Imprimeix
Categoria: Viatges
Vist: 3893
De Rodellar a Alquèzar


 

Dia 1 d’abril

4a Etapa. Ruta circular a Rodellar, passant per Otin i el barranc del Mascún.

Sortírem a les 9,30 de Las Almunias. Ens acompanyaren des de l’hotel per a evitar el tram de carretera a Rodellar (4 km).

A Rodellar iniciàrem la ruta amb una preciosa baixada cap el llit del riu, seguint les indicacions d’Otin/Losa Mora. La baixada va ser molt ràpida i al llit del riu ens trobàvem envoltats de grans parets, paradís dels escaladors.





El camí ens obligà a travessar el riu per damunt les pedres un parell de vegades.  En pocs minuts trobàrem un brollador d’aigua que surt de les roques ( font del Mascún), darrere un gran pont de roca anomenat “El dofí”.







Passada la font, a la banda esquerra del riu arranca un sender que puja decididament, és el camí de la Garganta. La pujada és continuada i ràpidament  guanyàrem alçada i les vistes de cada vegada eren més boniques. Avançàvem enmig de cingles i parets verticals.



Aproximadament després d’una hora i mitja de la sortida arribarem a una zona plana, primer encaixonada entre parets i poc desprès a una zona ampla sempre en direcció a Otin. Érem a la part més alta del recorregut, concretament al “Dolmen de la Losa Mora”, on ens aturàrem a fer-nos les fotos de rigor, berenar i gaudir de les magnifiques vistes amb els Pirineus al fons.

Continuàrem pel camí, ara ample i planer, fins unes cases (refugi de Norbert Nieto) que pertanyen a les afores d’una altre poble abandonat: Otín. Voltàrem per les runes i ascendiren cap el barri de l’església, situat a un turó. L’església també esta mig esbucada; just, just manté les parets exteriors, mentre que a l’interior hi ha restes de pintures. Baixàrem del turó pel camí en direcció Rodellar-Mascun i entrarem en una casa mig esbucada però que tenia elements  arquitectònics interessants com ara escales de pedra, bòvedes, portal, finestrals...





Deixàrem el poble i entràrem a la zona d’antics cultius, ara abandonats. En direcció al riu trobàrem uns roures molt grans i pensàrem que era el lloc ideal per a dinar.

De bell nou en ruta iniciàrem el tram potser més espectacular del recorregut: la Costera d’Otin. Es tracta d’un descens molt pronunciat amb vistes  excel·lents, entre cingles, agulles, punts de roca... Realment una baixada preciosa, però que castiga els genolls.







Arribats al llit del riu ens endinsàrem el que poguérem (el riu duia molta d’aigua) en direcció a la Cuca. Haguérem de desistir i tornar enrere cap a les finestres del Mascun i les surgències. Durant la pujada a Rodellar poguérem veure les acrobàcies dels escaladors, pujant per vies d’escalada molt dificultoses.



A Rodellar vam ver una cevesseta i uns decidírem cridar a l’hotel i tornar en cotxe i altre fer el camí de Pedruel, que duu a Las Almunias. El camí arranca devora l’esglèsia i el primer tram és una baixada molt aèria fins el preciós pont de Coda o pont de Las Cabras.



Des d’aquí, el camí, voreja el riu, primer a certa alçada pel marge esquerre i després (una vegada passat el pont romànic de Pedruel) per la banda dreta.



Aquest darrer tram és planer i voreja el riu entre sembrats fins arribar a la carretera asfaltada que du a La Almunias. El trajecte val la pena, dura poc menys d’una hora ( a bon ritme) i el paisatge és molt interessant.

 




Dia 2 d’abril

5a etapa. De Las Almunias a Alquèzar

De bon matí ens venen a cercar i així evitàrem un altre tram de carretera i la pujada del coll de Las Almúnias. A dalt de tot (bancs i panell informatiu) començàrem a baixar en direcció a los Obscuros del Balces.



La baixada va per un sender entre pins fins arribar al llit del Balces, que travessàrem per un pont de ferro ben curiós, som al tranco de Las Olas.



Des del pont el camí, molt marcat, ens dugué al pont de Las Brujas que travessa el barranc de Cantrecho. El pont és nou, però devora esta l’antic i fa una mica de por.



