Gent nostra d'abans i d'ara /17/ 95 anys parlant de tren a Capdepera i Cala Rajada
Escrit per: Bartomeu Melis "Meyme"
08.04.2012
Un segle ja, parlant del tren fins a Capdepera
Escrit per: Bartomeu Melis "Meyme"
02.09.2019
Fent memòria / 29/ 100 ANYS ESPERANT EL TREN A CAPDEPERA (1)
Escrit per: Bartomeu Melis “Meyme”
18.09.2019
Fent memòria / 30/ 100 ANYS ESPERANT EL TREN A CAPDEPERA (2)
Escrit per: Bartomeu Melis “Meyme”
18.09.2019
95 ANYS PARLANT DE TREN A CAPDEPERA I CALA RAJADA
El 4 se setembre de 1921 se celebrava una important reunió a la Sala, en relació al ferrocarril fins a Capdepera i Cala Rajada. La premsa d’aquell temps explicava la noticia de la següent manera:
__”El poble de Capdepera, que té com una de les qualitats millors per a una població, tenir viu el sentiment de pàtria, que estima apassionadament tot lo seu i que pugna sempre per millorar, en veure que la via del ferrocarril des de Manacor s’acostava fins a Artà, ha cregut augmentada considerablement la probabilitat de poder un dia gaudir de tan important millora. I, des de llavors, ha estat aquesta la preocupació constant de tot aquell poble, és aquest el tema de totes les converses i s’ha convertit en l’ideal de tot gabellí. De la comunicació d’aquest ideal nasqué la idea d’entrevistar-se amb el compatrici artanenc, don RAFEL BLANES TOLOSA, ànima de la prolongació de la via fins a Artà, i un delegat de Capdepera anà a veure’l per demanar-li dia i hora per rebre una comissió de gabellins que anirien a visitar-lo. Deferent i modest com sempre, don Rafel els digué que no calia que es moguessin, sinó que ell mateix es desplaçaria a Capdepera per assistir a la reunió que ells mateixos convocassin.”
“I, en efecte, l’Ajuntament de Capdepera acordà convocar una reunió magna a la Sala, per al diumenge 4 de setembre, a les 4 del capvespre, a la qual es convidà amb tot interès l’Ajuntament d’Artà i els d’aquella vila que hi estiguessin interessats, i en especial el senyor Blanes. D’Artá hi foren pressents el batle JOAN CASELLAS, el jutge JOAN SANCHO, el secretari de l’Ajuntament RAFEL SARD, els metges RAFEL BLANES i ANTONI SOLIVELLAS, l’apotecari LLORENÇ GARCIAS i el regidor ANTONI GENOVARD. Els senyors LLORENÇ TOUS i FRANCESC i GABRIEL FORTEZA, artanencs residents a “la colònia de Cala Rajada” (sic), pujaren també a Capdepera.”
RAFEL BLANES TOLOSA,
impulsor del tren d'Artà
(foto Guiilem Garau Amorós)
“A “sa Creu de l’entrada a la vila” les autoritats gabellines i plana major del poble esperaven les d’Artá, partint d’allí en comitiva presidida per don Rafel Blanes Tolosa, cap a la Casa de la Vila, on se celebraria la reunió. La sala de sessions estava plena a vessar de gent, com també la Secretaria, dependències veïnes i escala. Es notava que el poble sentia vivament el desig de tan important millora”.
“Ocupà la presidència, el batle de Capdepera, LLORENÇ FLAQUER, acompanyat pel rector de la parròquia pel batle artanenc, amb don Rafel Blanes i el senyor MATEU MELIS, l’amo de “can Patilla”. Figuraven entre la nombrosa concurrència, a més de veïnats d’Artà, tot el clergat de Capdepera, el telegrafista LLUIS GARAU, el metge JOAN MOLL, el mestres SEBASTIÀ SANCHO i LLUCIÀ ALZINA, els regidors gabellins i els comerciants locals MIQUEL CALDENTEY, ANTONI VAQUER i GABRIEL FLAQUER. El batle de Capdepera saludà els presents i va agrair la deferència als de fora poble per haver-se dignat desplaçar-se, donant a tots la benvinguda.”
