Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 738
"A les adolescents que vulguin dedicar-se al teatre les diria que somiessin fort i molt, que en aquesta vida sempre et penedeixes més del que has deixat de fer que d'allò que fas. Que tirin pel davant, pel camí dret... si s'han de penedir sempre hi seran a temps".

Si hi ha una tot terreny teatral a Capdepera, aquesta és Toti Fuster. L'any que ve farà 30 anys dalt dels escenaris quan, als quinze anys, la seva presència omplia d'energies qualsevol escena.
Ha interpretat, dirigit, format i organitzat teatre a Capdepera però des de fa tres anys s'ha significat professionalment tant en la interpretació com en la direcció o producció-distribució d'obres.
Un ampli bagatge que voldríem analitzar des dels inicis. Dia 1 estrena LLOP amb ES MUSSOL. Va molt enfeinada, de fet l'entrevista continuarà passat l'estrena. Som-hi!



- Com és la teva entrada al món del teatre i on neix el cuquet que t'apassionis pel teatre?

- La meva entrada en el món del teatre és de la mà d'Es Mussol. Record que vaig anar a veure una funció de "La filla del mar" d'Es Mussol i poc temps després en Toni Perelló es va posar en contacte amb jo i em va dir que hi havia un canvi d'etapa en la companyia i que volien fer una peça d'Eduardo de Filippo dirigida per Pep López i Catalina Sureda (que, en aquells temps, formaven part dels Capsigranys de Manacor) i em varen oferir participar-hi. Em va fascinar la idea perquè, en realitat crec que ja vaig néixer amb el cuquet. Des que era petitíssima anava tot lo dia disfressada per ca nostra, fent xous, performances..., totes les clientes de la botiga de ma mare em coneixien. Crec que tenia el cuquet de jugar aquesta mena de joc simbòlic en el qual podia ser altra persona i amb el temps vaig entendre que la millor manera de ser tothom era interpretar. El cuquet em ve de sèrie, no record un moment que digués "Pum, ara!", sempre ha estat així i la meva entrada al teatre va ser de la mà d'Es Mussol.

- Dels inicis què és allò que més et va marcar?
- No record res que em marcàs però sí que record el fet d'aprendre, perquè aquí no hi havia classes de teatre. Vaig aprendre l'ofici practicant ... Aprendre la disciplina, els assajos, els horaris, el fet que ets damunt l'escenari requereix un canvi de xip que demana concentració o l'estudi a casa. Em va marcar haver après fent teatre directament.

Pavelló nº 6 Es Mussol 2013

- Com va ser dirigir Mercè Sampietro?
- Dirigir a Mercè Sampietro ha estat una de les coses més fàcils que he fet. És que no t'estàs posant davant de qualcú al qui tu has d'ensenyar, o dir, o quasi apuntar res. És una persona amb tantíssima trajectòria, amb tant d'ofici que qualsevol cosa que tu li puguis dir, ella ja l'ha avançada en el seu cap. Per tant fer feina amb Mercè va ser sumar: sumar experiències, sumar trajectòries, sumar coneixements... Totes les aportacions que jo vaig fer ella les va acollir amb molta generositat. Jo vaig aprendre molt de les seves i per tant crec que Lítica amb na Mercè, però també amb na Margarita Rodríguez (la soprano), na Lucia Pietrelli (l'autora del text, i amb na Mavi i en Xisco (que són els productors d'Euroclàssics), va ser un projecte molt bell, molt bell , molt fàcil... tant de bo sempre em pogués trobar gent de la talla de Mercè Sampietro, tant a escala professional com humà, que va ser tot fàcil i enriquidor.


