Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1438
"Jo gairebé vaig néixer en el cinema, bé sense el gairebé"

"La pandèmia ha capolat el cinema de mala manera"

"Al cinema l'han mort moltes vegades".


"Si em diuen en el 2012 que tindríem més de 8.000 espectadors en un any (va ser l'any 2018) no m'ho creuria , "ni de conya!", que a Capdepera tindríem pel·lícules amb més de 700 o 800 espectadors hagués dit que "de cap manera".






Sota un posat tranquil hi ha un gran gestor. En Jaume Melis ja fa catorze anys que gestiona el cine a Capdepera. Amb més de cinquanta pel·lícules i més de vuit-mil espectadors cada any ,ha fet del cine a Capdepera un referent, no sols comarcal sinó que a nivell d'illa, sols gestionen més pel·lícules Palma i Manacor. En Jaume du en cine a la sang, en ve d'una nissaga i ell, a més, ha aconseguit fer-ho rendible i que els guanys reverteixin en el mateix teatre. Una mosta implacable d'altruïsme. Renovarà la concesió? En parlam...


- Jaume, quin temps fa que gestiones el cinema de Capdepera?
- Directament des del 2007, perquè abans ho gestionava l'Ajuntament malgrat que nosaltres dúiem la programació. En el 2012 hi va haver el concurs i des del 2013 ho vam agafar íntegrament nosaltres, érem els titulars de la sala.

- Tu vens d'una nissaga, d'una família que ha viscut de prop el cinema...
- Jo gairebé vaig néixer en el cinema, bé sense el gairebé. Quan mon pare va començar a dur el cinema jo ni havia nascut. Es pot dir que gairebé vaig néixer dins el cinema, em duien en un bres al cinema cada cap de setmana. Ho he mamat tota la meva vida i fins a l'any 2002, quan va tancar el JUVA. Jo estava molt implicat en la vida del cinema, jo feia d'operador i ajudava en el que fes falta. Estava a la taquilla o feia d'operador, quan es muntaven els "rollos" de 35 mil·límetres, quan era el cinema autèntic perquè ara s'ha desvirtuat un poc amb el tem digital.

- Què ha canviat el cinema fa 20 o 30 anys al d'ara?
- Tecnològicament xerrant no té res a veure. Abans et venien rotllos de pel·lícula fotoquímica i els havies de muntar i aferrar uns amb els altres, havies d'estar a l'espera de la disponibilitat d'aquests rotllos... Una pel·lícula podia tenir 8 quilòmetres de pel·lícula... una brutalitat! S'enrotllava en les bobines i anaves passant, enganxant una bobina darrera l'altra. Tot això per un tema mediambiental i d'evolució tecnològica. Penseu que 8 quilòmetres de pel·lícula fotoquímica cada còpia i de cada pel·lícula a Espanya es feien entre 200 i 600 còpies, i una vegada passada la seva època era material que s'havia de destruir.
Pel que fa a l'evolució tecnològica, els projectors van començar a millorar en qualitat fins que va arribar a un nivell en què la qualitat d'un projector digital era similar al de pel·lícula fotoquímica, i ara ja és superior. I amb el tema del so va ser millor tot d'una. Abans la part sonora consistia a llegir dues bandes que de vegades es desgastaven i sentíem renous rars ... En el tema del so era infinitament millor el projector digital que l'anterior.
Les distribuïdores van apostar per aquest camí. A Capdepera en un primer moment teníem el projector de 12 mil·límetres que vam poder dur de Cala Rajada, però va arribar un moment en què no hi havia pel·lícules i vam haver de canviar si o sí. Va ser quan es va fer el concurs públic, el 2012. Una època de crisi i tot era reduir despeses a la mala i l'única forma de sortir és que algú assumís la despesa de comprar el nou projector i a canvi d'aquesta concessió a deu anys ho vam assumir nosaltres, bé mon pare amb tota la família. I aquí estam, encara ens queda un any i mig de concessió i després ja ho veurem.