“Fa temps – digué Llorenç Flaquer – que és gran el desig que Capdepera sent de poder gaudir d’una via de tren que l’uneixi als altres pobles. Des que el ferrocarril arriba a Artà, veient-lo tan a prop, aquesta il·lusió s’ha convertit en una mena d’enveja i creim avui realitzable el que altre temps es considerava quasi impossible. Aquí i ara, volem expressar el nostre agraïment al senyor Blanes i li sol·licitam que ens assenyali les passes a donar per aconseguir l’arribada del tren entre nosaltres i la seva ajuda per tal fi.”.
“Sóc enemic de les paraules que no vagin acompanyades de fets – digué Rafel Blanes Tolosa –. Aquests són els únics eficaços. Les vies de comunicació vénen a ser les artèries dels pobles; els tràmits i incidents per a la consecució del ferrocarril fins a Artà es deuen a l’ajuda de Déu i la seva Mare, a la constància i insistència en el demanar, a la unió i els esforços de tothom i a la multiplicitat de cartes, indicacions, influències i altres ressorts que s’ha posat en joc. Vull agrair l’ajuda de Capdepera per haver prestat les seves signatures de la sol·licitud a l’Estat per a l’aprovació del tren fins a Artà. Ara, en aquest 4 de setembre de 1921, en justa correspondència, trob que s’ha de prestar l’auxili per aconseguir el tram fins a Cala Rajada, per la qual cosa em trobareu, gabellins, sempre disposat perquè ben prest sigui un fet”.
Gent esperant, amb don Rafel Blanes, l'arribada del tren
“Els plànols i treballs preparatoris – continuà el senyor Blanes – de la línia Cala Rajada-Sa Pobla, passant per Artà, estan tots fets; no resta altra cosa que la signatura del Ministre i crec que aquesta s’obtendrà si es crea una comissió de gabellins que activi l’assumpte i sàpiga aprofitar l’oportunitat. Trob estrany que encara no s’hagi rebut la subvenció per començar les obres. És precís que Capdepera faci tot un cor, fugi de tot esperit de banderia i es deixi al marge tot partidisme polític o personalisme.”
A la petició del secretari de la corporació de Capdepera perquè don Rafel encapçali el lloc principal de la comissió que ha suggerit, aquest s’excusa dient que el grup hauria d’estar compost tot per gent gabellina. Es proposa MATEU MELIS “Patilla” – que sempre ha donat proves d’amor cap a Capdepera – com a cap de l’esmentada comissió. ANTONI VAQUER “de s’Heretat” comenta que la feinada que les gestions i els tràmits duran mereix el nomenament de Melis, el qual es veu assetjat per l’assentiment espontani de la concurrència. Mateu Melis manifesta: ”No em crec en condicions de ser qui dugui al capdavant aquest assumpte, però estic disposat a encarregar-me del tema, sempre que tot Capdepera hi contribueixi i amb la constant cooperació de don Rafel”.
“Els aplaudiments no es feren esperar, i tot seguit es va servir un refrigeri. Finalment, s’acompanyà la comitiva d’Artà fins a “sa Creu de terme”, on s’acomiadaren mentre es feien vots perquè en breu temps puguin assistir a cantar un “Te-Deum” en agraïment a la consecució del tren fins a Cala Rajada”.
El Te-Deum encara espera per poder belar…
LLORENÇ GARCIAS i FONT “Pujamunt”, reconegut apotecari artanenc, comentava: “El dia que el ferrocarril d’Artà sigui allargat des de la població fins a la desembocadura del torrent de Canyamel, i les Coves siguin il·luminades elèctricament i es puguin contemplar aquelles maravelles que, avui, s’han d’examinar fatigosament a la llum d’una mala làmpada d’acetilè, haurem avançat cap a la modernitat”.