Seguint el camí, ara en pujada, arribàrem a un altre coll, el mirador de Las Capillas o Palomeras (allà anaven a cercar tudons) des d’on se veuen unes agulles de roca que sobresurten del bosc.



El camí continua alternant zones de sense vegetació amb trams de bosc. Feia calor. Travessarem el paratge conegut com Corral Nuevo en direcció a Radiquero. Abans d’arribar al coll dinàrem a l’obra d’una gran alzina.



Descansats continuàrem la curta pujada que ens quedava i passarem un camp amb una alzina espectacular enmig. Abans de baixar cap  Radiquero passàrem per l’ermita de la verge de la Uña i camps de ametlers i oliveres. Prop del poble agafaren el desviament cap a l’ermita de Santa Àgueda i en uns 20 munits enfilàrem la pujada a Radiquero per carretera.





Travessàrem el poble pel carrer principal i passada l’església arranca una pista ampla i ascendent (se veia molt llarga), i cap Alquèzar manca gent.





La pujada ens resultà molt feixuga per la calor i la manca d’ombra. Arribats a un coll el camí comença a baixar, passant per l’ermita de San Gregorio fins Alquèzar.





Al darrer tram férem totes  les dreceres que trobàrem. Des del camí s’observa una magnífica vista del poble. Frissàvem per arribar, ja que volíem arribar d’hora per a visitar la Colegiata. Per cert resultà una visita guiada molt interessant, amb un bon guia. El claustre, les pintures, el petit museu, els capitels... valen la pena veure’ls.







Com a penes havíem aturat, en acabar la visita ens aturaren a una terrassa “amb vistes” a fer un cafè. Els llevàrem l’idea (que dúiem) de fer les passarel·les del Vero, deixant-les pel demà.

Cada un anà al seu cau (l’hotel Villa d’Alquèzar i l’Alberg-Escola), dutxa, canvi de roba i abans de sopar les compres i un volt pel poble. El sopar al Mesón del Vero: excel·lent, una altra vegada.

 

Dia 3 d’abril

Ruta circular passant per Asque.

Com el primer dia partírem cap el coll de San Lucas, el pont de Villacantal i el barranc de Lumus. En aquest barranc agafàrem el camí que surt cap a la dreta (en direcció contrària del dia d’inici de ruta), en direcció a Asque.





Deixàrem el barranc per un camí ample però amb forta pendent. A dalt trobàrem l’indicador d’Abrigo de Ragacens.





Bones vistes. Des d’aquí el camí baixa suaument entre oliveres i ametlers arribant a Asque, un petit poble que travessàrem continuant la baixada cap el pont del Diable deixant de banda la font i els rentadors. El pont del Diable salva el barranc del Fornocal, un estret rierol entre penyes. Des del pont només ens quedava una pujada fins el poble de Colungo.







Férem una volta pel poble amb algunes cases amb escut destacables. Sentíem molt de trull, va resultar que el bisbe era de visita.





 Tornàrem cap a Asque pel pont del diable ( amb la baixada i pujada corresponent) i en el poble agafaren la ruta cap Alquèzar pel pont de Fontebaños. 





El primer tram planer i després amb un parell de revolts arribàrem al llit del Vero. Allà vora el riu i sota el pont ens aturàrem a dinar. El lloc immillorable, el riu que baixava ben cabalós, els cingle del barrant, Alquèzar a dalt...



Dinats, passejàrem vora el molí d’aigua, començàrem al pujada cap Alquèzar i a mig camí trobàrem la senyalització cap a les passarel·les del Vero. Realment és un itinerari espectacular penjat de les parets del cingle, aprofitant restes d’un antic camí i la instal·lació de passarel·les metàl·liques amb escales i replans. En acabar les passarel·les hi ha una bona pujada cap el poble, arribant just sota la Colegiata.







Ens acomiadàrem d’Alquèzar amb una cerveseta i agafàrem el cotxe cap a Barcelona. Arribàrem d’hora, sense gaire entrebancs, així que poguérem passejar un parell d’hores pel casc antic de Barcelona. Sortida de Barcelona i arribada a Mallorca ben puntual, gairebé directes cap a la feina.



Aquesta ruta la vam fer Esperança Llabrès Joan Palerm, Elisenda Boix, Pep Garcia i Paco Galian. Comptàrem amb el suport de Vertientes.
Pasqua de 2016