- Estau enllestint LLOP, una obra de Rafa Gallego... conta (fins on puguis)...com sorgeix el projecte... qui la dirigeix, aquest suport que ens demanareu a Cap Vermell i que ara s'ha convertit en un patrocini exclusiu de l'Ajuntament...
- Aquesta pregunta la contest malgrat que ja hi ha molta informació a les xarxes. LLOP és un text de Rafel Gallego, és un text breu (bé d'una durada mitjana, ni molt llarg ni molt curt) que ell va presentar en el torneig de dramatúrgia fa uns anys (crec que va ser a la cinquena edició). Jo havia escoltat el text, després el vaig poder llegir i vaig pensar que era una història bella per ser contada, per cert una història molt diferent de la que contarem ara perquè ha anat mutant i canviant. Una vegada que vàrem estrenar "Els que recorden" a Capdepera (un projecte d'Es Mussol amb textos de Rafel Gallego i Jaume Miró), va sorgir la possibilitat de fer LLOP. Era una obra de petit format que Es Mussol podia assolir perfectament. Una vegada que la idea pren forma i la companyia decideix que sí, que vol fer allò, van sorgir coses com per exemple que en Rafel té interès allunyar-se una mica del context històric en el qual havia plantejat la peça. És a dir treu-li context, treu-li ubicació i factors circumstancials, i deixar el text en un món una mica desubicat i intemporal. A partir d'aquí van passar moltes més coses, el text va evolucionant, el protagonista passa a ser una protagonista, en Rafel fa molta feina amb el text per situar-lo d'un món indeterminat i quasi distòpic, i contactàrem amb en Ramon Bonvehí (del qual jo havia vist algunes feines i és una persona a la qual seguia professionalment) i del que havien vist treballs amb uns resultats que ens atreien molt. Vam pensar que tenia un perfil molt adequat per dirigir aquesta peça. Contactàrem amb ell i anà bé.
I vam cercar finançament. Com a companyia anem intentant cercar totes les vies possibles, en aquest cas coproducció amb el Teatre Principal, subvencions... però vam pensar que era bon moment per acostar-nos a l'Ajuntament. Com a companyia sociocultural amb més de quaranta anys de trajectòria en el municipi no havíem anat mai a tocar la porta de l'Ajuntament per demanar cap mena d'ajut, i fa uns anys que feim un esforç molt gran per professionalitzar la companyia i era bo demanar a l'Ajuntament si volia col·laborar i de qualque manera apostar per la professionalització de les arts escèniques. El resultat va ser satisfactori i més del que esperàvem perquè l'Ajuntament, en aquest cas, batlia va voler assumir la producció exclusiva de l'espectacle. El resultat és que pots tirar endavant una feina que et permeti no precaritzar la gent que fa feina, no deixar les coses a mitges. Si la peça requereix un espai sonor poder-t'ho permetre, si la peça requereix un disseny escenogràfic i vestuari pensat per aquella ocasió poder-t'ho permetre... és a dir un acabat professional i digne més que res. A partir d'aquí la idea d'Es Mussol és formar un equip de professionals quilòmetre zero, professionals d'aquí, de Capdepera. Que han estat fent feina fora o fan feina fora i són artistes brillants. Parl de n'Antònia del Río, que és una artista que viu a Barcelona, fa unes instal·lacions meravelloses i fa feina a la Universitat Autònoma, a qui nosaltres teníem moltes ganes d'encarregar-li l'espai escènic. I pensam que ha encertat absolutament en la seva proposta. O de Beni Amorós que és tècnic de so i és la persona ideal per fer l'espai sonor que aquesta peça necessita. Llavors trobar-nos amb ells llegir el text junts, amb converses molt llargues sempre, entre intèrprets, direcció, escenografia, espai sonor i autoria s'ha anat trobant aquest món que posam damunt l'escenari amb LLOP. I ha estat una construcció col·lectiva, i això em pareix també molt interessant. Al cap i a la fi LLOP xerra d'una dona que s'ha d'amagar i queda amagada amb les visites puntuals de son pare i del seu germà. És una peça que xerra de por, que xerra d'amor, que xerra de repressió i que també xerra de les possibles maneres de ser lliure.