Garcias posà peu fiter, amb les seves paraules, recordant la caiguda dins les Coves del rei Alfons XIII, al qual denominava S.M. Rei don Anfós, en la seva visita, acompanyat del president del Consell de Ministres, Antoni Maura, amb motiu de la vinguda a aquest indret de l’infant Ferran de Baviera, al mes de febrer de 1923.
Indrets de Canyamel i les Coves, en fotografies antigues, referides per Llorenç Garcias
Garcias recordà, amb aquesta al·locució, a RAFEL LLUIS BLANES MASSANET, qui fou el primer a pronunciar la paraula “ferrocarril” i qui va treballar i iniciar aquest ideal que no pogué veure complit. Emperò, el seu fill RAFEL BLANES TOLOSA, que compta a Cala Rajada amb un carrer al seu nom (segurament en agraïment del poble de Capdepera per haver aconseguit, desprès de quasi un segle, que mai no arribàs el tren als nostres indrets), en qualitat de factòtum de la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca, a les mateixes dates de 1923, comunicava a MATEU MELIS “de Can Patilla”, que, en relació a la vinguda del transport ferroviari al port de refugi de Cala Rajada, s’havia extraviat la Reial Ordre en la qual s’ordenava que l’expedient passàs a informe de la Junta de Defensa del Regne, amb el recolzament del general Weyler. El 16 de juny de 1924 se celebrava a Artà una gran festa per commemorar el tercer aniversari de l’arribada del tren, esdevinguda el mateix dia de 1921. El director-gerent de la Companyia de Ferrocarrils, en el seu discurs, apuntava una prompta posada en marxa de les obres de les vies fins a Cala Rajada. Assegurava que el president del Consell de Ministres, ANTONI MAURA, li havia comunicat que “corrien molt bones aigües”. De llavors ençà han passat, per als qui no sàpiguen comptar, 87 anys. Sí, si, vuitanta-set...
Però és que resulta que el 7 d’abril de 1917 – segons es pot llegir a la Revista “Llevant” d’Artà – es comentava el que segueix (que transcrivim literalment) signat per J.Sancho Lliteras:
– “No hi ha que perdre, idò, les esperances. El ferrocarril no tardarà molts d’anys a arribar al port de Capdepera, si Déu ho vol, perquè està ja aprovada la seva concessió pel ram militar i Obres Públiques; l’expedient camina i, comptant amb diners, podem assegurar la prompta realitat del tren a Cala Rajada que tots així desitjam”.
El Governador, JAVIER UILTÀN, que vinguè a Cala Rajada amb un seguici gros d’autos, convidats per don JOAN MARCH per dinar al seu palau i fer una excursió per la nostra costa, visitant les Coves, va comunicar als assistents que el Ram de Guerra de les Balears li havia enviat informe favorable en benefici de la posada en marxa del ferrocarril Artà-Cala Rajada i que, d’immediat, havia donat l’ordre perquè es redactassin les llistes dels propietaris dels terrenys per on havia de passar el traçat a efectes de les degudes expropiacions. JAUME GARAU ALZINA, oceanògraf gabellí, el qual va acompanyar la comitiva i la guià per la ribera, constata les paraules de la màxima autoritat provincial.
Joan March Ordinas "Verga", devora la mar de Cala Rajada
Per tant, rectificant el que resta apuntat més amunt, no serien 87 els anys d’espera del tren a les nostres contrades, sinó que serien, des de 1917, i segons aquesta narració, 95 els anys que fa que estam pendents, els gabellins, del ditxós ferrocarril, quasi un segle. Mirau per on!