- Això és la part tècnica, la producció també ha canviat?
- Tecnològicament sí. Temes de programació informàtica, crear virtualment personatges... Tot això hi ha hagut un boom brutal. De continguts, però cada un té la seva versió. Es diu que el cinema d'abans era molt millor, no era necessari tant d'artifici, es contava més la història, es mirava més la interpretació i els personatges, etc. Avui en dia, és veritat que mires la cartellera i veus Spiderman-3, No-sé-què-4... sembla que el tema de la creativitat ha caigut. El cert és que es fan pel·lícules bones, pot ser no tantes com es feien abans, i a manca d'idees han de recórrer als remakes i altres tipus de pel·lícules més "comercials".
El que he dit, pens que cada any es fan pel·lícules bones, però també es fan en funció del que vol el públic. Hi ha un públic juvenil que cerca pel·lícules de superherois i abans no existia perquè tecnològicament no es podien fer.

- Després de tant de temps de pandèmia... us heu recuperat?
- No. La pandèmia ha capolat el cinema de mala manera. Durant els confinaments, quan es van tancar els cinemes com es va tancar gairebé tot, i després la recuperació ha estat molt, molt lenta. Estam parlant que ara, encara que no ha acabat la pandèmia, a un 60% d'afluència de públic a les sales respecte als mateixos mesos de fa dons anys. I li costa molt, de vegades sembla que comença a pujar i torna a baixar una mica... encara estam enfora de la recuperació.



- El teatre l'han mort moltes vegades... passa el mateix amb el cinema?

- També, també l'han mort mil vegades. El va matar l'VHS quan va sortir, els videoclubs, els CD, el canal satèl·lit digital... Abans amb l'VHS la qualitat que donava el cinema era superior, ara amb les noves pantalles LED domèstiques la resolució és molt millor i no es pot dir que la resolució del cinema sigui millor que les de ca teva. També ha sortit el nou fenomen de Neflix, HBO... i plataformes d'aquest tipus que han ajudat moltíssim. Algunes ja fan pel·lícules i productes propis que no passen pels circuits de cinema, que abans si passaven. Neflix i les altres plataformes han estat uns dels grans beneficiats de la pandèmia, mai havien tingut tants d'abonats... hi ha gent que et diu "jo abans venia molt al cine, però la meva filla m'ha donat les claus de Neflix i mir les pel·lícules al sofà tranquil·lament. Em costa molt aixecar-me i anar al cine". És una opinió i poc es pot fer.
Com deis, el cinema l'han mort diverses vegades i crec que encara el "mataran" un parell de vegades més. Esperem que no sigui definitivament! Ara bé, crec que la nova situació passarà factura. La població més afectada és la de 50-60 anys i per amunt que en el cinema encara no s'ha recuperat.

- Curiosament, pensaven el contrari, que aquest sector de població que ja tenia l'hàbit d'anar al cinema es recuperaria abans...
- La gent major recupera aquest hàbit, però realment la gent que va al cinema és la gent jove. Les pel·lícules que funcionen són les de nins i joves. La gent major per un tema de respecte, o por o el que sigui encara li costa anar al cinema. Que estic segur que tornarà.
Realment el sector de població que segueix més les sèries, plataformes digitals i fan descàrregues il·legals de pel·lícules són més els joves que la gent major. Esperem que el públic d'aquest sector a partir del 50 es recuperi perquè era el que millor funcionava a Capdepera.

- Quantes pel·lícules programes a Capdepera cada any?
- Moltes, cinquanta i busques. Gairebé una per setmana. El concurs públic que va fer l'ajuntament n'exigia un mínim de 18 pel·lícules anuals, tot el que és fes a partir de les 18 era a compte nostre. Nosaltres com som molt friquis, en lloc de limitar-nos al que diu el contracte tripliquem el nombre de pel·lícules que ens exigeixen. De fet, sempre que hi ha un forat en la programació del Teatre de Capdepera ficam una pel·lícula i com la gent (i això ho feim per la gent) està agraïda i ens fan comentaris encoratjadors tiram endavant. Amb això de la cultura la majoria de gent és amateur, hi ha alguns professionals és clar, i si no ho fas perquè t'agrada no ho faries.