- Rafa Gallego és el dramaturg de moda a les Illes? Ja heu treballat amb ell,... quina relació teniu?
- No sé si és l'autor de moda. Moda és una paraula que em fa un poc de por. En tot cas sí que és una de les veus més importants, dramatúrgicament parlant, de les Illes Balears. És cert que les coses li van molt bé i probablement és l'autor que més peces té en cartell o que tindrà en gira. I també pot ser perquè fa molts d'anys que escriu i que forma part d'aquest circuit i del gremi.
Crec que Rafel aconsegueix fer molt bé és que tant si són històries més íntimes, més personals, més petites, com grans vindicacions és tocar les tecles justes perquè l'espectador se senti interpel·lat o commogut o qüestionat. I això és important perquè el teatre pot tenir la funció que nosaltres li volguem donar, pot ser entreteniment, pot ser distracció, però també és una eina de recuperació, i això m'ho trob moltes vegades fent feina amb Noctàmbuls, i una corretja de transmissió. Aquesta part en Rafel ho fa molt bé i per això ens agrada fer feina amb ell. Podem posar damunt l'escenari històries que realment tenen un motor que ens interessa i que faran engegar coses en el públic.
En tenim molt bona relació, i aquest tema a Balears és un tema que s'està produint a més d'una companyia, a més d'un muntatge, el fet que tenim molts autors i autores (que quasi tots formen part de l'associació de dramaturgs i dramaturgues) que tenen l'opció de fer feina directament amb els intèrprets i companyies, i formar part del muntatge. Que la dramatúrgia sigui una literatura viva, que evoluciona i que té l'autor com a part de l'engranatge. Es tracta d'una cosa molt anglosaxona que aquí no teníem en compte. A Anglaterra o Alemanya quan fas dramatúrgia contemporània l'autor forma part del procés perquè és ell qui ha posat aquelles paraules i és qui ha escrit aquella història i se suposa que és qui més entén el que vol explicar, i em pareix una cosa necessària i respectuosa. Això em passa amb Noctàmbuls, fa anys que faig feina amb en Jaume Miró i és una cosa que hem après a fer junts i em sembla indispensable aquesta feina col·laborativa.



- Una obra d'entrada gratuïta en aquests temps és normal? No devalua la vostra feina?
- Aquí jo tinc contradiccions internes i és així. Em costa donar una resposta clara a aquesta pregunta.
Per una banda tenc el convenciment que la cultura hauria de ser gratuïta, que entra en contradicció en què si és gratuïta qualcú ha de garantir sous i condicions dignes pels treballadors de la cultura, que és un tema molt important amb el que jo em trob moltes vegades.
Jo no sé si devalua la nostra feina, però el fet és que aquesta és una producció exclusiva de l'Ajuntament de Capdepera i per tant des de l'Ajuntament es considera que de qualque manera el públic, el poble, ha de poder gaudir gratuïtament d'un espectacle que de qualque manera ja paga amb els seus imposts. En aquest sentit és interessant el plantejament i és molt democratitzador.
També em pareix lícita la reflexió que si el públic hagués de pagar un preu raonable per l'espectacle que veuran, més que gratuïta ens aniríem als preus que té el Principal mateix a les seves coproduccions, 20-30 euros. Que ens pot semblar car, però s'ha de fer càrrec de tota la feina que hi ha darrere aquella hora i busques d'espectacle. Hi haurà el sou de qui ha estat assajant durant dos mesos, hi ha direcció, hi ha intèrprets, hi ha espai sonor, hi ha disseny de llums, hi ha disseny d'escenografia, hi ha disseny de vestuari, hi ha assistència de direcció … És a dir, és una feina molt intensa que es fa durant uns mesos. De vegades ens pareix normal pagar 30 euros per anar a sopar o per un llibre o per la benzina, però en canvi no sé si donam el valor suficient a la ingent feina que hi ha darrere un espectacle teatral professional.
Per una banda em pareix molt interessant que la gent pugui gaudir gratuïtament d'aquest espectacle perquè l'Ajuntament se'n fa càrrec i em pareix un gest interessant i també hi ha la necessitat de deixar clar la feina que hi ha darrer l'espectacle, que és molta i grossa.


