Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 2775

Les Cranques Reumàtiques a Els Clots Carbons i el pas de s’Argentó



15 de gener de 2012

 Aquesta excursió transcorre al vessant nord del Puig Major. L’inici és a la Plataforma del Funicular (quilòmetre 2,1 de la carretera PMV-2141 de Sa Calobra) i arranca cap el camí dels Cingles del qual haurem de sortir per iniciar una ruta circular  que baixa cap el torrent del Gorg dels Diners per tornar al mateix camí més envant. Però anem per parts.



Els catorze caminaires varem sortir de Capdepera a les 8 del matí i férem l’aproximació a l’inici de l’excursió amb cotxes particulars. Arribats a la plataforma del Funicular (les restes d’un vell projecte que havia de construir un funicular per a pujar al Puig Major) deixàrem els cotxe i iniciàrem la ruta fent una pujada, d’una mitja hora, fins el coll des Porxo Esbucat. Una vegada travessat aquest coll situat a la base de la Serra de Na Rius, s’obre una ampla panoràmica de la vessant nord del Puig Major (amb la Coma Fosca i el Morro d’en Pelut) En aquest punt s’hi troben les runes de l’antiga possessió dels Colls.



Passat el portell el camí continua en sentit descendent. Poc després trobàrem uns pins on ens aturàrem a berenar. Els dia estava ennigulat i la visibilitat no era gaire bona, a més feia una mica de fred, per tant l’aturada no va ser massa llarga.



Amb la panxa plena van continuar la caminada fins arribar (uns minuts més tard) a un grup d’alzines on van trobar (havíem de trobar) la desviació marcada amb una gran fita. El fet és que no varem endevinar bé la sortida i voltaren una mica fins trobar el camí fitat que ens dugué a un coll situat a la dreta (prou evident).





Des del coll comença un camí de pedra,  que en diversos trams esta envaït per la vegetació. Afortunadament tot l’itinerari es troba fitat i la ruta se pot seguir per intuïció fins els Clots Carbons. Aquest bocí de camí és molt bonic, amb molt bones vistes sobre la Calobra (la costa i la carretera) i un traçat molt interessant.


L’itinerari és descendent fins arribar als Clots Carbons. Els Clots Carbons són dos replans  rodons plens de càrritx i bruc,de gran diàmetre, situats enmig d’un terreny rocós típicament càrstics situats a l’esquerra del camí.
El primer Clot Carbó el travessàrem cap a l’esquerra i en pocs minuts arribàrem al segon que també varem  travessar tot cercant una fita que ens va indicar la pujada a un collet, mitjançant un camí rocallós i aspre. Hem de seguir el caminoi amb l’ajuda de les fites, primer pujant  fins  arribar a un punt on es veu la coma del Bini, el llit del torrent i els cingles on es troba el pas de s’Argentó. Des d’aquest punt començàrem la baixada cap el llit del torrent dels Gorg dels Diners. Sense camí i seguint les fites la baixada és fa ràpidament evitant  un roquissar. Afortunadament (també hi ha el bon quefer del guia) arribàrem al punt del jaç correcte. 



Mirant al puig Major (cap el sud) tenim el torrent situat a la nostra dreta, al davant un cingle inexpugnable i a l’esquerra una forta pendent de càrritx entre pinars. Cap aquí hem de prendre,i així ho férem. La pujada és  aspra i llenegadissa, tanta sort del càrritx , i així com pujàvem l’itinerai se’ns va fent més evident. En veure una gran roca amb un forat, molt espectacular, ens confirmà la ruta . De fet, una mica més amunt, se veu clarament el pas de s’Argentó com la ruta més evident per avançar.



 Assolírem un petit collet des d’on comença el pas pròpiament dit, és a dir un marge penjat de la paret que acaba en un portell. Des de dalt , una vegada travessat el portell, cal seguir un itinerari (que no camí) assenyalat per punts vermells i fites, per bé que haguérem d’anar ulls vius ja que sembla que les indicacions estan fetes per baixar(nosaltres pujàvem) pel pas i travessàvem un caos de roques típiques del terreny càrstic. Enmig del camí, damunt una pedra que oferia una panoràmica molt bona ens aturàrem a fer la foto de grup.



Des d’aquí el camí va resultar més suau , llevat de qualque petit desnivell, fins travessar una zona de grans blocs de pedara que ens dugué a un camp conreat des del qual se veu el camí dels Cingles. Vorejàrem el camp per l’esquera (es troba tancat de reixeta) i a un roquissar de conglomerat, ens aturàrem a dinar. De fet cercàvem el sol que despuntava entre la persistent boirina que ens acompanyà tota l’excursió.



Després del dinar ja ens quedava poc camí per fer. En un minuts arribàrem al camí dels Cingles prop de sa Font de Sa Bauma, que seguírem de tornada als cotxes. El camí resultà suau i evident. Un còmode passeig, vaja.



Davant els comentaris que s’havia feta curta, l’excursió, férem la proposta de pujar Sa Coma Fosca... evidentment la proposta no prosperà.
Després de passar pel grup d’alzines (des d’on havíem deixat el camí unes hores abans) férem una breu pujada fins el coll del Porxo Esbucat i la devallada cap als cotxes. 



 Després dels estiraments, i unes rialles, partírem de tornada cap a Capdepera, això sí amb aturada al Col de Sa Batalla per a fer un merescut cafetó. A Capdepera teníem una convocatòria, la picarolada que marca l'inici de les festes de Sant Antoni.