Tancant el cercle i de tornada a casa
Refugi d’Araing (1965 m) – Coll d’Araig (222 m) – Portilhon d’Albi – Coth de Maubèrne (2468 m ) – Cloth de Montliu (2470 m) – Bac des Cardigassos – Montgarrí
Temps: 8-9 hores
Desnivell +872 m i –1072 m
Per ventura és l’etapa més impressionant, dóna la sensació de trobat-te tostemps a l’alta muntanya, més salvatge i inhòspita, amb l’atractiu (?) de la neu. A les 7'30 ja caminàvem, desfent el camí fins al coll d’Araing.
Primer baixàrem fins al llac i després pujàrem el coll, tot en menys d’una hora. Al coll trobàrem les indicacions i poguérem admirar els panoràmiques sense boira. 
Des del coll ascendírem a poc a poc cap al Portilhon d’Albi, primer per la carena i després girant cap al vessant est de la muntanya, travessant unes glaceres gairebé planes i fent un parell de revolts pronunciats que ens feren guanyar alçada.
L’itinerari puja decididament per tal d'assolir el llom que ve del Mail de Luzec (2390 m) i després es manté a nivell, mentre travessa la part baixa de la conca del riu Albi. El paratge és fabulós, envoltat de pics nevats i praderies insolentment verdes. Passàrem sobre el llac d’Albi (esquerra) i enfilàrem la tartera (gelera) del Portilhon d’Albi en diagonal, marcant molt les petjades i clavant fortament els pals. 
Anàvem molt a poc a poc, férem una diagonal ascendent cap l’esquerra de la rampa de neu i enfilàrem una encletxa rocallosa que ens semblava prou fàcil. No tinguérem gaire dificultats i en poc temps érem a dalt del coll. 
Férem les quatre fotografies pertinents i seguírem la ruta marcada de groc.
Ja en territori català, passàrem per la vorera dreta d’un petit llac (estanyet d’Albi) i creuàrem un rierol, per a descendir i travessar la vessant sud-est del Tuc dera Serra Nauta.
Al fons vèiem una preciosa vall amb un llac ple de blocs de gel (Estanh Long de Liat). El camí es creua amb el que ve del Pòrt de l’Horqueta (el camí alternatiu del qual parlava el guia del refugi d’Araing). No ens havíem de desviar, havíem de seguir per l’esquerra. Des del creuer començàrem una remuntada cap al SSE (aquesta zona es diu Pales de Liat) que ens dugué als Estanhets de Maubèrne (2350 m). En els prats començaven a sortir els primers narcisos. 
Poc abans d’arribar, ens aturàrem a berenar. Sense deixar les marques vàrem arribar a un collet a la capçalera de la vall i després a la bifurcació al sud del Tuc de Maubèrne (2530 m). En aquest punt les marques canvien de color, i nosaltres en seguírem unes de grogues que ens dugueren al Coll de Maubèrne, després de passar per una zona amb roques soltes, amb certa dificultat per la humitat.
Des d’aquell punt, la baixada és molt forta, per les pales de Montoliu, fins al preciós llac del mateix nom (2340 m). No poguérem resistir la temptació i decidírem quedar a dinar al seu costat. Ens llevàrem les botes i ens tombàrem a l'herba, mirant el paisatge encisador. 
Descansats i amb la panxa plena (és un dir!), iniciàrem la pujada del coll de Montoliu (2470 m) per un camí ample. Des del coll es veia la vall que havíem de travessar, en direcció SW. El camí anava serpentejant diverses vegades. Entre praderes i tarteres, travessàrem un petit barranc pel marge esquerre i enfilàrem una llarga baixada pel vessant nord del Serrat de Cardigassos ( Bac des Cardigassos) fins arribar a l’Arriu de Vernatar (2100 m). La baixada se féu llarga, tot travessant un parell de rierols que queien en cascades de gran bellesa. 
Arribats a l'Arriu Vernatar, el travessàrem, llançant un parell de troncs i fent equilibris.
Travessat el riu, seguírem pel marge dret, per un bon camí que ens dugué a un rierol que també haguérem de travessar com poguérem, i arribàrem a l'Arriu deth Horcalh (1780 m) i a un segon rierol que calia passar per una pasarel·la que no hi era, per tant ens tocà llevar-nos les botes i creuar amb l’aigua pels genolls.
Des d’aquí el camí esdevingué una baixada tranquil·la, entre un bosc de pins, que ens dugué a un antic corral reformat i a una pista ampla que seguírem cap a l’esquerra, pista que al seu torn en dugué al refugi d’Amics de Montgarri, tancant el cercle.
A l’arribada a Montgarri visitàrem l’església i férem una cervesa artesana, tot celebrant l’aniversari d’en Joan. Parlàrem amb els guies per a comentar com es trobava el camí i recollírem les noves camisetes i plànols. De fet, una de les millores que volíem proposar (assenyalar els canvis de colors de les marques, especialment a la darrera etapa) ja es troba inclosa en la nova edició.
Ben contents per haver acabat la ruta del dia, que havíem fet en 9 hores, decidírem partir i avançar un poc de camí i dormir a Pont de Suert.
Xino-xano, partírem i en arribar cercàrem lloc per dormir. Justament, feien una triatló i tots els hostals de la carretera estaven ocupats. A la fi en trobàrem un de barat i a més ens donaren sopar (bo i abundant).
Avui toca una bona volta nocturna.
Dia 6 de juliol. De tornada a casa...
Pont de Suert a Reus.
Com no podíem evitar, ens aixecàrem prest i decidírem anar a fer el desdejuni a la Pobla de Segur (amb la triatló es tancaven els carrers del poble i calia fugir aviat). La Pobla estava preparant la festa del raid i tothom anava amb vestits típics per a l’ocasió. Férem els cafès i a un forn compràrem menjua.
Partírem cap a Balaguer a visitar el castell. Així que deixàrem el cotxe a la plaça major i pujàrem per la porta del Fred cap a la murada i l’església. En arribar escoltàrem la repicada de campanes. De tornada ens aturàrem a fer una cervesa a les voltes de la plaça. 
Decidírem anar a dinar a Montblanc. Justa la fusta, resulta que hi havia festa, trobada de sardanes a la plaça de l’Ajuntament, i mercadet. Dinàrem a la mateixa plaça amb la música de la cobla de fons. Després de fer un volt per les murades, carrerons, l’església i el pont medieval, tornàrem al cotxe i cap a Reus manca gent!
La sortida de l’avió va ser ben puntual i l’arribada a Palma també. El pare d’en Tomeu ens esperava i ens dugué a casa. Fi del trajecte. Com de cada viatge tornàrem amb el sarró ple de records, sensacions i experiències.
Cala Rajada es trobava en plenes festes del Carme.
Caram, que bé que ho hem passat! Ah que sí, companys?
Més informació del Pass’Aran
www.passaran.com
Imatges de la flora pirenenca