- Com és treballar amb el regidor de cultura a l'escenari?
- Jo amb en Pere Terrassa duc fent teatre fa (jo què sé!) molts d'anys. Per ventura quinze. Mai he pensat que faig feina amb el regidor de Cultura, abans perquè no ho era i ara que ho és tampoc. Jo faig feina amb en Pere que és el meu company i el meu amic, i que en l'àmbit teatral conec i entenc perfectament.
En aquest cas concret de LLOP, que estrenarem aquest divendres, he de dir que sí que ha estat una mica complex, perquè quan companyia decidim acostar-nos a l'Ajuntament per sol·licitar un ajut (que tampoc havíem rebut mai) jo ho faig quasi desobeint un poc el regidor de Cultura que creu que perquè ell és regidor de Cultura no ho hem de fer en aquell moment i ell queda absolutament desvinculat de cap mena negociació d'acostament a l'Ajuntament. Crec que a ell l'ha suposat més mal de cap, bé millor dit més desavantatges que avantatges. Desvincular-se de la figura de regidor de Cultura com a membre d'una companyia de la qual forma part des de fa dècades i que per tant no deixarà de formar-hi part perquè sigui regidor de Cultura. Per tant jo en aquest cas no consider que estigui fent feina amb el regidor de Cultura, faig feina amb el meu company Pere Terrassa i ja està.

- Quins altres projectes tens entre mans i que ens puguis avançar?
- Com Es Mussol estam preparant un espectacle infantil, que tindrà una mica de cultura popular i una mica de feminisme, del que ja parlarem més endavant. Jo, en l'àmbit personal, i Biel Bisquerra també, com a Noctàmbuls estam molt pendents de la gira de "La Claror" i també intentant organitzar la gira de LLOP. Com espectacle produït per l'Ajuntament de Capdepera esperem que tengui molt de recorregut. I una mica això és tot.
Convid a tothom a què vengui a veure LLOP, el divendres dia 1 i dissabte dia 2 d'octubre al Teatre de Capdepera. Les entrades són gratuïtes, es poden reservar telefonant a l'Oficina d'Informació Turística de Capdepera. Esperem que us acosteu a veure aquesta història de dones, de vincles familiars, de repressió, d'amor i de llibertat. Gràcies.


- Què diries a les adolescents que llegeixin aquesta entrevista i vulguin dedicar-se al teatre?
- Jo només els diria que realment apostin per allò que voler ser i fer allò que volen, sobretot si la seva vocació és molt marcada. En aquest cas els demanaria tot el contrari de ser pràctics, els demanaria que somiessin fort i molt, que en aquesta vida sempre et penedeixes més del que has deixat de fer que d'allò que fas. Que tirin pel davant, pel camí dret... si s'han de penedir sempre hi seran a temps. Però és més fàcil penedir-se d'allò que has fet perquè es pot rectificar, que d'allò que no has fet perquè has perdut el temps. Així, que es llancin a la piscina si és el que tenen ganes de fer.
I afegeix que de vegades pens que l'estructura del món ja està pensada perquè passem precarietats... a jo m'agrada viure d'una manera una mica més incòmoda, per dir-ho d'alguna manera, però satisfactòria que no viure d'una manera còmoda, però trista, cada un ha de cercar allò que li dóna alegria. Això és el que pens.

- Vols afegir alguna cosa més?
- Per acabar vull afegir lo preciós que ha estat aquests mesos de feina, poder fer feina amb Antònia del Río, amb en Toni Amorós, poder comptar amb l'autor ... La feina que he fet amb en Biel i en Pere. I la feina meravellosa que ha fet des de l'acompanyament i amor en Ramon Bonvehí, que crec que hem tingut una sort immensa de poder comptar amb ell i de fer-lo aterrar a Mallorca durant aquests mesos perquè haurà estat enriquidor, haurà estat un aprenentatge i haurà estat preciós.
I donar gràcies, òbviament, només a l'Ajuntament de Capdepera, també a l'acollida que ens ha fet el Teatre de Capdepera en allotjar-nos i permetent-nos tenir aquest procés i desenvolupar-lo directament en l'escenari.

Moltes gràcies!!!