Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 426
La Serra de Cornavaques és un conjunt de petites muntanyes amb el punt més alt situat al puig de Cornavaques de 548 metres. Malgrat tenir una alçada no gaire significativa ofereix unes panoràmiques excepcionals.


 

La ruta comença al pàrquing de Cala Sant Vicenç pel Camí dels Presos o  de Ses Coves Blanques, un camí construït per presoners republicans (un pic acabada la Guerra Civil) amb la finalitat d’instal·lar bateries defensives que mai s’arribaren a activar. Això sí, a la zona de Ses Coves Blanques, va quedar una sèrie de túnels i forats.

Just començar el camí, ample i còmode, hi ha un panell informatiu i poc després trobàrem una barrera metàl·lica amb un pas al costat.  En aquest punt hi ha un monument recordatori dels presos.

Com hem dit el camí és ample amb un murs de contenció molt ben fets i puja suaument.





Després d’un parell de revolts, sempre amb la presència de la serra del Cavall Bernat, arribaren a un turonet, on es troben els forats on s’havien d’instal·lar les bateries. Aquí decidírem aturar a berenar.



A partir d’aquest punt el camí es transforma en un estret caminoi amb moltes fites. Alternant trams planers amb pujades bastant aspres.

Poc a poc guanyaven alçada, passant vora el Puig de s’Àguila (214 metres) i enfilant el camí cap el puig de La Mola. Prop dels penya-segats de la costa en aturaren a veure la Vall de Ternelles, amb el castell del Rei, Cala Castell i Punta de Sa Galera, aquí la foto era gairebé obligada.



El camí tornà feixuc i empinat.

Alguns decidírem cercar el pas dels Pescadors, just per saber la seva localització. Després tornàrem a refer el grup poc abans d’arribar a la base de La Mola on una part del grup decidí quedar a dinar.



Un altre grup seguí per la base del cingle en direcció al Puig de Cornavaques que ja es divisava davant nostre. Després d’un tram planer però incòmode, arribàrem a un coll i iniciàrem la pujada per una pendent ben pronunciada.

Arribàrem al cim per grups. La vista era veritablement espectacular sobre el castell del Rei, Cala Castell, Cala Estremer i Punta de sa Galera, per una banda, i per l’altra Cala Sant Vicenç i la Serra del Cavall Bernat. Dissortadament els núvols tapaven una bona part de la Serra de Tramuntana.

De baixada férem un mos ràpid i iniciàrem la baixada pel mateix itinerari de pujada. El camí seguia essent incòmode, però ja se sap que per baixar tots els sants ajuden, i  feren via.





El darrer tram, de tornada al camí de Ses Coves Blanques, resultà un suau descens fins els cotxes.



No desaprofitàrem l'ocasió per apropar-nos a la platja i fer un refresc a una terrassa abans de tornar a casa.





Plànol de la zona


El castell del Rei

Va ser usat pels romans com a fortificació de control i en l’època musulmana va ser lloc de resistència a les tropes de Jaume I que van conquerir l’illa de Mallorca al març de 1231.

L’episodi més destacat però és el de la resistència que oferí al 1343 i durant 3 mesos d’assedi, el darrer reducte de fidels al rei de Mallorca en Jaume III quan aquest ja havia perdut el seu regne i se l’havia annexionat la Corona Catalano-Aragonesa de Pere IV el Cerimoniós.

Castell del Rei, 1900

Actualment es troba molt deteriorat, tot i la reforma que es va fer a la torre de ponent. Disposava a la torre de llevant d’una porta d’evasió per un pas vertiginós pel cingle. En el seu interior estava constituït per una capella de tres cossos subjectats amb arcs ogivals la qual estava dedicada a Sant Gabriel, vàries cel·les d’estada, forn de pa, magatzem i aljubs.



Des del castell divisam un bucòlica panoràmica: cap a ponent Punta Beca i Cala Solleric i El Puig Gros de Ternelles; cap al nord els precipicis a sobre de la Cambra de la Senyora; al sud la Vall de Ternelles amb la Serra de la Font i la cuculla de Fartàritx al fons; a llevant Cala Castell delimitada per Punta Topina i Punta Galera, el Colomer, la Talaia d’Albercutx i la serralada de Formentor.