Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 2393

Rocambolesca història de quatre soldats francesos del regiment Brussel·les de Carlos III.


Fa tres anys l’equip de treball del Castell de Capdepera localitzà a la sala superior de la part dreta de l’església, anant a la trona, i d’altres a la sagristia nova uns grafits que situaren al voltant del segle XVII per la tipologia d’embarcacions que representaven. Sobretot xabecs.

Qui feren aquests dibuixos a les parets? Per què? En fortalesa militar, justament a l'església?

 Després d’una llarga i excel·lent investigació per part de la historiadora Elvira González han arribar a la conclusió de que foren quatre dragons, soldats del Castell que, l’any 1762, foren acusats deserció.

Tot això s’ha pogut saber gràcies a l’Arxivo intermedio militar de Baleares. Fons de «CAUSAS JUDICIALES (Caixa 211; expedient 3155)


Document de la causa judicial

En aquest fitxer es va trobar un dossier sencer sobre la causa d’uns militars (1 sergent i 3 soldats) del Regiment de Brussel·les apressats a una barca dins la mar per un intent de deserció del Castell de Capdepera a l’estiu de 1762.

Els militars capturats i arrestats foren:

Juan Jayme DESROCHER Sergent de la Companyia d'Alejandro Lefebre

Joseph ROULLET Soldat de la Companyia de Pedro Dalouise

Pedro ROUSSEAU Soldat de la Companyia de Ouchemin

Juan Joseph CERCOT Soldat de la Companyia de Lemer

La rocambolesca història va ser que aquests quatre soldats, el juliol de 1762, en un dia lliure, anaren a pescar amb una barca d’un pescador francès que hi havia a Cala Rajada. Al veure’ls, es pensaren que desertaven i foren capturats i arrestats a una milla de la costa.

Foren acusats de deserció per part de l’exèrcit del reu Carles III, al qual pertanyien com a voluntaris de la companyia Brussel·les.

Després de la seva captura foren traslladats al castell passant per un camí on es tenia constància de les ruïnes d’una ermita.

El capellà del Castell, Jaume Vives, els va acollir a sagrat i els va refugiar a l’església del Castell fins el judici a Palma el mes d’agost del mateix any.


Escrit del capellà del Castell

Al judici els varen absoldre i comprovar que realment anàvem a pescar i no desertaven.

Al llarg d’aquest mes, dins de l’església, realitzaren aquests grafits.


Qui eren aquests quatre soldats?

Tota aquesta informació consta, com hem esmentat, a la causa judicial que se’ls incoà. Però també ens descriu detalladament qui eren aquests quatre soldats. Així els descriu la causa:


Juan Joseph CERCOT Soldat de la Companyia de Lemer
Josep Cercot C.A.R. hijo de Juan Baptista y de María, natural de Mons en Flandes su edad 32 años Estatura 5 Pies 6 líneas, Cejas y barba castaño pardos, nariz gruesa, cara larga, cerrado de barba, frente espaciosa, sento plazo en Madrid por seis años el 2 de mayo de 1759. Recibió 40 Reales de Enganchamiento intimado las Penas, que S. M. tiene mondado Leido las Reales Ordenanzas en su idioma y preguntado si las había comprendido dijo que si. Deserto de Cardona el 18 de febrero 1760 y le trajeron el 21 de dicho mes y año Volvió o desertar el 29 de enero de 1761 y conducido el día siguiente.

Firma el sargento mayor del Regimiento de Infantería de Bruselas Claudio du Chateau. 13 de agosto de 1761

 

PEDRO ROUSSEAU (Pierre Rousseau)

«Pedro Rousseau C.A.R. hija de Rene y de Francisca Porche, natural de Noyant en Anjou, Obispado del mismo de 25 años, Pelo cejas y barba castaño, ojos garzos, nariz levantada, algo picado de Viruelas, sentó plaza Voluntariamente en Parma a 5 de Junio de 1750 por cinco años Su papel debe de correr desde 1º de septiembre de dicho año, Se le leyeron los Reales ordenanzas en su idioma y preguntado si las havia comprendido dixo que si. Se reenganchó voluntariamente sin tiempo. Se le concedio Tiempo por cinco años desde 1º de septiembre 1757. Se reenganchó por cinco años recibió 120 Reales de Vellon y corre su tiempo desde 27 de agosto de 1760.
Firma el sargento mayor del Regimiento de Infantería de Bruselas Claudio du Chateau. 13 de agosto de 1762.

 

JUAN JAYME DESROCHÉ [Jean Jacques Desrochers)

 

«Hijo del mismo (nombre) y de Henrica. natural de París enfrancia, su edad 34 años. Estatura 5 Pies y 9 Líneas (±1.60 m). Pelo cejas y barba castaño, cara redonda y colorada, uno cicatriz bajo el ojo derecho, otra en el Pescuezo del mismo lado. Sentó plaza en Madrid por seis años en 29 de septiembre de 1758. Se le intimaron las Penas que S. M. tiene mandado; leido las Reales ordenanzas en su Idioma y preguntado si las había entendido dijo que si. Se hizo sargento en 27 de Junio de 1760 en Solsona.
Firma el sargento mayor del Regimiento de Infantería de Bruselas Claudio du Chatean. 13 de agosto de 1762.

 

JOSEPH ROULLET

Hijo de Antonio y de Maña Denis, natural de la Rochela en francia, edad de 39 años. Estatura de 5 Pies, Pelo castaño obscuro, ojos pardos, cerrado de barba, cara larga, nariz algo chata; sentó plaza Voluntariamente por cinco años en Madrid al 19 de Diciembre de 1760. Fue satisfecho de su engancho-miento. Se le leyeron las Reales ordenanzas en su Idioma y preguntado si las había comprendido dijo que si y por ser así firmó su nombre Joseph Roullet.»
Firma el sargento mayor del Regimiento de Infantería de Bruselas Claudio du Chateau. 13 de agosto de 1162.

 Tota una aventura, digne de una llegenda més del Castell de Capdepera.


Elvira González en la seva exposició a la Capella del Castell dia 8 de maig de 2019


L'equip executor del Pla del Castell de Capdepera que dirigeix l'arqueològa Catalina Garau (segona per l'esquerra).