Bartomeu Melis “Meyme”
Fou a l’abril de 1917 quan s’estigué més a prop d’aconseguir obrir la via que, des d’Artà, portàs el tren fins a Capdepera. 102 anys, d’ençà d’allò. El 4 de setembre de 1921 – aquesta setmana se'n compleixen 98 anys – s’efectuava una important reunió a la casa consistorial de Capdepera en relació a l’adveniment del ferrocarril fins a Cala Rajada. La premsa d’aquell temps explicava la noticia de la següent manera:
”El poble de Capdepera, que compta com una de les millors qualitats per a una població, tenir viu el sentiment de pàtria, que estima apassionadament tot el que és seu i que pugna, sempre, per millorar; quan s’ha adonat que la via del tren des de Manacor s’atracava Artà, ha sentit augmentada considerablement la possibilitat de poder, un dia, gaudir de tan important millora. I des de llavors ha estat aquesta la preocupació constant de tot el poble, i és aquest el tema de totes les converses que han convertit l’arribada del tren a Capdepera en l’ideal de tot gabellí. De la comunicació d’aquest ideal va néixer la idea d’entrevistar-se amb el compatriota artanenc, el senyor Rafael Blanes Tolosa, capdavanter de la perllongació de la via fins a Artà. Un delegat de Capdepera li va retre visita per a fixar una data per rebre una comissió de gabellins. Deferent i modest, com sempre, don Rafel els digué que no era necessari que es traslladassin a Artà, a casa seva, sinó que ell mateix vendria a Capdepera per a assistir a una reunió que ells mateixos convocassin”.
”I, efectivament, l’Ajuntament de Capdepera acordà convocar una magna assemblea a “la Sala” per al diumenge 4 de setembre, a les 4 del capvespre, a la qual es va convidar, amb tot l’interès, el consistori d’Artà i tots els que hi poguessin estar interessats, en especial el senyor Blanes, que va assistir-hi en companyia del batle artanenc Joan Casselles, el jutge Joan Sanxo, el secretari de l’Ajuntament, Rafel Sard, els metges Rafel Blanes i Antoni Solivelles, l’apotecari Llorenç Garcies i el regidor Antoni Genovard. Els senyors Llorenç Tous i els germans Francesc i Gabriel Forteza, artanencs residents a «la colònia de Cala Rajada» (sic), pujaren també a Capdepera”.
”A la Creu del Terme, a l’entrada de Capdepera, les autoritats gabellines i la plana major del poble esperaven els d’Artà, que, una vegada arribats, partiren en comitiva presidida per don Rafel Blanes Tolosa, cap a la Casa de la Vila, on s’efectuaria la important reunió. El saló de plenaris restà estibat de gent com, també, la secretaria i les dependències annexes a l’escalonada. Era palès que el veïnatge sentia íntimament el desig derivat d’aquell esdeveniment”.
” Va ocupar la presidència el batle de Capdepera, Llorenç Flaquer, acompanyat del rector de la parròquia, el batle d’Artà, el senyor Blanes i don Mateu Melis, propietari de la possessió de can Patilla. Entre la concurrència, nombrosos veïns d’Artà, el clergat de Capdepera, el telegrafista Lluís Garau, el metge Joan Moll, els mestres Sebastià Sanxo i Llucià Alzina, regidors de l’ajuntament local i els comerciants del poble Miquel Caldentey, Antoni Vaquer i Gabriel Flaquer. El batle de Capdepera donà la benvinguda a tots els presents i va agrair la deferència als forans per haver-se dignat a desplaçar-se fins a Capdepera”
”Llorenç Flaquer, batle de Capdepera, digué que ja feia molt de temps que el deler gran de Capdepera era poder gaudir, qualque dia, d’un tren que l’unís a altres pobles. «Des que el ferrocarril va arribar a Artà, veient-lo nosaltres tan a prop, aquesta il·lusió s’ha convertit en enveja i creim, avui, realitzable el que en altre temps era quasi impossible. Aquí i ara volem expressar el nostre agraïment al senyor Blanes Tolosa i d’ell sol·licitam que ens assenyali el camí a seguir nosaltres per a la consecució de tan anhelada arribada del ferrocarril aquí, al nostre poble, i la seva intervenció per a tal finalitat».
