Pinzellades del què passava i com vivíem
Les acaballes de l'any 80 eren convulses. Des de la perspectiva actual, la dada més significativa tal volta sia que, dos mesos després que Cap Vermell veiés la llum, tengué lloc el cop d'estat de Tejero. Així que el renou de sabres era ben present en l'àmbit estatal. El president Adolfo Suárez presentà la seva dimissió setmanes abans al II Congreso de Unión de Centro Democrático (UCD) que tengué lloc a Palma.
Tot i això, recordem que formalment iniciàvem una democràcia amb la Constitució del 78 pactada amb militars, quatre mesos es tornava a votar un nou parlament, l'1 de març de 1979, a les eleccions generals i, dia 4 d'abril, fórem convocats a les urnes per a les primeres eleccions municipals.
El Consell General Interinsular (CGI) substituí la Diputación Provincial de Baleares l'any 1978. Fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears. Es va constituir amb els membres de l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears, i va desaparèixer l'1 de març de 1983 amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia de 1983. El presidí Jeroni Albertí.
La societat illenca vivia notables movilitzacions socials: el 3 de febrer de 1979 sortiren al carrer entre 4.000 i 5.000 persones per defensar sa Dragonera. El mateix1979 hi hagué la manifestació de l'1 de maig més concorreguda de la història mallorquina amb unes 8.000 persones. Veníem de la manifestació en favor de l’autonomia que agrupà entre 25.000 i 30.000 persones, el 29 d'octubre del 1977.
El 1980 el GOB i el poble d'Andratx compren la Trapa. També el 1980 un grup immobiliari suec va promoure la construcció d’una urbanització per 9.000 persones a Es Trenc, sent aprovada per l'Ajuntament de Campos. Començà una nova lluita que durà molts d'anys.
A Capdepera, les eleccions municipals del 1979 les guanyà l'esquerra i fou batle Salvador Moll. Ells regidors eren d'UCD: 5; PSOE: 4; PSM: 1; Ind.: 1; PCIB: 2.
La temporada 1970-80 el R. Mallorca jugava a la Tercera divisió, mateixa categoria on hi havia el Poblense. Acabà pujant a Segona B, amb el president Miquel Contestí.
Internacional
El 1980 fou l’any que morí assassinat l’ex-beatle John Lennon, a les mans d'un fan. Ronald Reagan guanya les eleccions presidencials dels Estats Units a Jimmy Carter. Es crea la CNN, primera televisió que transmet notícies les 24 hores del dia. Els Jocs Olímpics de Moscou foren boicotejats perquè la Unió Soviètica havia envaït l'Afganistan. Iraq va envair l'Iran. A Polònia, Lech Walesa lidera la primera de diverses vagues a Gdańsk. És assassinat l'arquebisbe de San Salvador, Óscar Romero. S'inicia la guerra civil d'El Salvador.
Te lloc la primera videoconferència. Però si una cosa canviaria el món fou la presentació del model 5150 de l'IBM Personal Computer.
Recordem que s’estava covant la SIDA, que seria descrita el juny del 81.
.
.
Cultura
Als cines comença la saga de La guerra de las Galaxias. Quant a llibres, Umberto Eco publica El nom de la rosa; Jean M. Auel, El clan del oso cavernario i William Styron, La decisión de Sophie. A la música, s'iniciava el fenomen Michael Jackson; el punk roncanrollero sorgit a La Movida, seguia els New York Dolls, el Glam o los Ramones.
Nacha Pop, donaven a conèixer la seva memorable Niña de ayer. Ràdio Futura amb la seva Divina i amb el seu Enamorado de la moda juvenil; Alaska i Los Pegamoides cridaven l'Horror en el hipermercado. Joaquín Sabina compon el Pongamos que hablo de Madrid; Miguel Ríos, cantava el Santa Lucía i sonava a tota hora el Velero llamado libertad de José Luis Perales. En l'àmbit de la cultura catalana es publicaren 38 àlbums de música en català entre els que podem destacar el Verges 50 de Lluís Llach, amb la mítica cançó El meu país és tan petit, i Jardí tancat de Maria del Mar Bonet, un disc de cançons de poetes de Mallorca.
