Just arribar i embafada de festes!
Si no heu sopat, sopau primer, perquè això serà llarg!
Creis-me!, just arribar i ja estava fent cafetets aquí i allà per saber de primera mà tot el que ha passat pel poble. Bé, el que ha passat ja ho heu llegit i vist en el Cap Vermell, extensament, vídeos inclosos. Aquí el que feim és mostrar l'anècdota banal i divertida, allò que al cap i a la fi és intrascendent. Són xafarderies i res pus! Per això las secció es diu AGULLES SENSE FILL (que no donen puntada bona). Per favor, no l'anomeneu na Maria per sa cuina.
Obviaré dir de qui són cada una de les fotos que m'heu enviat. Si voleu que consti el vostre nom m'ho explicitau. D'acord?
Bé, començaré parlant d'aquesta genteta que fa el Cap Vermell: Quina passada!!!! A aquesta web gairebé es viuen les festes en directe. Un luxe asiàtic! Ara, que Déu els conservi molts d'anys la vista, perquè tot ho veuen amb una dolçor que és massa. Per a ells, tot va bé, sempre.
I a més, ara ens oferiexen vídeos. Ja fan oi de bons que són. Tant que estan a punt de provocar divorcis. Na Joana no es perd cap vídeo i a més s'hi recrea..., arriba s'homo i li diu:
- Joana hem de dinar
- Ara vénc!
Però és que ella s'hi recrea i els mira una i altra vegada. Per paga no posen un vídeo de cada acte, sinó tres o quatre. I de la Coral, set. Això es diu fer oi i a més provocar disputes familiars. O no?
Ja no vos parl de quan s'homo vol llegir les notícies.
- Sí, ara acab!
I és que el temps passa molt aviat davant l'ordinador.
La culpa dels vídeos és d'aquest senyor que està al trono, al final de la plaça, com si res. A cada acte planta el vídeo i venga penjar a You Tube!. Na Joana diu que un dia li diran alguna cosa els de You Tube. Jo, per afegir al banyat, els proposaria fer un vídeo resum de les festes amb la música de s’Amparito.
Són pertot! Sobretot en Paco Galian. Pertot! Mirau-lo, deu tenir l'arxiu fotogràfic més important de la Capdepera contemporània. A les fotos oficials surt tant com els polítics (quan no fa les fotos). Com a l'acudit, a la residència una senyora va demanar qui era el qui anava devora en Paco (referit-se a n'Antich). 
A la llacuna, on no anà cap periodista, ell, allà, aguantant metxa, al peu del canó i embrutant-se les sabates.
Na Bel troba que, sí o sí, l'any que ve ha de ser pregoner de les festes. I totes trobam que la cosa està entre ell i en Xisco Campins (que també se'n fa un fart de fer fotos), però que no cal que es barallin, un a cada banda, o en dos anys, però la proposta és en ferm. Que prenguin nota els quatre o cinc que van a la comissió de festes, i que no ens hi facin anar.
I per tancar lo de la visita de n'Antich, mirant les fotos oficials, a n'Antònia li ha fet gràcia com du el casc aquest senyor:
I no pot aguantar que a cada lloc on se vagi, venga menjar! Mirau:
La resta m'han fet arribar aquesta foto d'aquestes dues maravelles. Amb uns comentaris que, de moment, obviaré. Totes, per unanimitat, tornam a dir el mateix de l'altra vegada. Lo de s'homo de na Bel dels jefes i els indios. No enentem per què s'han de fer aquestes processons de regidors quan ve algú. Quina feina tenen?, contemplar-se? Així, amb el casc, sembla que fan una mica de feina? O no?
Bé, també he rebut aquesta foto, no se per què. 
Molts de micros, no?, tots aquests no anaren a sa bassa. Crec que Cap Vermell hauria de tenir un micro i així xupar més càmera. Capdepera ràdio no hi era. Està tancada. Ja vos vaig dir que hi hauria canvis. O no?
Bé, dues fotos per a la posteritat que no tenen preu: la lectura del glosat vestit de pagés. No ho entendré mai. Que s'havia de mostrar alguna cosa?. Algú dels que hi havia no sap com és el vestit de pagès?
Mirau, mirau!!
Poca gent se n'ha assabentat de lo dels 150, i no sé per què. Na Fina creu que ens ho havíem d'haver muntat nosaltres sols. Tanmateix els de Son Servera fa més de 150 anys que són independents i als d'Artà tant els hi és. No es por fer participar als qui no volen. Tanmateix, que pagaran alguna cosa del "manolito"? Que per cert ja li ha quedat aquest nom, no sé si molt encertat, però segur que molt divertit.
Ja ho diu molta gent: "Si el Faxdepera tornàs hauria de fer suplements!"
Enguany lo dels pregoners ha estat molt bé. L'han encertada de ple.
Gràcies als vídeos (torna-hi) he pogut destacar algunes perles que no han passat desapercebudes:
Joan Ramón: "De vegades hi ha més formatge que pa".
Ani: "Y si nos critican que nos critiquen, que total pa lo que nos protegen"
Tenen raó. Però n'Ani també va demanar, a tots els qui les organitzen, el millor d'ells, i en això hi ha divisió d’opinions.