- S'ha de dir que el cinema de Capdepera és conegut per tota la comarca. Som líders en públic, nombre de pel·lícules, novetats...
- No vull pecar d'immodest, però la programació que fa el teatre de Capdepera no la fa cap teatre, no de la Comarca de Llevant si no pot ser de totes les Illes Balears. Ni en quantitat ni en lo prest que s'estrenen les pel·lícules a Capdepera. Aquí hem estrenat novetats, sense anar més enfora vàrem estrenar "Encanto" a nivell nacional, i s'estrenava el mateix dia aquí que a Madrid i Barcelona. Això és complicat, has de batallar amb les distribuïdores i du la seva feina, però ho feim amb molt de gust. Estam duplicant i inclús triplicant el nombre de pel·lícules que feim respecte al següent cinema de poble que fa més pel·lícules a Mallorca i les Balears.

- Vosaltres sou una associació cultural, aquesta dinàmica seria possible com una empresa privada?
- Seria possible, com hi ha altres empreses que s'hi dediquen a això amb el doble de pressupost per part de l'Ajuntament. De fet, quan va haver-hi el concurs públic, em demanaven "Tu creus que vindran altres empreses a presentar-se en el concurs?" i jo els deia que no passessin pena perquè no hi ha ningú tan boig que per aquest pressupost s'arrisqui a venir per acceptar això, perquè seria una pèrdua constant. Jo si amb aquest pressupost hagués de fer una programació a Montuïri, amb les despeses de benzina ja no em sortirien els comptes , perquè l'oferta que vam presentar era per empatar, per cobrir les despeses previstes. Per sort el cinema des de l'any 2012 cap aquí (en general, no només a Capdepera) ha anat incrementant-se any rere anys, COVID a part. Com les pel·lícules funcionaven millor del que havíem previst i millor que els anys anteriors al 2012 (que va ser la base dels nostres càlculs) ens ha permès fer moltes més pel·lícules de les que teníem previstes inicialment.
El que nosaltres feim és que si hi ha un superàvit és reinvertir-lo en fer més cinema.

- Trobam que també s'ha de dir que gràcies al cinema s'han canviat les butaques i que l'associació ha aportat una quantitat important dels seus guanys...
- "Maldita l'hora" (rialles) ara ho explicaré. Canviar les butaques va costar devers 24.000 euros, que no són bromes, i vam arribar a un acord amb l'Ajuntament per pagar-lo al 50%. Hem de tenir en compte que al teatre es fan altres coses a part del cinema. Aquests 12.000 euros nostres van sorgir, com he dit perquè el cinema anava bé, molt bé aquells anys i vam poder un petit estalvi. Ja fèiem tot el cinema que podíem fer (no hi havia més setmanes lliures per poder programar) i com som associació sense ànim de lucre vam proposar aquesta millora en el Teatre. El canvi es va fer en el mes de desembre fa dos anys, la COVID va arribar en el mes de març i ens va agafar sense un "duro" perquè l'havíem invertit tot. La idea va ser boníssima i ens va sortir quadrat!
Ens hem trobat amb la pandèmia pelats.

- I com associació no teniu accés a les ajudes...
- Efectivament, ens hem quedat fora cap tipus d'ajudes pel fet de ser una associació.

- Un tema que volíem analitzar amb tu és la presència del català en el cinema de Capdepera...
- M'agrada la pregunta, perquè pot haver-hi gent que pugui pensar "Com és que no es fa més cinema en català en el teatre de Capdepera, tenint present que és un lloc públic i que s'hauria d'incentivar?". No és una qüestió personal i voldria que quedés clar.
No es programa en català principalment per diversos motius. El primer és que les còpies en català estan doblades per la Generalitat de Catalunya. La Generalitat com és l'única que paga els doblatges, perquè ni les Illes Balears ni València ho fan, usa les còpies sols per als cines de Catalunya, a més nosaltres a Balears no treballem amb les distribuïdores de Barcelona sinó de Madrid. Balears depèn de Madrid (València, Aragó i Catalunya té la subseu a Barcelona). Madrid no controla aquestes còpies i et diuen que no saben res d'aquestes còpies. Hi ha qualque petita distribuïdora que té qualque producte, una o dues pel·lícules a l'any i intentam aconseguir-les. Perquè si ens anem a grans distribuïdores (Universal, Disney, FOX...) et diuen que esperis que surti el BLU-Rai o que estiguin cansats d'usar les còpies de Catalunya mesos després. Ens és mol, molt difícil aconseguir pel·lícules en català. No és una qüestió nostra, si mires la cartellera de les Balears veuràs que en cap cinema hi ha programades pel·lícules en català.
A més, abans (i d'això tinc constància de l'època del JUVA) hi havia unes certes ajudes. A part que era possible aconseguir les pel·lícules, des del Govern de les Illes Balears hi havia ajudes perquè eren conscients que no ve el mateix públic que si fos en castellà rebies una ajuda, ara res.
Ara llevat Cine Ciutat i nosaltres, la majoria de cinemes són empreses que volen guanyar diners i si els és més fàcil amb pel·lícules en castellà perquè ho han de fer en català.