“Rafael Blanes manifestà: «Sóc enemic de les paraules que no vagin acompanyades de fets. Aquests són els únics eficaços. Les vies de comunicació venen a ser les artèries dels pobles; els tràmits i incidents per a la consecució del ferrocarril fins a Artà es deuen a l’ajut de Déu i la seva Mare, a la constància i insistència en la petició, a la unió i els esforços de tots i a la multiplicitat de cartes, indicacions, influències i altres ressorts que s’han de posar en joc. Vull agrair la col·laboració de Capdepera per haver-nos deixat les serves signatures per a la sol·licitud a l’Estat per a l’aprovació del tren fins Artà. Ara, en aquest 4 de setembre de 1921, en justa correspondència, trob que s’ha d’oferir auxili per a aconseguir el tram fins a Cala Rajada, pel que ens trobareu, gabellins, sempre disposats perquè al més aviat possible sigui un fet”.
L’Ajuntament de Capdepera va dedicar a Raafel Blanes un carrer amb el seu nom, a Cala Rajada, com a agraïment, a priori, d’una millora, la de l’arribada del tren, que jamai fou realitzada i de la qual els continuarem parlant, si Déu vol, en una propera edició.
B.Melis “Meyme”
Fou a l’abril de 1917 quan s’estigué més aprop d’aconseguir obrir la via que, des d’Artà, portàs el tren fins a Capdepera. 102 anys d’allò. El 4 de setembre de 1921 – aquesta setmana es compleixen 98 anys – s’efectuava una important reunió a la Casa consistorial de Capdepera en relació al adveniment del ferrocarril fins a Cala Rajada. La premsa d’aquell temps explicava la noticia de la següent manera:
__”El poble de Capdepera, el qual compte com una de les seves millors qualitats per a una població, tenir viu el sentiment de pàtria, que estima apassionadament tot el que es seu i que pugna, sempre, per millorar; quan, s’ha adonat que la vía del tren des de Manacor s’atracava Artà, ha sentit augmentada considerablement la possibilitat de poder, un dia, gaudir de tan important millora. I, des de llavors, ha estat aquesta la preocupació constant de tot el poble, i es aquest el tema de totes les converses que han convertit l’arribada del tren a Capdepera en l’ideal de tot “gabellí”. De la comu-nicació d’aquest ideal va nàixer la idea d’entrevistar-se amb el compatriota artanenc, el senyor Rafael Blanes Tolosa, capdavanter de la perllongació de la vía fins Artà. Un delegat de Capdepera li va retre visita per fitxar una data per rebre una comissió de “gabellins”. Deferent i modest, com sempre, don Rafel les digué que no era necessari que es traslladassin a Artà, a casa seva, si no que ell mateix vindria a Capdepera per assistir a una reunió què, ells mateixos, convocassin”.
__”I, efectivament, l’Ajuntament de Capdepera acordà convocar una magna assemblea a “la Sala” pel diumenge, 4 de setembre, a les 4 del capvespre, a la qual es va convidà, amb tot l’interès, al consistori d’Artà i a tots els que poguessin estar interessats, en especial al senyor Blanes que va assistir-hi en companyia del batle artanenc Joan Casselles, el jutge Joan Sanxo, el secretari de l’Ajuntament Rafel Sard, els metges Rafel Blanes i Antoni Solivelles, el apotecari Llorenç Garcies i el regidor Antoni Genovard. Els senyors Llorenç Tous i els germans Francesc i Gabriel Forteza, artanencs residents a “la colònia de Cala Rajada” (sic), pujaren també a Capdepera”.
__”A la Creu del Terme, a l’entrada de Capdepera, les autoritats “gabellines” i la plana major del poble esperaven als d’Artà, què una vegada arribats, partiren en comitiva presidida per don Rafel Blanes Tolosa, cap a la Casa de la Vila, on s’efectuaria la important reunió. El saló de plenaris restà estibat de gent com, també, la Secretaria i les dependències annexes a l’escalonada. Era palès que el veïnatge sentia íntimament el desig derivat d’aquell esdeveniment”.