Una altra cosa encertada fou el cartell de les festes en el mateix estil de la presentació televisiva de les olimpíades, no crec que fos copiat, el va presentar abans!. Ho havieu reparat? Comparau:
El segon premi també era guapo! (que no se m'enfadin!)
Fotos en mà ens hem posat a comentar algunes anècdotes dels actes (ja heu sopat?, ara començam, com aquell que diu).
A la verbena de Sant Roc trobàrem aquest senyor, càndidament dormit. S'ha de tenir molta sòn per no anar-te'n a ca teva a dormir. I la piloteta va fer una mica més entretenguts els balls.
Ara, per ball, el aquests dos:
Un monument li han de fer, a na Maria Llissa, per fer ballar en Xiscu. El temps que devia fer que no ballava! Ara que tampoc és un Fred Astaire.
I va de balls i verbenes:
Al pregó de Capdepera, s'Amparito fa miracles. Que la pregonera balli amb el primer que trobi, bé. A més, en Pau el trobarem aviat dins la sopa. 
Però més rar (tampoc tant, diu n'Antònia) és verue na Bover amb en Pillu sota la mirada condescendent i divertida del batle.
El batle ja havia fet la seva feina amb Els que ningu vol. Aquí el teniu, devora en Suso, que va d'aquestes suertes.
Del Batle, per acabar de despatxar-lo, tenim aquesta foto. Relaxat? No!, va sobrat!
I quan vos dic que s'Amparito i es Tomeu, tomeu desperten passions, creis-me. Si no, mirau aquesta doneta amb quina força cantava. 
Si ho voleu veure de veres, mirau el vídeo, està a primera fila, i en acabar s'Amparito, minut 2:30, observau:
Perquè llavors no diguin que som una colla destructiva, jo diria que o bé fessin un concurs sols per a les camisetes, o bé que prenguin exemple del Carme. Vaja diferència!, o no?
Reprenem les festes. Aquí, al menjar hi compareix el ca i el moix, duim una fam endarrarida que assusta. Mirau la coa a les cerveses i com no tocà voreres la patatilla.
Dues fotos ens han fet arribar dels marxosos de la verbena de Sant Bartomeu. Aquets dia es perdona tot i per això no reproduirem ni el que digueren ni el que diran.
Les coneixeu, o no?
I mirau com acabà tot. Sembla un camp després de la batalla.
- Més o manco -diu na Juanita- la berbena be es pot comparar amb una petita guerra. Qui s'engata més aviat, qui diu més dois, qui lliga més... O no?
Reciclar? Les papereres sempre són molt lluny, pensen els cubateros i cubateres!
Pero la parella oficial de les festes han estat aquets dos. Sempre plegadets. Ja els han batiat com a zipi y zape. Tot i que a na Bel li agrada més lo de Tip i Coll. Aqui estan, a la diana florejada. Quan els fan fotos i quan no. N'Antònia diu que li agradaria saber que es diuen, sempre xep-a-xep, fins i tot a conferències i concerts.
És un incert que la relació acabi bé! Al temps!
Llavors, tot jus acabades les festes (no acabaran mai?) tothom a fer coa a en Serra, pel colesterol...
No tenim remei!
Més coses, mirau tots els pares del ball de bot aferradets a l'escenari. Que no poden seure, com la resta del món? Que tenen por que el seu fill caigui del cadafal? Que no veuen que els posen nirviosos? O és que tots són curts de vista? Ja ho val!
Lo de la nit de foc, no entenc res. Vaig veure els vídeos i vaig al.lucinar, llavors em diuen que massa llarg, que poc intens... Això passa per canviar allò que va bé. Ja se sap: qui barata, es cap se grata! Les fotos que he rebut semblen d'una concetració dela kale borroka. O no?
Ara na Fina no pot donar passada que es fes un tancat per als vells, com si fos un galliner, aquella nit a la Plaça des Sitjar. Tanmateix al correfoc ja no hi havia ningú. I es va tudar la millor plaça del poble. O no?
No vull fer massa cas a les crítiques de cada un dels actes de les festes. Motius n'hi ha, però no es pot ser tan aspriu!, no acabaríem mai. Esper que ho facin els "oficials" del Cap Vermell. Però en lo de la nit de foc els de la plaça de l'Orient anaven més cremats que un misto (o que un dimoni).
Per acabar i no deixar-ho per un altra dia, quatre fotos disperses:
El cotxe de la policia al gual de minusvàlids. Lleig!
Na Xisca, com sempre, diu que en lloc de donar llum donen fum. O no?
Na Maria Orts, el dia del jazz a Cala Rajada ja la varen veure, sense el nin, és clar. L'emoció del part el contava a tothom, més d'un li va fer un psssssssssssss!
En Pep Medina, a la residència, provava les cadires. Tranquil, Pep, encara et queda un raig d'anys per anar-hi! Ja les hauran canviades. O no?
I per acabar, n'Abril, la xixi, com li diuen per l'Ajuntament, perquè quan hi era sols deia "porque me sale del chichi".
Doncs això! Assenyalant amb el dit, cosa que mai es fa, i menys davant una càmera, la regidora 18 demanava per a què era la foto. Laura, no s'ha de ser tan ingènua. O no?
Un dia vos parlaré d'ella i de les truculentes relacions que m'han dit que hi ha per l'obertura de la piscina. Això té brou!
Ai!, em pensava no acabar mai!
Bon profit! i si voleu res, ja ho sabeu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.