- Com valores l'experiència del cinema a Capdepera?
- L'experiència ha estat bona. No em puc queixar, la gent ha respost molt bé, hem arribat a unes quantitats brutals. A jo si em diuen en el 2012 que tindríem més de 8.000 espectadors en un any (va ser l'any 2018) no m'ho creuria , "ni de conya!", que a Capdepera tindríem pel·lícules amb més de 700 o 800 espectadors hagués dit que "de cap manera". La gent ha respost, la gent està contenta i a Capdepera ve al cine. Per això estic molt content, però com tot en aquesta vida té un preu, és una feina que desgasta i jo tinc la meva feina... Hi ha gent que em demana "AH! Tu a part del cine tens una altra feina?" i és al contrari "Jo tinc la meva feina i després el cine. Jo he de dedicar-me al cine mentre tu en el teu temps lliure vas al gimnàs, a fer bàsquet, a passejar o a córrer per la muntanya". Però aquesta és la meva afició, com d'altres tenen unes altres. D'això "desgraciadament" no es pot viure. Home si l'Ajuntament decidís pagar el triple per ventura s'hi podria, però no és el cas ni sembla que arribi per aquí.
Com en tot hi ha moment més estressants, més cansats, altre ho duc millor i ... es va tirant endavant. Sincerament, es fa el que es pot. Tot cansa, i també fa uns anys era més jove i ho duia molt millor que ara, podria dir que em costa un poc més.

- Tu quan programes, quins són els criteris que utilitzes taquilla, critiques... ?
- De tot un poc. Hi ha un pressupost que s'ha de complir. Em podria dedicar a fer cinema coreà o d'altre tipus i amb divuit pel·lícules esclovellar la programació, amb una mitja de cinc persones per sessió i ja està! Però no pots funcionar així. Em demanen com és que faig pel·lícules infantils, i els dic que haurien de donar les gràcies a les sessions infantils "per cada pel·lícula infantil puc programar dos per adults de qualitat durant l'any". Amb pel·lícules amb superàvit pots pagar les que no arribam a cobrir la despesa. I per descomptat hem de fer pel·lícules infantils perquè hem de fer perquè puguin gaudir del cinema, perquè és el seu dret i els agrada. Jo no som fan de Marvel, però farem Spiderman-3 i vindrà una gentada a veure-la l'amortitzarem be i amb el que sobra podrem dur altres pel·lícules.
Per sort meva, i de l'Ajuntament, jo venc de la branca d'estudis de formació econòmica i tinc clar que he de gestionar bé el pressupost... per això podem fer 50 títols amb un pressupost creat inicialment per 18. Jo tinc una partida mensual i d'acord amb els superàvits afegesc i vaig mirant. De vegades comanem bé de pressupost m'arrisc amb una pel·lícula o l'altra, si perd un poc paciència. Si vaig just he de dir que em sap greu i no puc entrar. La nostra feina no és guanyar doblers.

- Quins són els mesos de major afluència del cinema?
- Els mesos de major afluència són novembre, desembre... els mesos de fred principalment. De novembre a març funciona bé. Als mesos d'abril, maig i juny tinc una baixada important. El juliol i agost, per les vacances escolars, no solen ser mesos dolents, al contrari solen ser bastant bons. I setembre i octubre també són fluixets.

