Caterina Infante Terrassa (Capdepera, 2000) és la protagonista del mural SOM-RIU que s'ha fet a l'aparcament del Centre Cap Vermell i que s'inaugurarà dia 2 de juliol. Té 16 anys i les inquietuds i il·lusions d'una jove d'aquesta edat 

Emocionada per l'entrevista i les ganes de fer-ho bé. Concisa en les respostes, de vegades vol fer tanta via en respondre que s'atabala. Res que no li hagi passat a qualsevol de nosaltres. Som-hi!

-Caterina, t'han fet mai alguna entrevista?
- No, mai.

-Però saps com funciona, no? Nosaltres te feim preguntes i tu contestes.
- Sí, claro.

- Coneixes la pàgina web de Cap Vermell?
- Sí.

- I com ens has conegut? A casa o a l'escola?
-A l'escola ens mostraren les notícies que heu publicat d'aquest mural.

- T'ha agradat?
-Sí, molt, molt, molt.

- Diumenge que ve s'inaugura aquest mural, què és el que més t'agrada del mural?
- Aquest mural em fa molt feliç perquè surt jo. Som jo. I molta gent m'ha vist.

- Quans d'anys tens?
- 16

- I a quines escoles has anat?
- Primer a s'Alzinar, llavors a Sant Llorenç i ara al Joan Mesquida.

- Què és allò que més t'agrada d'anar a escola?
- Aprendre de tot i tenir amics, i amigues també.

- Com es va decidir això del posar la teva cara al mural?
- Es va fer un sorteig i em varen triar.

- Idò tengueres molta sort...
- Sí, molta sort.

- Tu has anat a les escoles per explicar als alumnes com es feia aquest mural. Què et deien els companys?
- «Ostres que guapo!» i que els feia moltes ganes participar-hi, però no sabien com es pintaria una nina com jo.

- Tu te'n recordes de quin bocí has pintat del mural?
- La màniga de la camiseta.

- Aquest mural és molt guapo. L'ha fet en Sandro, però vosaltres heu triat unes paraules i les heu escrites a la camiseta del mural com a missatge per a tothom.
- A l'escola varem fer un llistat, com l'any passat, i tots dèiem aqualque paraula. Jo vaig proposar ESPERANÇA.

- Una paraula molt guapa. Ara volem saber una mica més de tu. Què és lo que t'agrada fer?
- Mirar la tele, jugar amb l'ordinador i ballar.

- I què és allò que t'agrada més de tot el que hi ha a Capdepera?
- El mural, quan el feien cada dia venia a veure com el pintava.

- I si fossis el batle, què és el que t'agradaria que hi hagués a Capdepera i que no hi ha?
- M'agradaria que hi hagués un lloc per anar a ballar.

- I quan siguis més gran on t'agradaria fer feina?
- A un bar.

- Amb ton pare?
- Bueno, sí.

- Tu li ajudes qualque vegada, a ton pare, al bar?
- Sí, fregant els plats i tassons. A servir, no, sols quan ve la família faig de camarera.

- I els teus germans què hi diuen, del mural?
- Els agrada molt. La meva germana Maria volia posar el seu nom, però no hi ha estat a temps. Jo li vaig dir: ara seré famosa i ella me va dir: «Més famosa encara!» En Miquel m'ha dit lo mateix.

- Tu creus que t'has fet famosa amb aquest mural?
- Jo crec que sí, antes me coneixien, però ara més!

- I t'agradaria signar autògrafs?
- Sí, molt

- Vols dir qualque cosa més?
- Que tothom vengui diumenge a ballar i a menjar un gelat. Farem molta festa.

Al fina no ens ha signat cap autògraf (queda pendent). La conversa fou tan deliciosament tendra que perdérem el sentit del temps i de l'espai. Estàvem a gust. El mateix gust que esperam que hàgiu passat en llegir aquesta senzilla i emocionant entrevista.
Enhorabona als seus pares, Miquel i Cati, per aquesta filla tan encantadora, i a tots els educadors que han aconseguit que gaudeixi d'un nivell d'autonomia tan gran.
I gràcies a tots aquells que han contribuït, poc o molt, a fer possible aquesta acció conjunta per tal de donar visibilitat a les persones amb diversitat funcional. Moltes gràcies!