Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1046
"Capdepera va ser l’epicentre de la troballa. Dorothea Bate va trescar per totes les illes però va ser a Capdepera on va començar tota la història..."




Dissabte passat, dia 5 de setembre, gaudirem de l’estrena a IB3 del documental 'Dorothea i el Myotragus' dirigit per les directores Núria Abad i Marta Hierro. No és el seu primer treball plegades. Quan parlam amb elles ens adonam que entre elles hi ha una gran compenetració i que es complementen tant en el guionatge com en la direcció com en la producció.

Núria Abad és productora, directora i guionista de documentals i programes de televisió així com a especialista en la planificació i execució d'estratègies integrals de comunicació. Ha estat directora i/o guionista dels documentals i dels programes televisius "Balears fa Ciència" i "Art Balear". També ha treballat en la producció de la sèrie documental "Illes en Transició".

Marta Hierro és llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. El desig d'explicar històries en profunditat la condueix a el món del documental, especialitzant-se en temes històrics i socials. Ha estat guardonada amb diversos premis a festivals de cine.

Ambdues treballen a MOM Works, una productora audiovisual especialitzada tant en la producció i postproducció de continguts per a televisió. Una empresa amb un bell i senzill manifest fundacional per a treballar des de la confiança, la creativitat i el cor en els projectes que hi creuen.

Amb elles hem volgut parlar per saber una mica més de la feina que hi ha al darrera d’aquesta producció que certament ens va agradar, i molt. I així els ho diguerem: És un documental molt rigorós, científic atractiu i pedagògic. Gens localista….i així començam:

- Com s'aconsegueix aquest equilibri?
Amb una intensa feina d’investigació per conèixer de primer de mà tota la informació que envoltava la història de Dorothea Bate com a referent cultural, històric i social de les Balears, que fa cent anys va posar les nostres Illes en el mapa científic internacional amb el descobriment del Myotragus balearicus, una espècie desconeguda fins aquell moment i que només va existir a Mallorca i Menorca durant el Plistocè. En aquest sentit, va ser clau aconseguir la participació de Karolyn Shindler, biògrafa de Dorothea Bate, i de Josep Antoni Alcover, principal investigador sobre el Myotragus, membre de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats IMEDEA (CSIC-UIB). També el contacte amb el departament de Mamífers del Natural History Museum de Londres, per assegurar l'accés als fòssils de Dorothea Bate conservats al museu.

- Com sorgí el projecte del documental i com vàreu conèixer Dorothea Bate?
- Gràcies a la publicació del còmic sobre Dorothea Bate, editat per la Direcció Insular d'Igualtat i il·lustrat per Elisa Martínez, en el marc de la campanya “Mallorca té nom de dona”. Pensàrem que era necessari anar més enllà i fer un documental sobre la seva vida a partir dels seus diaris, contribuint a la tasca divulgativa iniciada pel Consell de Mallorca. A partir d’aquí, es va crear l'equip d'animació del documental, que va valorar positivament la continuïtat estètica amb el còmic ja editat així com la participació de la il·lustradora. Això va ser l'any 2018.


Marta Hierro (segona començant per l'esquerra) i Nuira Abad  (cinquena començant per l'esquerra) amb l'equip de producció i els membres de l'IMEDEA Pere Bover i Josep Antoni Alcover


- Sou guionistes, directores i productores executives. En el mon audiovisual s'ha de fer de tot?
- Per sort, no és així. A les MOM ens envolta un gran ventall de col·laboradors professionals en totes les àrees necessàries de l’audiovisual: edició, fotografia, grafisme, música...


- Quin és el recorregut d'un documental com el vostre? El presentareu a qualque Festival o optareu a qualque premi?
- El primer que cal és tenir una presència als cines. Ara sols s’ha fet l’estrena i a IB3...però estam segures que aquest documental te un interès fora de Mallorca i fins i tot un recorregut a nivell internacional. Tot això suposa molta feina, però l’hem de fer.
Hi ha un circuit de festivals i és possible que ens presentem. A l’acabar l’estrena, entre les enhorabones i el «subidón» tothom ens encoratjava a que ens presentéssim a tal premi o tal altra; però això costa molt de doblers, s’han de fer còpies, promoció i no sabem si ho podrem fer. Però ja ens agradaria, sí.



