Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 277

 

La tertúlia sobre el llibre de Romain Gary serví per tancar aquest any ple de canvis



 


Divendres dia 17 de juny de 2022, a la Biblioteca Pública de Cala Rajada es va dur a terme l’últim club de lectura de la temporada amb els comentaris sobre el llibre «La vida al davant», ja més distesa que en altres ocasions.

Primerament, es disposà el gran espai amb dues taules juntes que serviren per reunir aquest petit grup, que a poc a poc es situà al seu lloc. Abans hi va haver un espai per a les novetats literàries com Bèstia, Ràbia, El jardí de vidre, etc. També la biblioteca disposa d’un nou espai juvenil molt recomanable. D’altra banda, la bibliotecària inicià la presentació de l’autor, de qui destacà la seva vida com si fos una aventura, nascut a Vilnius el 1914 va dur una atzarosa vida fins que finà a París l’any 1980.

Seguidament, una àvida lectora comentà el tema principal del llibre: la gran quantitat de fills de prostitutes que habiten el món sense una educació, a l'empar de les grans ciutats, fet que destacà un altre lector, quan comentà que a la celebració del títol de futbol del Reial Madrid, al barri de Chamartín de la capital espanyola hi havia aquesta atlotea que també eren fills de putes i que vivien de la picaresca. També fou important el que destacà un altra tertulià, que el llibre li havia semblat antic, s’ha de pensar que és una obra dels anys 70, amb un llenguatge cru i directe sobre els barris de prostitutes francesos i la història d’un nen, fill d’una d’elles. En aquest sentit, una altra lectora comentà que li havia semblat increïble com un autor adult pot narrar una història com si fos un nen petit de devers 7 anys. Sigui com sigui, la seva naturalitat a l’hora de contar els fets és esfereïdora, així com el fet de pensar que s’ha habituat en aquell entorn marginal i el viu com un fet normal. Una altra tertuliana va ser el contrapunt de la xerrada quan comentà que el llibre no li havia agradat. La bibliotecària també comentà el fet que el protagonista s’acompanyava d’un paraigua com si fos un amic imaginari. 
 

Posteriorment, la tertúlia derivà cap als aspectes més religiosos de la societat que es descriu en el llibre, un altre experimentat lector comentà que quan la normativa civil manca, aleshores la societat s’ha d’organitzar mitjançant qualque tipus de jerarquia, en aquest cas la d’ordre religiós. Així doncs, cridà l’atenció, com es tractà el judaïsme, fins i tot alhora de rebutjar a algú per ser d’aquesta religió. Aleshores s’obrí un debat sobre el fet de ser jueu en una societat, com només per herència materna pots accedir a aquesta, religió, etc. D’altra banda, també hi hagué temps pel debat polític i cultural, sobre la llengua i com els autòctons cedim el terreny, quan la gent que arriba a la nostra terra hauria de tenir més sensibilitat per una llengua i una cultura, la catalana, que les mares han sabut transmetre i comunicar als seus fills.

 

Finalment, també hi hagué temps per l’àpat, tot i que de manera discreta: ensalada ucraïnesa, raoles, pastís de pruna, pizza casolana, els pendents (paraula típicament gabellina que sorprengué a més d’un) i un llarg etc. de gustos que nadaven entre boques i racons. Jo no sabia que també me tastaria aquella paraula i altres obres de l’autor (El bosc de l’odi, 2009; Europa, 2010; Gos blanc, 2017...). Tothom marxà de la biblioteca amb un brindis final i amb la sensació d’haver fet els deures, tot i que es necessitaran més de 25.000 llibres per igualar la feinada que es du a terme en el procés de mudança cap a la nova biblioteca, en una sensació agredolça, però de la que tenim constància, perquè la vida ens queda al davant. Gràcies, Romain Gary, Gràcies club de lectura! Bon estiu!

  

Joan Cabalgante Guasp