Societat
En qüestions més quotidianes, el Mundial de futbol d’Argentina 1978 suposà la generalització de la televisió en color i el cotxe de l’any fou el Seat Ritmo, versió millorada del mític 128, que costava 608.572 pessetes de l’època.
Economia
Deia Henry Kissinger, i fou una frase que ressonà molt llavors, que una democràcia sols es podia implantar quan el país tenia una renda per càpita mínima de 10.000 dòlars.
L'entrada en la democràcia fou en un moment de forta inflació, de pujada de preus constants:
L'any 1977 la inflació anual fou del 47%, i l'any 1979 baixà al 16% després dels famosos Pactes de la Moncloa (1).
L’any 2019, l’IPC fou del 0,8%.
El 1980 la benzina acabava de pujar 8 pessetes, la súper costava 54 pessetes/litre(2).
Pel que fa a les Illes, si l'any 1980 la renda per càpita era molt semblant a la mitja de l'Estat, els anys vuitanta suposen el que s'ha anomenat el segon «boom turístic» (ja anam pel quart) que ens convertí líders del rànquing de les comunitats més riques costat de Madrid. vint anys més tard, Balears ha passat a la setena posició i aviat podria situar-se per sota de la mitjana nacional, segons la memòria de Centre Econòmic i Social (2, 3, 4 i 5)
A continuació, una sèrie de dades ens poden il·lustrar com ha estat el canvi d'aquests quaranta anys:
Renda per càpita $
1980 1990 2000 2019
Espanya 11.422 14.733 18.654 26.430
Illes Balears 12.996 19.090 22.293 28.213
Població
1980 2020 diferència %
Espanya 37.635.389 47.332.614 9.697.225 25,76
Illes Balears 653.994 1.210.725 556.731 85,12
Mallorca 304.422 923.608 619.186 203,40
Capdepera 5.605 12.158 6.553 116,91
(6)
Turistes
1980 2019
Illes Balears 3.550.639 13.680.923
Mallorca 2.780.925 11.874.835
Per origen
Anglesos 1.024.473 3.748.976
Alemanys 939.196 4.529.629
(7)
Altres dades d'interès comparatiu d'aquesta gràfica 1977-2017 podem veure el canvi que hem fet en quaranta anys a nivell estatal.
(4)
I per acabar dades de la pesca a les Illes, quan Cala Rajada era el segon port en captures(8):
Pel que fa a Capdepera, disposam de les cròniques de Bartomeu Melis "Meyme" que dedica tres capítols a 1980 i a elles vos remetem:
Girant l'ullada cap enrere. Any 1980 (1a part)
Girant l'ullada cap enrere. Any 1980 (II)
Girant l'ullada cap enrere. 1980 3a part
- Història del C.E. Escolar / 41 / 1979/80
- Història del C.E. Escolar / 42 / 1980/81
És evident que ens falten dades. Per exemple el nombre de places hoteleres que hi havia a Capdepera, poder comparar-les amb les que hi ha ara i saber com ha evolucionat. Però deixam algunes pinzellades significatives de l'època en que va néixer Cap Vermell.
_________________________________
Referències bibliogràfiques:
https://datosmacro.expansion.com/ipc-paises/espana?dr=1980-04
(2) https://elpais.com/diario/1980/01/08/economia/316134006_850215.html
(3) https://datosmacro.expansion.com/paises/espana
(4) https://es.weforum.org/agenda/2017/06/la-economia-espanola-cumple-40-anos-en-democracia/
(5) https://www.fundacionbancaja.es/archivos/publicaciones/03_Capitulo-3.pdf
https://cerclemallorca.es/presentacion_af_media.pdf
(6) https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/3052/Colom_Montero_Francisco.pdf?sequence=1
(7)http://www.caib.es/sites/estadistiquesdelturisme/es/anuaris_de_turisme-22816/
(8)http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/dadesBalearsVolums/index/assoc/Dades_Ba/lears_19.dir/Dades_Balears_1980.pdf