Imprimeix
Categoria: Concursos
Vist: 2340

AIXÍ COM VAGIN ARRIBANT, PUBLICAREM EN AQUEST ARTICLE TOTS ELS

1

Si alguna vegada et trobes perdut, no et moguis, espera que venguin a cercar-te. Sempre passarà algú vora teu que et treurà de les profunditats i farà que tornis a surar -me digué un mariner- Però si et bellugues, sense saber on anar, sols aconseguiràs ensorrar-te i acabaràs ofegat en un tassó d’aigua. Així ho vaig fer, som aquí i encara no me n’he sortit. Qui pot ajudar-me?

Help





2

El mariner mirava des de la mar els qui, des de terra, miraven una balandra de fusta dolça amb la vela arriada, balancejada per les suaus ones permissives. La sequera consumia els escassos recursos emmagatzemats als rebosts. Les reserves es concentraven a les pesqueres que, encara, alguns sabien trobar, a les palpentes.

Biel



3

Vaig sortir a navegar per la mar tempestuosa de la seva epidermis, un repte gairebé impossible. Des del cim dels seus pits vertiginosos vaig baixar a la vall provocadora de l’onada, fins que em va xuclar l’engolidor de la turmenta. Un llamp de plaer em recorregué l’espinada. Després, enmig de la bromera, ella em mirà amb tendresa i em digué: “Mariner, bon mariner...”

Grumet




4

La lluna

Em vaig desvetllar amb la teva presència. Eres davant meu, radiant, plena i tan bella... Amb el pas del temps la teva figura minvà desnerida fins esvair-se. El vent despertà aquest vell mariner l’altre nit, per mostrar-me de nou la teva trapella silueta que jugava amb les estrelles. I de nou, em seduí la teva bellesa

Martí Casal






5


Sort

A trenc d’alba, nívia, amb ulls daurats, albira l’escuma blanca jugant amb l’arena daurada. L’oceà, immens, altre temps color maragda, la sedueix amb centelleigs  platejats. Les ales acaronen el vent, es pleguen i, com un llamp, es capbussa. Surt, negra, ferida de mort. Les restes del “MARINER” viscoses, enganxoses, suren per tot arreu.

 






6

Lliure, a la fi. Tants d’anys tancada sense poder veure clarament la llum del sol, només el seu reflex. A la fi m’han amollat les cames i puc caminar. Deix gent enrere, gent amb la qual he compartit, que d’alguna manera o altre he estimat. Però no podia aguantar més; havia de sortir. Allà dins em faltava un ser estimat, el trobaré?
I sota els raigs de sol el vaig veure aparèixer, tan formós com sempre l’havia somiat. Vaig començar a caminar cap a ell, lliure ja de tantes penes, com si ho hagués fet durant tota la vida. Ja davant d’ell vaig dir:
- T’enyorava mariner.
I ell contestà:
- I jo a tu. Però, com has aconseguit desfer-te de les teves aletes?

Lilium






7



Carrega un rem a la teva espatlla i porta’l terra endins. Fins arribar a un poble que no coneguin el mar ni tastin el menjar assaonat amb sal. Quan un altre caminant, en topar-se amb tu, et demani què és aquesta càrrega; clava a terra el rem i conta-li que eres un guerrer esdevingut mariner per haver envidat els deus. Sols llavors podràs tornar i gaudir d’una vellesa plaent.

Tirèsies






8


No era vell, era ben jove.
Un mariner. Un vaixell. La mar en calma. La mar de plana. I de sobte, la tempesta.
Gira el vent. Canvia el temps. Llamps i trons i grans onades. Inevitable naufragi.
Un minut. Un sol minut. I després un sol menut. I la bonança.
No hi ha restes. No hi ha rastre. No hi ha adéu. No hi ha cap Déu. Només els plors d'una al·lota. D'una mare. D'un amic.
No era vell, era ben jove.

Acme






9


Va deixar que la mirada es perdés fins més enllà del llunyà l’horitzó. Entre el seu punt de vista i la línia de la suau carena muntanyosa que es difuminava al fons, tot de verds i ocres dibuixava un quadre encisador. S’hi respirava pau, a la residència que li havien escollit per passar els darrers anys de la seva vida.
I, això no obstant, el vell capità, el mariner fet a mil temporals, plorà inconteniblement. Des d’aquell locus amoenus no es veia la mar.

Nauxer





10



Ona

L’ona, el moviment ondulatori del mar, l’expressió marítima del vent, la manifestació majestuosa dels sismes subaquàtics, el desgast de les roques calcàries dels penya-segats,  sedimentadora de copinyes a les platges, reflex físic des Déus de les profunditats, creadora de malsons mariners...  Amb una paraula: Ona.







11


Mallorca era el destí. En els anys seixanta, aquella remota illa de la qual fins aleshores gairebé en desconeixíem l’existència, gràcies al turisme s’havia convertit en un reclam. Havíem partit amb tota la família, a cercar fortuna, fugin de la precarietat. Jo només tenia 6 anys i no havia vist mai la mar. Quan arribàrem a València, i els meus ulls es perderen per un blau infinit, em vaig dir, extasiat: jo seré mariner.

ABC






12

Mar vella

Jo volia ser mariner.Jo volia viure a la mar, de la mar.
Encara record quan mon pare em dugué a pescar calamars. Pujar feliç al llaüt, deslligar la boia, enfilar la proa mar endins. Quina felicitat d'infant...
Vaig posar el peu en terra i tot donava voltes. Blanc, silenciós, capbaix..., encara recordo  la mirada entre burlesca i compassiva d'aquell vell mariner. Ho podeu ben creure, jo volia ser mariner, però no he tornar a embarcar.







13

Les bases concursals ho deixen ben clar, al microrrelat hi ha de figurar la paraula mariner. Provem-ho.
El port de Cala Rajada és mariner, les barques són marineres, les veles també ho són marineres i els rems i les xerxes i les nanses i la flaire del salistre és marinera i el Far de Capdepera que guia els mariners és tant mariner com el fonoll marí que és mariner i els pescadors del moll també ho són mariners que pel juliol honoren  la Mare de Dèu del Carme, la més marinera de les Verges marineres.

Pagés

 




 

Amb el suport de la