dos darrers anys i que es retirarà de la política activa.
- Que amb en Miquel Nadal hi té molt bones relacions.
- Que el Consell sembla un elefant.
- Que la mostra de la llampuga corre perill de que no es faci.

En definitiva, del tot aclaridora. Jo que no el vaig veure en directe m'ho vaig baixar del la web de [M]. Ho paga. Aquesta és l'adreça:

http://www.tvmallorca.net/pages/verclip/10423

Ara bé, pensau que és un polític. I que el que avui és blanc, demà, forçat per les circumstàncies o perquè el partit li ho demana, diu negre a contra cor. Vull dir, que no ho doneu tot per cert. Nosaltres (Fina, Bel, Antonia, Xisca i servidora), que férem un conclave monogràfic per analitzar l'entrevista, hem trobat que en certs moments el llenguatge corporal el delata (mirades, tocades de nas, to de veu...). Fixau-vos-hi i ja em direu coses.

Vull dir que l'estand de l'ITB de l'Associació Hotelera de Capdepera era un dels més vistosos i originals de tot el recinte. i d'això es tracta, de cridar l'atenció. O no? En canvi jo no se per què fan tanta paperassa. Mirau l'estand del Conselll de Mallorca.



Per omplir els mostradors i taulles. Creis que això s'ho mira algú? Som a l'època de les noves tecnologies. Sembla que hi ha gent que encara no se n'ha temut. Hem d'inundar internet de fotos guapes de Mallorca.



Mirau aquesta que es va publicar aquí mateix. Preciosa, no? Quina pena els fils elèctrics Quantes instantànies ha tudat aquest maleït cablejat!



Els redactors de Cap Vermell també s'han posat les piles. Mirau quina càmera passegen. M'han dit que no se la lleven ni per anar a jeure. Això sí, les fotografies, si ja eren bones, ara són encara millors. O no?

Per acabar, he de dir-vos que no parlaré del Mercat fins al proper article. Però, per anar amollant material que he rebut, vos comentaré dues fotos del pregoner i una del regidor del Mercat.



Na Juanita troba que no es pot fer llet i brossat al mateix temps. O una cosa o l'altra. Llavors surt com surt i passa el que passa. En canvi na Bel troba que si ho ha fet tota la vida no te perquè deixar-ho de fer.

I aquí el pregoner, concetrat abans del pregó. La suada que pegà per pujar fou històrica. Jo, que he vist els vídeos, trob que va estar com sempre. Esplèndid! Vos promet que em vaig emocionar. Gràcies Vicenç! Ets gran, molt gran!



Ara, també vos he de contar, tot i que és un secret que mig poble sap, que uns vertaders amics li feren una campanya electoral gràcies a la qual no fou reelegit president de la Coral. No sabeu com d'agraït els està! I sobretot, lo descansat que va! Aquest era un dels cartells que es penjaren devers l'escola de música.



I per acabar dues fotos que també he rebut: una d'homes fent feina a la cuina. Una vertadera raresa.



I una altra de senyals de trànsit. La meva debilitat.



Una confidència, m'estim més publicar aquestes fotos dels senyals que parlar de la policia. M'enteneu? Ah que sí?

I la pregunta del mes:

- Serà Batle, en Pep Gallego?

Ja ho sabeu, pel que costa, enviau-me les respostes a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.