- Què és el que més vos ha sorprès de Dorothea Bate? Una dona del segle XIX, l’aspecte científic, els seus descobriments?
- Tal volta el fet de poder ser tan autodidacta en temes tan científics com és un tema de paleontologia, de fòssils. Estam parlant del plistocè. Era un portent. També crida l’atenció la seva valentia per anar tota sola en un temps, principis de segle XX, on els viatges eren molt dificultosos. Ella va lluitar molt perquè li deixessin.
Una altra cosa que sorprèn a l’hora de llegir els seus diaris és que era una dona que no tenia obstacles: ella volia fer feina d’això i se'n va al Museu Nacional i demana feina...no atura fins que aconsegueix el que vol. I un altra tret del seu caràcter a destacar és que alternava pujades i baixades en el seu estat d’ànim. Davant un problema ho passava molt malament. En algun moments era molt pessimista, no trobava res,...això és un fracàs,...I dues pàgines després estava eufòria perquè havia descobert un petit os. Passa de l'eufòria a la depressió. Als seus diaris, a més dels temes científics reflecteix molt clarament els seus sentiments.


Il·lustració d'Elisa Martínez, autora dels dibuixos del còmic i que al documental les ha animat Luis Ozonas


- El documental parteix d'un itinerari biogràfic on anau introduint el tema del Myotragus. Vos heu deixat qualque cosa sense dir? Quantes hores heu gravat i heu dejectat?
- Sempre hi ha coses que has de deixar fora, El documental ha de tenir un ritme. L’espectador no pot seguir amb detall tanta informació. Penseu que el Myotragus ha estat molt estudiat, va tenir una evolució al llarg dels milions d’anys que va viure. D’això no en deim res. Ni de que es va exposar a l’Exposició Universal de Londres 1910 i a altres exposicions científiques arreu d’Europa o la relació de Dorothea amb l’Arxiduc Lluís Salvador. Moltes vegades «menys és més».

- Perquè cau en l'oblit i quan aconsegueix el reconeixement internacional?
- En el seu moment va tenir un gran reconeixement internacional. Feia investigacions i publicava en revistes especialitzades... El que crida l’atenció és que quan va morir va ser oblidada. Però això passa a molta gent. Homes i dones. Crec que al final del documental Andreu Muntaner (de la Societat d’Història Natural) ho diu clarament: «Crec que com era fadrina, era dona i es dedicava aquestes coses pot ser no se la va reconèixer com a altres que varen venir després» és a dir, era una dona estranya en aquesta societat patriarcal.

I va poder fer tot això perquè era fadrina...
 
Imatge del documental amb els paleontòlegs a la Cova de na Barxa (Capdepera)

- Quan al Myotragus, creis que ha estat la Societat d'Història Natural qui l’ha donat a conèixer a Mallorca o ja ho va fer na Dorothea?
- A nivell internacional fou clarament Dorothea Bate qui ho va difondre. Amb articles a revistes científiques i exposicions. La Societat d'Història Natural es va fundar l’any 1950. El que s’hagués oblidat la feina de Dorothea Bate és un fet molt greu.

- I Capdepera, quin paper juga dins el mon de Dorothea Bate i el Myotragus?
- Capdepera va ser l’epicentre de la troballa. Dorothea Bate va trescar per totes les illes però va ser a Capdepera on va començar tota la història, on la van cuidar qua va estar malalta, on tenia els contactes... era l’únic lloc on una dona estrangera i sola no era una estranya. De fet, al documental és el poble que més surt.


- Es podrà veure a Capdepera?
- Esperam que sí, com més recorregut tengui el documental millor. I ens agradaria molt que a Capdepera tengués una bona acollida.

Moltes gràcies pel vostre temps i per un documental tan enriquidor.