___” Va ocupar la presidència el batle de Capdepera, Llorenç Flaquer, acompanyat del rector de la parròquia, el batle d’Artà, el senyor Blanes i don Mateu Melis, propietari de la possessió de “Ca’n Patilla”. Entre la concurrència, nombrosos veïns d’Artà, el clergat de Capdepera, el telegrafista Lluís Garau, el metge Joan Moll, els mestres Sebastià Sanxo i Llucià Alcina, regidors del Ajuntament local i els comerciants del poble Miquel Caldentey, Antoni Vaquer i Gabriel Flaquer. El batle de Capdepera donà la benvinguda a tots els presents i va agrair la deferència als forans per haver-se dignat desplaçar-se fins a Capdepera”
Mateu Melis Melis "Patilla"
__”Llorenç Flaquer, batle de Capdepera, digué que ja feia molt de temps que el deler gran de Capdepera era poder gaudir, qualque dia, d’un tren que l’unís a altres pobles. Des de que el ferrocarril va arribar a Artà, veguent-lo nosaltres tan a prop, aquesta il·lusió s’ha convertit en enveja i creiem, avui, realitzable el què, en altre temps, era quasi imposible. Aquí i ara, volem expresar el nostre agraïment al senyor Blanes Tolosa i d’ell sol.licitam que ens assenyali el camí a seguir nosaltres per a la consecució de tan anhel.lada arribada del ferrocarril aquí, al nostre poble, i la seva intervenció per a tal finalitat”.
__ “Rafel Blanes manifestà: Soc enemic de les paraules que no vagin acompanyades de fets. Aquests són els únics eficaços. Les vies de comunicació venen ser les artèries dels pobles; els tràmits i incidents per a la consecució del ferrocarril fins Artà es deuen a l’ajut de Dèu i la seva Mare, a la constància i insistència en la petició, a la unió i els esforços de tots i a la multiplicitat de cartes, indicacions, influències i demès ressorts que s’han de posar en joc. Vull agrair la col·laboració de Capdepera per haver-nos deïxat les serves signatures per a la sol·licitut a l’Estat per l’aprovació del tren fins Artà. Ara, en aquest 4 de setembre de 1921, en justa correspondència, trobo què s’ha de oferir auxili per aconseguir el tram fins a Cala Rajada, pel que ens trobareu, gabellins, sempre disposats per què el més avïat possible sigui un fet”. 
Rafel Blanes Tolosa
L’Ajuntament de Capdepera va dedicà a Rafel Blanes un carrer amb el seu nom a Cala Rajada, com agraïment, “ a priori”, d’una millora, la de l’arribada del tren, que jamai fou realitzada i de la que les continuarem parlant, si Dèu ho vol, en una pro-pera edició.
B. Melis “Meyme”
Continuant amb el relat que iniciàrem fa dues setmanes, referit a la important reu-nió celebrada al Ajuntament de Capdepera el 4 de setembre de 1921, en quan a la possibilitat – ja mai duta a feliç termini—d’arribada del tren a Capdepera des d’Ar-tà, impulsada per Rafel Blanes Tolosa, el qual havía sabut aconseguir el recolza-ment de les autoritats gabellines per fer que el ferrocarril arribàs fins Artà (inge-nuus i il.lussos els prebostes de Capdepera) i que rès va fer per ajudar a aquest poble que sí l’havía ajudat a ell, s’expressava Blanes davant nombrós auditori a “La Sala” aixì: __” Els planols i treballs preparatoris de la línea Cala Rajada-Sa Pobla, pas-sant per Artà, estàn tots redactats; ùnicament manca la signatura del Ministre i, crec, que això no es retrassarà, sempre que es posi en marxa la formació d’una comissió de “gabellins” que activi l’assumpte i sabi aprofitar la oportunitat. Es extrany què, encara, no s’hagi rebut la subvenció per a començar les obres. Es necessari que Cap-depera formi pinya, façi un sol cós, s’allunyi de tot esperit de bandería i deixi al marge els partidismes polítics i personals”.