- Quan hi ha els grans esdeveniments cinematogràfics, com els Òscars o els Goya, influeixen?
- Si, si per descomptat. Nosaltres hem fet pel·lícules quan es va estrenar (per exemple "Dolor i glòria") i quan va guanyar els Goya la van tornar a fer i la segona funció de la "re-estrena" va venir el doble de gent que la primera quan es va estrenar. Els premis tenen molta repercussió i s'estrenen en mesos apropiats.


- Hi ha qui ens demana descomptes a famílies nombroses...
- Els descomptes en cine no es poden fer per un tema. Damunt el contracte del concurs surt un preu fitxat de 5 euros, una modificació d'aquest preu ha d'anar al plenari i s'ha d'aprovar perquè és una modificació dels termes del concurs. El que sí que podem fer i feim és el tema dels abonaments. Les famílies nombroses el que fan és comprar l'abonament que surt a 4 euros cada sessió.
Tampoc no ens deixen fer preus més baixos per les distribuïdores, se'ns tirarien damunt per competència deslleial amb els grans cines que cobren més car. Amb segons quins preus no ens servirien les pel·lícules, en aquest grans cines duen percentatge de taquilla i guanyen més doblers.
Així mateix, es considera l'espectacle més barat. El preu de cinc euros es troba molt a l'abast de la gent. Aquest cap de setmana he anat a Barcelona i el preu a un cinema del centre era de 9,50 euros per veure la mateixa pel·lícula que fèiem aquí. A Manacor i Palma hi ha altres preus però superiors, ben és cert que també hi ha abonament i el dia de l'espectador.
Si es torna a fer un altre concurs estaria bé incloure un dia de l'espectador o alguna cosa semblant, però bé ja veurem si es renova, si es torna a fer o si es decideix que no hi ha cine... serà una decisió del proper consistori.

- Anem a aspectes artístics, direcció o actors, què influeix més en una bona pel·lícula?
- Jo em decantaria més per la direcció. Crec que una pel·lícula ben dirigida és el que marca si serà bona o no. Hi ha pel·lícules d'actor poc conegudes i són genials, boníssimes. També es pot dir a l'inrevés, que independentment del director, els actors la treuen tots sols perquè són tan bons actors que ajuden molt. Evidentment, la combinació perfecta és un bon director amb un bon grup d'actors, està claríssim.
Però si m'he de decantar entre direcció i actors, jo dic direcció perquè és el qui realment fa el muntatge, estudia el guió i ho fa com ell vol, i els actors s'han d'adaptar al que vol el director.

- Quins actors i actrius i directors i directores t'agraden més?
- Uf, hi ha moltíssims! Començant pel cinema espanyol com a actors que m'agraden bastant Lluís Tossar i Antonio Latorre, els consider molt bons actors i ara mateix estan molt de moda i han guanyat una gran quantitat de premis. D'actrius em venen al cap Ana Castillo, que m'agrada molt, Penélope Cruz i Belén Cuesta. Penélope Cruz consider que ha millorat molt com actriu, per ventura té un clixé molt encasellat per la seva relació amb en Bardem, però crec que com a actriu és molt bona. I Belén Cuesta, igual que Ana Castillo, comencen ara, però a jo particularment m'agrada molt la feina que fan.
Dels directors espanyols, els que em venen al cap són en Amenábar i en Bayona; i de directores Isabel Coixet i Icíar Bollain. Com veis són tots actors i directors de cinema actuals, no me faig quaranta o cinquanta anys enrere.

- Alguna cosa a afegir?
- Uf m'heu demanat de tots els temes i no se m'ocorre res més. Bé demanar a la gent que s'animi a venir al teatre i al cinema, a totes les activitats culturals que s'organitzen. Voldria dir que els qui estam darrere ho feim amb la millor voluntat possible, que la gent perdi la por, que el Teatre de Capdepera és un espai segur, que compleixi les mesures de seguretat i protecció establertes. De fet, en dos anys de pandèmia amb els espais culturals oberts no s'ha pogut demostrar que un cinema hagi estat focus de contagi de cap infecció de COVID, en tota Espanya.

Ànim, aquí els esperam!