A la petició del secretari de la Corporació municipal de Capdepera per què, don Rafel Blanes encapçalàs el lloc principal de la comissió què, ell mateix, ha suggerit, Blanes s’excusa dïent que el grup hauría d’estar format per gent del poble. Proposa a Mateu Melis “Patilla” – el qual sempre havía donat proves d’una gran estimació en vers de Capdepera – com a cap de l’esmentada comissió. Antoni Vaquer “de s’Heretat” comentava que hi havía molta feïna per a fer en quan a gestionsi tràmits què, semblava, únicament Melis era capaç de dur a bon termini, per la qual cosa el seu nomenament era el més adient. Mateu Melis, al veurer-se empaitat amb l’as-sentiment espontàni de la nombrossa concurrencia que omplía a vessar la Casa consistorial, manifestà: __” No em vaig en condicions de ser jo qui porti la dirección en aquest assumpte però, vist que insistiu, estic disposat a intentar-ho i encarregar-me, sempre que Capdepera tota sigui un clam i posi la seva contribució al abast, con-tant amb la ferma col.laboració del senyor Blanes”.
Els aplaudiments ensordiren la plaça del Sitjar, victorejant amb alegría. Es va servir un refrigeri a la plaça pública. Finalitzat el festiu acte, s’acompanyà a la comitiva veïnada d’Artà fins a la Creu del terme, a Vila Roge. Mentre s’acomiadaven s’anima-ven, uns als altres, gabellins i artanencs, perquè, en breu temps, poguèssin, tots, assistir a cantar un Tedèum d’acció de gràcies per a la consecució del tren fins a Cala Rajada. El Tedèum, encara desprès d’un segle, resta pendent de poder-se cantar…
Llorenç Garcías Font
Un poc més d’história.- El reconegut apotecari “Pujamunt” d’Artà, Llorenç Garcias Font, comentava, més endavent: __” El dia que el tren d’Artà sigui allargat des de el nostre poble fins a la desembocadura del torrent de Canyamel, i les Coves siguin il.luminades elèctricament i es puguin contemplar aquelles marevelles que, avui, en aquest 1923, s’han d’examinar fatigosament a la llum d’una mala làmpada d’acetilè, haurem avançat cap a la modernitat”. Garcias posà peu fiter, amb les seves parau-les, recordant la caiguda dins les Coves del rei Alfons XIII, al qual denominava S.M. Rei don Anfós, en la seva visita, acompanyat del president del Consell de Ministres, Antoni Maura, amb motiu de la vinguda a aquest indret de l’infant Ferran de Bavie-ra el mes de febrero de 1923.
Garcias recordà, amb aquesta al.locució, a Rafel Lluis Blanes Massanet, qui fou el primer a pronunciar la paraula “ferrocarril” i qui va treballar i inicar aquest ideal que no pogué veure complit. Emperò, el seu fill Rafel Blanes Tolosa, que comptava a Cala Rajada amb una casa, en qualitat de factótum de la Companyia de Ferroca-rrils de Mallorca, a aquestes mateixes dates de 1923, comunicava a Mateu Melis “de Ca’n Patilla” que, en relació amb la vinguda del transport ferroviari al por de refugi de Cala Rajada s’havia extraviat bla Reial Ordre en la qual s’ordenava que l’expedient passàs a informe de la Junta de Defensa del Regne, amb el suport del general Weyler.
El 16 de juny de 1924 es celebrava a Artà una gran festa per conmemorar el tercer aniversari de l’arribada del tren, esdevinguda el mateix dia de 1921. El director-gerent de la Companyía de Ferrocarrils, en el seu discurs, apuntava una prompta posada en marxa de les obres de les vins fins a Cala Rajada. Assegurava que el president del Consell de Ministres, Antoni Maura, que estiuejava a aquesta port gabellí, li havia comunicat que “corrien molt bones aigües, està aprobada la seva concessió pel ram militar i Obres Públiques i l’expedient camina. S’ha donat l’ordre perquè es redactassin les llistes dels propietaris dels terrenys afectats pel traçat de la via a efectes de les degudes expropiacions”.
B.Melis “Meyme”
Tren Palma-Artà davant l'estació d'Artà